El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va explicar ahir que «la situació del club és dramàtica, el deute és de 1.350 milions d’euros» en la roda de premsa per exposar les conclusions de la due diligence que s’ha fet per conèixer l'estat de l'entitat. «El Barça té un patrimoni net negatiu de 451 milions d’euros, això és molt delicat. El fons de maniobra també és negatiu en 551», va afegir el mandatari blaugrana a l’Auditori 1899.

Segons Laporta, «això forma part d’un modus operandi que se saltava tots els controls, com el fraccionament de les factures del Barçagate, i passava el mateix a l’Espai Barça, amb el deute contret i en els departaments d’informàtica i de màrqueting». Altres dades que va desvetllar Laporta van ser que les pèrdues del curs 20-21 ascendiran a 481 milions d’euros, que les despeses seran de 1.136 milions i que l’impacte del coronavirus serà de 91 milions.

Laporta també va explicar que «la massa salarial esportiva puja a 617 milions d’euros, la qual cosa suposa un 103% respecte als ingressos totals del club». El president va parlar de la rebaixa salarial de Piqué: «estem satisfets per haver resolt aquesta qüestió i esperem que altres capitans també actuïn en la línia, les negociacions s’estan portant bé. En breu, arribarem als acords als que volem arribar». El mandatari va avisar que «els 68 milions de reducció salarial que va aconseguir l’anterior junta no són així» perquè se’ls han trobat «en forma de primes de finalització de contracte».

Laporta va enumerar altres aspectes de l’herència rebuda per la junta de Bartomeu: «el primer que vam haver de fer va ser demanar un crèdit pont de 80 milions a Goldman Sachs, perquè si no no podíem pagar les nòmines».

«També ens vam trobar que s’havien de fer unes obres urgents al Camp Nou, una cosa de la qual va informar un estudi ja el 2019, per corregir 119 patologies que si no es reparaven comportaven un risc per a les persones. Això ha costat 1,8 milions d’euros», va dir.

Altres retrets van ser que «l’anterior junta va cobrar per avançat 79 milions pertanyents al 50% dels drets televisius de LaLiga i els bancs li van cobrar un 9% d'interès per això» i que «s’han fet pagaments desproporcionats a intermediaris. Hi ha una persona a qui se li pagaven 8 milions per detectar jugadors a Sud-amèrica».

L’atac a Bartomeu, qui divendres va enviar una carta a Laporta, no va acabar aquí. «És una carta plena de mentides i feta amb l’esforç de justificar una gestió que és injustificable, és un exercici de desesperació que ell fa en un moment de certa convulsió al barcelonisme. Ningú s’escaparà de les seves responsabilitats», va dir.

«Tant nosaltres com Goldman Sachs hem arribat a la conclusió que cap de les ofertes que diu Bartomeu que hi havia pel Barça Corporate eren favorables per al club. Era tapar forats a curt termini, és molt difícil trobar un inversor que desenvolupi aquests quatre negocis del club de forma conjunta», va argumentar. Bartomeu també es va queixar que Laporta va perdonar 16,7 milions a Neymar, cosa que nega: «no és veritat, és una altra mentida. Vam concloure que hi havia riscos i el millor era negociar un acord global».

Sobre el projecte Espai Barça: «està infravalorat en moltes partides. L’estem refent perquè sigui viable i sostenible econòmicament i afecti el mínim als abonats». La intenció és «presentar el finançament en l'Assemblea de setembre, que s’aconsegueixi l’aprovació del projecte a inicis de 2022 i que les obres puguin començar a l’estiu».

Malgrat tot, Laporta és optimista: «tenim cinc propostes pel patrocini principal de la samarreta, hem aixecat 525 milions d’euros amb Goldman Sachs amb un interès de l’1,9%, Barça Studios interessa, la situació es revertirà. No serem Societat Anònima Esportiva perquè la junta no ho vol».