Pedri González López va rebre aquest diumenge l’afecte sincer de Tegueste, on va créixer i es va fer futbolista. Tot just aterrar a Los Rodeos, on comença uns dies de vacances, va voler compartir les seves sensacions i respondre des de la gratitud totes les mostres d’afecte que ha rebut des de les Canàries amb motiu dels seus èxits més recents: la convocatòria amb la selecció, una Eurocopa pletòrica i una plata que cap altre futbolista de Tenerife havia aconseguit en la història dels Jocs Olímpics.
Un altre cop a Tegueste i a més en un teatre on suposo que mai abans havia sigut vostè el protagonista.
Així és, jo havia estat al teatre però assegut al pati de butaques. Mai havia estat a la tarima, sinó com els convidats, allà a baix, i per mi és un orgull tornar. Ho és també ser de Tegueste. És una cosa que dic amb felicitat vagi on vagi, ja sigui convocat als Jocs, amb la selecció espanyola o a qualsevol partit amb el Barça.
Què suposa Tegueste per vostè?
Ser d’aquí i haver crescut aquí ho porto amb molt d’orgull. Estic agraït de veritat a la família i els amics del poble; si no fos per ells, tot això no s’hauria donat. I aquests dies també recordo molt la meva àvia, que ja no és amb nosaltres. En guardo un bon record i de ben segur que seria molt feliç de saber totes les coses bones que m’està passant.
Percep en la distància la felicitat que produeix la seva eclosió i la seva consagració a la seva illa natal?
Per descomptat. Rebre els elogis sempre és bo però quan els reps de la teva gent més pròxima és molt més gratificant i s’agraeixen el doble. Tot i que sembli que no, es noten; i sincerament agraeixo molt que em valorin.
Passa amb vostè una cosa que no és usual en gaires esportistes canaris. És estimat per igual a les dues illes. A Gran Canària perquè va créixer a la UD Las Palmas; i a Tenerife perquè va néixer aquí i és de Tegueste.
Sí, és un orgull pertànyer a les illes, a totes. És una cosa que jo sempre tinc present. L'estima que em va donar Las Palmas s’agraeix molt. I sóc de Tegueste, sí, però també de Tejina, que la meva mare és d’allà i també em sento una mica ‘tejinero’. El meu és un agraïment sincer per ells i la seva gent, perquè també han estat sempre a prop meu.
Com és ser Pedri? Què es va trobar el seu primer dia al Barça?
Al principi és una mica una bogeria perquè veus els futbolistes que abans seguies per la tele o que triaves a la Play per jugar. Sempre ho explico als meus amics i la meva família: és una bogeria increïble el que estic vivint; i és una cosa que els agraeixo a ells.
En els últims mesos hem sentit elogis superlatius de Lineker, Cesc, Latorre, Luis Enrique... Però sobretot es destaca de vostè que continuï sent algú normal.
Això es deu també a la meva família. Ser algú normal m’ho han inculcat els meus pares des de petit; i els estic agraït perquè és el millor valor possible que m’han pogut transmetre. És fonamental en un futbolista que sigui normal, que mantingui la serenitat. Això és el millor: tenir el cap ben posat i estar tranquil per a les coses que venen. Però això és clau per a un futbolista, per a qualsevol esportista i per a qualsevol persona, treballi on treballi.
Amb què somia algú que ja ha complert els seus somnis?
Quan compleixes un somni, te’n queden d’altres per complir. Des de petit somiava amb moltes coses que sí que s’han pogut complir i altres encara no. En el meu cas sempre he somiat guanyar una Champions amb el Barça i un Mundial amb la selecció. Són grans somnis, però ara em centro en gaudir del que estic fent, em quedo amb el dia a dia.
Quins consells li donen els seus companys de vestidor? Com és la convivència amb els grans referents del Barça?
Quan t’enfrontes o jugues al costat d’una persona que porta anys en això i ho ha guanyat tot, com ho han fet tots els del Barça, al principi et fa una mica de vergonya. Però sí que et dic que sobretot són bones persones, persones normals, i parlo amb ells de les coses quotidianes, de què et passa dia a dia. És gratificant veure que estiguin pendents de mi, que em cuidin i em donin bons consells.
Va camí de fer el mateix que algú que es diu igual que vostè, que també va néixer a Tenerife, que també era barcelonista i que també va cridar la selecció. És una paradoxa que estigui calcant vostè la trajectòria de Pedro Rodríguez?
La veritat és que tot el que Pedrito va fer pel Barça i la selecció va ser immens, una bogeria. Intento fer una mica això. Faig el meu camí, amb què em toca viure, però Pedro ha sigut per mi sempre un referent d’àmbit canari.
Aquest diumenge rebia vostè l’afecte de la seva terra i el seu poble. Li agradaria dir-los alguna cosa després de tants ànims i mostres de suport des de la seva illa natal?
Sí, que aquest diumenge ha sigut un dia molt especial per tota l'estima que m’ha dispensat el poble. I dir que tot i que visqui i estigui en la distància, des de Barcelona es nota com m’estimen i em recolzen. I dir-los, és clar, que presumiré sempre de ser d’aquí.
Li pregunto el que tantes vegades es comenta i es diu de vostè. Que necessita vacances, que és urgent un descans, que cal que pari. Pedri com es veu a si mateix?
Sempre ho he dit. M'encanta jugar a futbol. Porto molts partits però és el que m’agrada i el que gaudeixo dia a dia. Per mi no és un treball; per mi és fer el que més m’agrada en la vida.
Es veu com un exemple per a les noves generacions?
No penso en això, ni faig les coses per ser un referent per als altres. Però si altres consideren que faig coses que es puguin imitar o que estan bé, evidentment ho agraeixo molt.
