La Torre Eiffel té un nou company. Un monument en forma de jugador que, als seus 34 anys, arriba a París amb l’aura de llegenda i una ambició intacta. Leo Messi va ser presentat com a jugador del PSG i l’argentí va mostrar el seu millor somriure. Jugarà amb Neymar, Mbappé -si el Reial Madrid no aconsegueix convèncer Al-Khelaifi, el propietari del club, de vendre el jugador francès- i ho farà envoltat de companys de selecció com Di María i Paredes. Messi somreia a París mentre que el Barça encara no sap com inscriurà els seus fitxatges.

La samarreta de Messi es va esgotar en només 24 hores a les botigues oficials | EFE/CHRISTOPHE PETIT

Messi és sinònim de victòria. Dins i fora el camp. El PSG va veure com en només 24 hores el seu perfil oficial a Instagram superava el del Manchester United en nombre de seguidors després de guanyar-ne més de quatre milions des que Messi sortís de Barcelona. L’arribada de Messi a París va anar acompanyada d’una rebuda sense precedents, i més en època de pandèmia.

Un somrient Leo Messi amb Nasser Al-Khelaifi i Leonardo, el director esportiu | EFE/CHRISTOPHE PETIT

Declaracions ambicioses

Va ser una roda de premsa molt més distesa i alegre que la que Messi va viure el seu últim dia a Barcelona. No hi va haver preguntes incòmodes ni retrets, només eufòria. Els periodistes catalans no van poder participar a la roda de premsa de presentació de l’astre argentí. «Seria estrany tornar a casa per jugar contra el Barça. Els aficionats blaugrana ja saben que soc molt competitiu i que volia anar a un equip que aspirés a tot», explicava Messi en una de les poques preguntes sobre la seva marxa del club de la Ciutat Comtal.

Leo Messi durant la roda de premsa. Entre divertit i desafiant amb la mirada | EFE/CHRISTOPHE PETIT

Més enllà d’aquesta resposta, el de Rosario va mostrar la seva versió més ambiciosa i positiva. «Vinc a un equip que ja està fet. Ja tenia grans jugadors la passada temporada i han fitxat a alguns els millors en cada posició. És un gran equip i aspira a tot». L’objectiu de Leo Messi als seus 34 anys i després d’haver-ho guanyat tot a nivell de clubs és revalidar la Champions League, un trofeu que se li escapa des de fa sis anys, després que el guanyés a Berlín al costat del seu amic Neymar. «És una bogeria compartir equip amb jugadors d’aquest nivell (Neymar i Mbappé). Només tinc ganes de començar a entrenar-me». També va afegir que «no sé què es necessita per guanyar la Champions, el PSG hi ha estat a prop i a vegades no sempre guanya el millor».

Hi va haver moments per les bromes, quan el propietari del club francès, Nasser Al-Khelaifi, va dir entre somriures que esperava que Messi no li demanés un augment de sou al ser preguntat pel famós fair play financer del PSG. També de dubtes. I és que l’arribada de Messi reobre amb més força que mai el debat al voltant de la figura de Kylian Mbappé, el jugador més important a llarg termini per al club parisenc: nascut a París, de només 23 anys i amb un potencial gairebé il·limitat. L’interès reconegut del Reial Madrid en el jugador del PSG va ser tema central a la roda de premsa de Leo Messi, i Al-Khelaifi va assegurar que «amb l’arribada de Leo demostrem que som ambiciosos i que l’equip és molt bo. Ara Mbappé no té excuses per no quedar-se». Declaracions que portaran cua.

L’argentí podria debutar el proper divendres dia 20 al camp del Stade Brestois, on el PSG disputarà el seu tercer partit oficial de la temporada. Messi destacava durant la presentació la importància de Mauricio Pochettino, l’entrenador de l’equip. «Vam parlar abans que fitxés i va ser una figura important. Ens coneixem i els dos som argentins, això ajuda». Keylor Navas, Sergio Ramos, Ander Herrera, Juan Bernat, Neymar, Rafinha, Lenadro Paredes. El que no es pot dir és que el vestuari del PSG no parli castellà, tema important a l’hora de valorar l’adaptació de Messi després de 21 anys a Barcelona.

L’argentí no va poder dir quan debutaria. «Haig de parlar-ho amb l’entrenador. Encara no he fet pretemporada i segurament em caldrà un temps per posar-me a to. La meva il·lusió és la mateixa que quan era un nen, el futbol». Al final els periodistes van acabar cridant el nom de «Messi» mentre l’argentí marxava. El Camp Nou ja no ho podrà cantar més. El Barça plora.