El Baxi Manresa no és l’equip exuberant que va guanyar la Lliga Catalana. El seu entrenador, que veu com es prepara el seu jove i inexpert equip cada dia, ja avisava que potser el títol contra el Barça havia elevat massa les expectatives. I ahir va quedar confirmat. Tot i que amb matisos. Els bagencs van caure a Saragossa en un duel en què no van poder dur el ritme del joc, sobretot a la segona part, i en què van pagar, sobretot, una defensa deficient de la zona. Si algú fa l’exercici d’entrar a la web de l’ACB i observar la carta de tir del Casademont, veurà que la majoria d’encerts són a sota de la cistella, zona en què els pivots del Baxi no van saber aturar les penetracions dels aragonesos que, a més, van trobar punts de Mobley i Waczynski des de fora quan els va fer falta.
Però les notes, tot i que en aquestes pàgines ens obliguen a posar-ne de parcials, no són definitives durant el mes de setembre. Ni ho eren fa quinze dies, amb l’equip campió, ni ara. El Baxi dels vuit canvis de jugadors, tots sense recorregut a la lliga, serà un procés que pot començar amb entrebancs, però al qual se l’ha de deixar avançar amb calma. No val la impaciència, tot i veure que hi ha equips en teoria inferiors com el Breogán que guanyen de 19 punts el Lenovo Tenerife. Alguns jugadors semblen encara perduts, però d’altres tenen nivell per fer gaudir l’afició, que ja es podia pensar que res no seria fàcil.
Miratge al primer quart
Tot i que semblava que ho seria a l’inici. El Casademont de Jaume Ponsarnau, paradigma de tècnic infravalorat, segurament pel seu caràcter, va iniciar el duel erràtic i això va permetre que el Baxi, un cop superada la primera rotació, trobés el protagonista del dia. Sylvain Francisco no havia de ser a un club que havia apostat pel serbi Pusica. Va ser la segona opció, però s’ha adaptat immediatament al que s’espera d’ell. Va ser un robatori de pilota seu i un bàsquet, a continuació, els que van establir la màxima diferència dels catalans en tot el partit (4-13, a 4.27 per al final del quart).
Però el Saragossa té jugadors de nivell. La seva pretemporada ha estat marcada per les absències i les lesions, però ahir va trobar dos nord-americans de nivell i un temporer de luxe. Jamel McLean va fer molt mal a la zona, amb accions d’esquena a cistella que van descol·locar Bako i, sobretot, Sima. Per la seva banda, Mobley va aparèixer en moments clau, amb tirs des de la llunyania o amb penetracions. I Waczynski, que ha arribat per substituir el lesionat Yusta, va demostrar des del primer dia que no se’l pot deixar sol. Si hi unim les prestacions de 4x4 d’un Okoye que sembla que només funciona a la vora de l’Ebre i d’un Radoncic tan intermitent com talentós, no és d’estranyar que el Saragossa es posés per davant (22-20) als deu minuts.
A remolc
Encara faltaven trenta minuts, però van ser d’anar a remolc tota l’estona. El Casademont va eixamplar el parcial fins al 15-1 i adquiria onze punts d’avantatge (32-21) que el Baxi intentaria eixugar durant els següents minuts. En els manresans, tret de la gran posada en escena de Francisco i de l’actuació sòbria i regular de Moneke, la resta apareixien en comptagotes. Al segon període ho va fer un Thomasson que ha de ser més constant i entre ells tres van aconseguir que al descans s’arribés només amb sis punts de dèficit i amb tot obert.
Però la defensa no va acompanyar en el tercer quart. Es van rebre 29 punts, una xifra que la temporada passada es va mostrar assumible en molts enfrontaments per damunt de la centena, però que s’hauria de rebaixar. Dani Pérez va encertar els tirs a l’inici del quart, però l’intercanvi de cops no era positiu i Mobley i Radoncic mantenien la distància al voltant dels deu punts. I ara, amb públic en contra, ni que només siguin tres mil, tot és més complicat.
El Baxi va trobar el canell de Rafa en l’últim període i es va arribar a situar a quatre punts (84-80). Però falta aquella experiència, aquell saber jugar els darrers minuts que segurament el pas del temps aportarà. Amb jugadors clarament fora de ritme, com Berzins i Maye, i encara amb una identitat, la que buscava Ponsarnau a la prèvia, per trobar, els minuts es van anar escolant i va arribar la derrota. Divendres i diumenge, més oportunitats per seguir progressant. Res no és definitiu quan encara no ha ni començat la tardor.
