El nord-americà Xander Schauffele es va treure l’espina del doble bogey que el va apartar del Masters el mes d’abril passat i es va proclamar campió olímpic al Kasumigaseki Country Club, que ahir va viure una quarta i última ronda molt emocionant amb un desempat per la medalla de bronze inclòs. El barceloní Adri Arnaus, del Moià Golf Club, va redreçar el rumb en la darrera jornada i va finalitzar en el lloc 38.

Adri Arnaus, al ‘tee’ de l’1 del Kasumigaseki Country Club | F.E.G.

Resistint la pressió dels seus rivals, Schauffele va presentar diumenge una targeta amb 67 cops per acabar amb un total de 266, un menys que l’eslovac Rory Sabbatini, plata amb un espectacular recorregut amb 61 impactes. El taiwanès C.T. Pan va obtenir la medalla de bronze en un desempat amb sis jugadors més.

Schauffele va aconseguir el que un conductor borratxo a Alemanya li va prendre al seu pare, competir en uns Jocs. El progenitor del nord-americà hauria pogut ser al decatló a Seül 88, però va perdre la visió d’un ull, va passar uns quants cops pel quiròfan i va decidir anar-se’n a San Diego, on va néixer fa 27 anys el nou campió olímpic, que relleva Justin Rose en el palmarès.

A Tòquio era un dels favorits, sobretot amb les absències de Jon Rahm per covid i Dustin Johnson. Els tres primers dies va fer 68, 63 i 68 cops, respectivament. Amb 4 birdies en els 8 primers forats, diumenge va posar la directa cap al títol, va fallar al 14 però un gran cop d’aproximació al 17 li va permetre sentenciar. «Volia guanyar pel meu pare», va dir Schauffele: «Estic segur que està plorant en algun lloc ara mateix. Volia aquesta victòria més que qualsevol altra».

Adri Arnaus va finalitzar amb 67 cops, la seva millor volta. El jugador del Moià Golf Club va presentar targetes de 68 i 69 els dos primers dies, però dissabte va fer un 74 i va perdre les opcions de ser a la part alta de la classificació. Diumenge es va refer amb 4 birdies i un eagle i va acabar 38è empatat amb el danès Hoejgaard, el xinès Yuan i el japonès Hoshino.

Arnaus va dir que disputar els Jocs «és totalment diferent al que estem acostumats. Jugues per alguna cosa més important que tu sol i quan arribes aquí i comences a barrejar-te amb altres atletes i grans noms d’altres esports, realment es fa especial. Espero ser a París 2024».