«Una vegada arribes al màxim nivell el més difícil és mantenir-se»

Com encareu aquesta temporada després del gran tram final que vau fer?

Estem tots molt il·lusionats pel repte que tenim per davant. Jugar la Europa League és una motivació extra, i més per mi, que fa dues temporades estava jugant als camps de la Segona Divisió i no sabia si acabaria arribant al màxim nivell. Ja vam començar la setmana passada i tot i l’empat al camp del Mallorca, només volem mirar cap endavant. Vam marxar amb un sabor agredolç perquè vam sortir amb la mentalitat de guanyar els tres punts.

El Betis feia tres anys que no arribava a Europa.

Sabem que el club està treballant per aconseguir-ho, i ara que ho tenim ho volem aprofitar.

Quan jugava al Rayo Majadahonda veia impossible arribar a la Primera Divisió?

Impossible no hi ha res (riu). Sí que dins meu ho veia molt difícil, perquè s’han de donar moltes circumstàncies per arribar a l’elit, cal molt sacrifici en tots els aspectes i estar ben acompanyat, però crec que una vegada aconsegueixes arribar-hi el més complicat és mantenir-se a dalt de tot. Era difícil, però mai ho vaig veure impossible.

De petit era del Barça, però va declarar que seria del Betis fins al final. Què se sent al ser verd-i-blanc?

Quan ets petit el Barça tira més, és l’equip majoritari a Catalunya i hi tens afinitat, però quan vaig arribar a Sevilla i vaig anar per primera vegada a l’estadi... Va ser impressionant. A més era un Derbi, que és potser un dels millors partits que hi ha. No puc descriure el què se sent quan veus l’ambient, és una cosa que s’ha de viure. Se’t posa la pell de gallina i des d’aquell dia el Betis va entrar dins meu. Li dec tot a aquest club perquè va ser el que va confiar en mi quan ningú més ho feia, m’ho han donat tot professionalment.

Després de començar la temporada passada com a suplent, va acabar sent un jugador vital en el millor tram de la temporada. Com és el seu rol en un equip que té tant talent a tres quarts de camp?

Pot ser que jugadors com jo no destaquem tant a nivell visual i mediàtic, tenim una funció més fosca dins l’equip. Però el valor que transmeto és molt important: energia, intensitat i agressivitat. És un futbol menys vistós però imprescindible en un equip de talent com el nostre.

I cada vegada se’l veu més còmode dins l’esquema de Pellegrini com a extrem.

La clau és voler millorar sempre. Dia a dia. Intento treballar els meus defectes i potenciar les meves virtuts. Sóc dels que pensa que de mica en mica tot arriba, i estic convençut que els gols i les assistències aniran augmentant. Tinc molta confiança en mi mateix, sé que ho puc fer bé.

El Betis està en un moment molt dolç. S’han fet apostes importants els darrers anys per estar a dalt. Des de dins es nota aquesta exigència?

Tots els jugadors i l’staff tècnic busquem que el club vagi cap amunt. Volem guanyar títols i entrar cada any a Europa. Sabem que no es pot aconseguir tot en poc temps i que requereix paciència i tenir un projecte, però estem al camí correcte.

Costa molt que a la Lliga hi hagi projectes a llarg termini. Té la sensació que hi ha molta impaciència en el món del futbol?

Jo també entenc els aficionats. Ells exigeixen molt al Betis perquè és un històric, perquè volen guanyar i competir. És un club gran i s’han d’aconseguir coses. Somiar és gratis i ens agradaria estar el més amunt possible, sortim amb la mentalitat de guanyar cada partit.

Com veu el nivell de la Lliga aquesta temporada? Creu que s’han igualat les possibilitats?

Portem dos anys molt complicats per la pandèmia: sense aficionats, amb protocols cada dia... Ha estat estrany competir en aquestes condicions, és una situació diferent de la que estem acostumats i això pot haver provocat que la lliga s’hagi igualat, que haguem pogut mirar de tu a tu als grans equips.

Quan no té partit ni entrenament, mira molt de futbol?

Si hi ha algun partit que trobo interessant i que pot estar bé sí que me’l miro, però normalment faig altres coses, m’agrada desconnectar i estar amb els meus.

Després de tants anys competint en escenaris més humils, què se sent al ser entrenat per un tècnic del pedigrí i el nivell de Manuel Pellegrini?

Jo sempre intento aprendre el màxim de tots els entrenadors que tinc, independentment de la categoria que estigui. Però és cert que si veus el currículum de Pellegrini et sents un privilegiat, ha entrenat a Reial Madrid o Manchester City.

Com prepareu els partits amb el Betis? Cada vegada hi ha més

Cada equip té la seva forma de fer les coses, és veritat que tot ha evolucionat molt els darrers anys, però al Betis no fem res d’especial que no facin la majoria de clubs de la Lliga. Quan ets dins la roda no t’adones de com evoluciona i canvia la metodologia.