Ahir va fer 25 anys de la jornada en què l’esport manresà va assolir més medalles en uns Jocs Olímpics. Va ser el vespre del diumenge, 28 de juliol del 1996, quan la selecció espanyola de waterpolo, amb tres jugadors de la ciutat, més el metge, a les seves files obtenia la medalla d’or a Atlanta després de derrotar Croàcia en una final amb pocs gols.

Els tres jugadors eren Manel Estiarte, que disputava la seva quarta cita olímpica i que ja havia estat plata dos anys abans a Barcelona, Jordi Payà, olímpic i setè classificat a Seül’88, i el debutant Carles Sanz.

La competició no va ser fàcil per al conjunt que Joan Jané, que només va poder quedar tercer de sis equips en la primera fase. Va guanyar els dos primers partits contra Alemanya (9-3) i els Països Baixos (8-7), però va caure davant de Sèrbia i Montenegro (9-7) i d’Hongria (8-7). Espanya va vèncer Rússia per 8-6 en l’últim partit i va evitar un creuament amb Itàlia, el botxí en la final de Barcelona. En quarts, triomf per 5-4 contra els Estats Units: en semifinals, revenja davant dels magiars per 7-6 i, en la final, tot i començar perdent per 1-3, tres gols d’Estiarte van dur a un triomf per 7-5 que feia campions els tres waterpolistes manresans.