Maialen Chourraut (Lasarte, 1983) va fer una aposta en la seva vida fa uns quinze anys. Va deixar el seu Euskadi natal i es va traslladar a viure a la Seu d’Urgell. Allà, a les aigües del canal olímpic del 1992, va anar evolucionant esportivament i també des del punt de vista personal. Es va casar amb el seu entrenador, Xabi Etxaniz, i el 2012, a Londres, va assolir el primer metall olímpic, un bronze.
L’any següent, la parella va decidir que serien pares. El 2013 va néixer Ane, amb temps suficient per preparar els següents Jocs, els del 2016 a Rio. Allà, Maialen es va convertir en campiona olímpica ja amb 33 anys. Va seguir vivint a l’Alt Urgell fins al juliol de l’any passat, però l’ajornament dels Jocs de Tòquio van provocar que ell i Etxaniz prenguessin una altra decisió: tornar a casa. Fa un any declarava que a la Seu «he tingut tot el necessari per aconseguir tot el que he aconseguit i hi he estat molt feliç, però la família ha pesat molt a l’hora de tornar». A més, té projectes relacionats amb la seva terra, com la construcció d’un canal a Zubieta que sembla que va per bon camí.
Ahir, Chourraut afrontava la seva tercera final olímpica amb menys pressió que les altres vegades. No tenia res a demostrar i, a més, havia estat setena en les semifinals, fet que demostrava que les rivals es trobaven en un gran estat. Però en una final tot comença des de zero i, com va dir ella mateixa posteriorment, «he fet servir l’experiència, perquè almenys cinc d’elles eren més ràpides que jo».
Va sortir en quart lloc i va fer un temps que li va fer tenir esperances, però havia d’esperar que baixessin totes les altres rivals. Van anar caient la britànica Woods, la neozelandesa Jones i la italiana Horn. Només l’alemanya Ricarda Funk, tercera al matí, la va superar per 1 segon i 13 centèsimes.
Faltaven l’eslovaca Mintalova i l’australiana Fox. A la primera li va caure una minutada de penalització i la segona se li va acostar, però només el suficient per ser bronze. Maialen Chorraut ho celebrava llançant-se al canal amb el seu equip i amb el seu marit i entrenador. Ja tenia la col·lecció somiada per qualsevol esportista, or, plata i bronze, en tres Jocs diferents. Des de la Seu, el Cadí Canoë-Kayak la felicitava. Tot i que no és el seu club, l’èxit també és una mica seu.
Les cosines i les canoes
Sense gaire temps per pair l’èxit de Maialen Chourraut arriba avui mateix l’hora d’una altra urgellenca, aquesta de naixement. Núria Vilarrubla, nascuda justament a la Seu el 1992, s’haurà convertit en olímpica passades les sis de la matinada, hora d’aquí. La fortuna ha determinat que, en l’ordre de sortida, ho faci en setzè lloc de les 22 participants i just darrere de la seva cosina Mònica Dòria Vilarrubla, també urgellenca però que representa Andorra. De fet, va ser una de les bandereres del país dels Pirineus en la cerimònia d’inauguració de divendres.
Ahir, Dòria ja va debutar en els Jocs en la cursa en què Chourraut va ser plata. Va estar molt a prop d’accedir a la final, però una errada en el tram final la va deixar en setzè lloc de les semifinals. Avui, les dues companyes d’equip, del Cadí CK, representants de dos estats diferents, lluitaran per evitar una de les quatre últimes posicions, una fita que sembla assequible després de dues mànigues, per poder competir en les semifinals de la propera matinada i, qui sap, si en la final.
