El debut als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 del gimnasta Thierno Boubacar Diallo va ser la credencial que va inclinar el jurat de la 50a Nit de l’Esportista de Manresa per reconèixer, per segona edició consecutiva, el manresà forjat al Club de Gimnàstica Egiba com el millor esportista de la capital del Bages del cicle esportiu 2020-21.
L’edició més esperada de la Nit de l’Esportista de Manresa, després del parèntesi de l’any passat forçat per la crisi sanitària, l’únic fins ara en l’historial de la tercera gala esportiva més antiga de Catalunya, va comptar amb un podi dens en la categoria absoluta, doncs tant la segona com la tercera posició es van concedir ex aequo.
La nedadora Mireia Pradell i la boxejadora Melania Sorroche van compartir el segon graó del podi. El tercer va acollir a la corredora d’enduro Mireia Badia i a la reputada parella de ballarins que integren Guillem Pascual i Rosa Carné. Tot i això, va sobtar l’absència entre els millors de l’ultrafondista Manel Deli pel mèrit que té haver-se proclamat campió d’Espanya absolut de 100 km en ruta amb 47 anys, només set després d’iniciar-se en el món de la competició, o la de l’especialista en escalada artificial David Palmada, al qui el jurat de la Nit deu almenys un reconeixement per la seva extensa i insòlita trajectòria.
El periodista esportiu Pol Rodríguez va conduir la gala amb la solvència que el caracteritza. En la seva al·locució, el regidor d’Esports Toni Massegú va qualificar l’esport com un estri «per donar a conèixer Manresa al món» i tot seguit, els assistents van visualitzar el vídeo «Escalfa que surts».
El pregó de la 50a edició de la Nit l’havia de pronunciar l’esportista que l’ha guanyat en més ocasions, Manel Estiarte. El millor jugador de waterpolo de la història va compartir amb els presents, a través d’un missatge gravat, la saviesa de les seves reflexions. «En el món de l’esport, més que guanyar o perdre, el més important és compartir, saber compartir les experiències amb la família i els companys».
Les primeres distincions que es van atorgar van palesar la sensibilitat del jurat envers l’esport inclusiu. Joan Rius, jugador d’hoquei en cadira de rodes; Ignasi Ávila, atleta i ciclista paralímpic, i els membres de l’equip del Manresa Wheelchair Rugbi, van ser reconeguts com el millor esportista Special Olympic, per la seva trajectòria i com a millor esportista paralímpic, respectivament.
L’acte de reconeixement a Ton Perarnau i Xavier Prunés per la seva implicació en l’organització de la gala va ser el primer moment emotiu de la Nit.
El segon va arribar després de llorejar la Fundació Universitària del Bages com a millor patrocinador; el Centre d’Esports Manresa com a millor entitat; Elisabet Ventura com a millor directiva; Joan Lleonart com a millor entrenador; Gaspar Gamisans com a millor àrbitre o jutge esportiu i l’Egiba Team com a millor equip. Eduard Font, cap dels serveis informatius de Ràdio Manresa, va efectuar una emotiva glossa del desaparegut Joan Antoni Lozano Xano, a qui va definir com «un periodista de raça» i «un paio que tenia un cor tan gran que no li cabia al pit». Després de premiar Montse Gomariz i Toni Naspler va arribar el moment àlgid de la 50a Nit de l’Esportista: la proclamació de Thierno Diallo.
