La setmana del triple examen que ha de determinar el futur de Ronald Koeman a la banqueta blaugrana es va iniciar amb un molt deficient pel que fa al nivell de joc exhibit pel Barça . Només el caràcter i la rebel·lia de jugadors com Memphis Depay i, sobretot, Ronald Araújo, van impedir la derrota del FC Barcelona enmig del caos tàctic en què els blaugrana van immergir-se després de les quatre substitucions efectuades pel tècnic holandès durant el segon període d’un partit per oblidar.

Els jugadors rebels van apel·lar a l’èpica mentre els aficionats constataven que Gerard Piqué havia esdevingut la versió 2.0 de José Ramón Alexanko i que l’únic recurs ofensiu de l’equip del malson eren les centrades laterals, generalment deficients. La derrota semblava un fet irreversible quan després d’una llarga jugada ofensiva blaugrana, la pilota va caure a peus de Gavi a l’interior de l’àrea de penal. El jove jugador va palesar la seva qualitat amb una centrada executada amb la subtilesa necessària per tal que l’hiperactiu Ronald Araújo materialitzés l’anhelat gol de l’empat (minu 89 i 11 segons). No es van produir noves accions futbolístiques remarcables i els sis minuts del temps de recuperació es van malbaratar en discussions i picabaralles més pròpies del futbol sud-americà que de l’enyorada elegància del joc blaugrana.

El punt assolit no ha de servir a l’aficionat per autoenganyar-se. La temporada passada el Barça tenia un equip que era un híbrid entre una generació en decadència i un grup de joves als quals calia donar temps per madurar. Les circumstàncies econòmiques han propiciat la descapitalització esportiva de l’equip i la travessa del desert és inevitable. Però no hauríem de caure en el parany dels seguidors de Moisès a l’Antic Testament i perdre una generació camí de la terra promesa. Els hauríem de facilitar el trànsit per tal que, quan estiguin en el punt just de maduració, ens delectin amb el nèctar de futbol combinatiu que tan complau a la parròquia blaugrana.

El Granada CF ni tan sols va necessitar 120 segons per situar el Barça en el pitjor dels escenaris. Darwin Machís va arribar amb la pilota controlada a la posició d’extrem esquerre. Va encarar Sergio Busquets i davant la tebiesa del marcatge del mig centre va penetrar a l’àrea de penal i va centrar al segon pal, envers la posició del central portuguès Domingos Duarte, el qual sense oposició, va donar avantatge als andalusos en el marcador. La primera part va ser un aparador de la impotència ofensiva dels amfitrions. Només Memphis Depay destacava per actitud i tenir la possessió de la pilota era un exercici del tot estèril. L’escenari es va modificar arran d’un servei de falta lateral que va rematar de cap Ronald Araújo i que va obligar Luis Maximiano a lluir-se (min 45). El Barça va prémer l’accelerador ofensiu i va rematar cinc cops més a porteria en els quatre minuts del temps de recuperació.

L’ímpetu ofensiu dels jugadors de Ronald Koeman es va mantenir fins a la represa, fins al minut 60. Durant aquesta fase del partit els blaugrana van arribar sis vegades a porteria sense generar autèntic perill i l’única acció remarcable, un xut per sobre el travesser de Memphis Depay, va ser anul·lada per fora de joc de Luuk de Jong. Després, amb les substitucions va arribar el caos tàctic i, en el pitjor dels escenaris, va sorgir la figura de Ronald Araújo. Per caràcter.