L’onzè lloc de Carles Juanmartí en els Jocs Olímpics d’Atenes, el 2004, era fins ahir la millor posició d’un palista urgellenc en uns Jocs Olímpics. Des que l’eslàlom, aleshores conegut com piragüisme d’aigües, va irrompre en la cita més important de l’esport mundial, Marc Vicente, Pere Guerrero, el referit Juanmartí i Guillermo Díez-Canedo havien intentat arribar a una final sense aconseguir-ho. Ahir, en nom de tots ells i d’una ciutat que viu piragüisme, Núria Vilarrubla no tan sols va assolir aquesta fita sinó que, en ser vuitena, dona el primer diploma olímpic de la història a la Seu. Tot un premi i un reconeixement a tants anys de feina ben feta.

Mònica Dòria, durant la semifinal d’ahir | STOYAN NENOV/REUTERS

La festa hauria pogut ser completa per a l’eslàlom de la Seu si també hagués arribat a la final Mònica Dòria, urgellenca igualment, cosina de Vilarrubla i que en aquests jocs representa Andorra. No va poder ser per un lloc. Dòria, setzena en càiac, va ser ahir onzena en la semifinal. A Tòquio no ha pogut ser, però els seus 21 anys fan preveure un futur molt enlluernador al davant.

Vuitena tots dos cops

En la primera semifinal, Núria Vilarrubla sortia de les primeres, ja que en les prèvies de dimecres havia quedat en el lloc número tretzè en el total i en el quinzè en la segona baixada. Va sortir en sisè lloc i va fer un temps de 119,99, amb dos segons de penalització, només. Va haver d’esperar que catorze palistes més fessin el seu recorregut. Finalment, li van sobrar dos llocs i va entrar a la final com a vuitena classificada.

Mònica Dòria, per la seva banda, arrencava quatre posicions més endavant, però els sis segons de penalització la van llastar i va ser onzena, fora de la lluita per aconseguir les medalles.

Ja en la final, Vilarrubla va sortir la tercera. De les seves sensacions, va explicar a Regió7 que «després de la final m’ha quedat un mal gust, ja que després de fallar i saber que ho podia haver fet millor et deixa malament, però estic contenta d’haver sortit amb la feina feta. Ha estat la meva primera participació en uns Jocs i haver aconseguit un diploma és un bon premi i té el seu costat positiu».

La palista del Cadí CK va sortir la tercera de deu finalistes, darrere de l’eslovaca Monika Skatxova, que va tocar molts cops les portes, i de la ucraïnesa Victoriia Us. En declaracions a la federació espanyola de piragüisme va reconèixer que «em sentia bé des del principi, fluint. Després hi ha hagut un moment en què he perdut la línia, m’ha costat de tornar-la a agafar i el final ha estat molt batallat».

Vilarrubla va acabar amb un temps de 127,33 i amb 4 segons de penalització en la segona posició provisional. Després la van anar avançant totes menys la brasilera Ana Satila, el descens de la qual va ser un desastre. Vuitè lloc, per tant, i diploma. L’or va ser per a l’australiana Jessica Fox, tercera en càiac, la plata per a la britànica Mallory Franklyn i el bronze per a l’alemanya Andrea Herzog. A París 2024, més i millor.