El Barça és ara en una segona o tercera fila del panorama europeu. És un equip en enderroc i reconstrucció que no pot lluitar contra els grans d’Europa. En el seu nou rol estrenat ahir, va posar-hi orgull, però no pot fer res davant d’un transatlàntic. No va ser el 2-8 i el millor són els minuts que els joves van acumulant de cara al futur, però la temporada es pot fer llarga, sobretot al continent, on passar la primera fase, un fet que fins fa poc es donava per segur, ara pot ser un gran objectiu.

Els blaugrana van sortir amb la defensa de tres centrals i dos laterals, d’una banda per controlar l’atac del Bayern i de l’altra, també, per la falta de davanters disponibles per les lesions d’Ansu, Dembélé, Agüero i Braithwaite. Amb aquest plantejament, i el potencial del rival, no era difícil d’esperar que els blaugrana anirien molt darrere de la pilota i tindrien poques sortides. En els primers 45 minuts, només les pilotes llargues a Luuk de Jong i les sortides de Jordi Alba.

Sense pressa i sense pausa

El Bayern, per la seva banda, va optar per tenir paciència i, de mica en mica, anar-se posicionant prop de l’àrea rival, amb aquell ritme constant que no deixa respirar l’adversari.

Això sí, el balanç d’arribades en el primer quart d’hora era igualat, amb un xutet de Goretzka i una rematada alta de Sergi Roberto, aquesta en una centrada d’Alba. Però era un miratge. El Barça tenia els centrals molt endarrerits i hauria pogut marcar Sané, en una rematada que va aturar Ter Stegen entre la mà i el cap. Vuit minuts després, a continuació d’una salvada de Piqué, va arribar el gol en l’arribada menys clara. Müller xuta des de la frontal de l’àrea i Eric Garcia, girant-se, desvia l’esfèrica lluny de l’abast del porter.

Podien ser bons minuts perquè un Bayern com el de Flick fes sang, però sembla que aquest és més tranquil i no va inquietar més tret d’accions de Musiala i Sané ben defensades. En canvi, sorprenentment, el Barça va poder empatar a pilota parada, en una falta llançada per Memphis i rematada alta per Araujo. A més, en els cinc minuts finals, Alba va arribar en bona situació per la banda, però a l’àrea hi havia el De Jong no rematador, Frenkie, queno va atrapar cap de les dues pilotes.

Koeman no va canviar res al descans i, tot i un avís de Busquets, amb un xut que va desviar Müller, al Bayern li va faltar molt poc per sentenciar. Primer, Ter Stegen va fer una gran parada a xut de Sané quan el gol semblava inevitable. Aquest només va trigar cinc minuts a arribar, amb una gran combinació interior bavaresa que va acabar amb un xut de Musiala al pal i rematada del caçagols Lewandowski a porteria buida.

Sense res a perdre-hi

Amb el partit ja sentenciat, més per sensacions que per resultat, Koeman va decidir llançar-se al riu. Va fer entrar al camp Gavi i Demir en lloc de dos capitans, Busquets i un Sergi Roberto escridassat. Els dos joves, com a mínim, hi van posar intensitat, ajudats, això sí, pel fet que els visitants van decidir prendre’s amb calma els següents minuts.

També va entrar al camp Coutinho, que feia nou mesos que no jugava i que va intentar dues vegades la seva jugada de tota la vida, aquella que sembla que només sàpiga fer. En totes dues va trobar la defensa, en la segona quan tenia Gavi en millor posició.

També es va ressentir de molèsties Alba, que va deixar pas al tercer jugador del filial de la nit, el lateral Balde. La mitjana d’edat de l’equip era escandalosament baixa, i encara perquè jugava Piqué.

A Nagelsmann, el tècnic del Bayern, no li estava agradant tanta complaença i va fer tres canvis. Un d’ells, Sabitzer, va rematar al lateral de la xarxa. En la segona opció, qui va xutar al pal va ser Gnaby i el rebot el va tornar a caçar Lewandowski, un jugador amb qualitat de Pilota d’Or, dels que no té, encara, el Barça.