Diuen que dels grans problemes sorgeixen les grans oportunitats, i potser això li acabarà passant al Barça. La culerada, deprimida i ensorrada durant tota la setmana després de dos tristos empats, per la manera i pel fons, contra el Granada i el Cadis, ha revifat aquest diumenge de la mà d’un futur que fa millor cara que el present. Obligat per les circumstàncies, un Koeman traslladat aquest diumenge a la graderia per sanció ha hagut d’apostar obertament per la canalla a la sala de màquines de l’equip. I Gavi i Nico no li han fallat.

Als dos talents cal afegir d’altres elements que han d’anar creixent, com Mingueza i Eric Garcia en defensa, Araujo, Riqui Puig i Demir a la segona meitat i, sobretot, un fenomen, Ansu Fati. Vuit jugadors, sense comptar el lesionat Pedri, que diumenge han deixat en res un Llevant que, d’acord, no és el Bayern de Munic, però que en d’altres temporades posava en problemes els blaugrana. Amb això i les ensopegades de l’Atlètic i el Madrid de dissabte, en té prou la gent blaugrana per pensar que, potser, no anirà tot tan malament.

El Barça ha fet un partit molt complet des de l’inici, pressionant molt amunt. Hi va tenir molt a veure un mig del camp de la Masia, on Gavi i Nico, diferents, però amb la mateixa cultura, no paren de córrer i d’oferir-se en tot moment. A més, els laterals, Mingueza i Dest, tot i les limitacions, han fet un partit molt complet i l’equip ha tingut la sort de marcar aviat.

Aclarint el panorama

Perquè n'ha tingut prou amb cinc minuts un Memphis de vegades massa barroc per entrar a l’àrea després d’una acció individual i ser obstaculitzat per Radoja. El clar penal el ha llançay ell mateix i va obrir el marcador. El domini era total i, abans del quart d’hora, Dest, que sembla que ho faci millor a l’esquerra que a la dreta, ha trobat un passadís interior per deixar Luuk de Jong davant d’Aitor. L’ex del Sevilla han definit sense miraments. El públic gaudia.

El Barça hauria pogut marxar al descans amb una carretada de gols a favor. Piqué ha errat gairebé a porta buida en una centrada. Gavi ha errat una vaselina tot sol davant del porter; Memphis va rematar de cap i va obligar Aitor ha aturat miraculosament i els xuts de Coutinho eren massa tous.

A la represa, tot ha continuat igual. Koeman, des de la llunyania, ha donat un pas endavant en la seva habitual gasiveria i va oferir minuts a Riqui Puig, la qual cosa va provocar el desallotjament d’un Coutinho que, un dia més, ni fred ni calor.

Amb el centrecampista de Matadepera, tot i que sovint l’equip es parteix, també guanya en circulació, ja que s’afegeix al centre del camp, i les ocasions han seguit arribant. Nico González, un projecte de centrecampista d’època, diferent físicament, però tan dotat com el seu pare, la llegenda del Deportivo Fran, ha disparat des de fora de l’àrea com a preludi d’un altre allau. Memphis no acabava de rematar i Luuk de Jong ha pres del cap un gol fet a Piqué, que s’havia sumat a l’atac.

La bogeria Ansu

Va ser llavors quan, deu mesos després, Ansu Fati va tornar i la bogeria es va desfermar al camp. L’equip va semblar descol·locar-se pels tres canvis de cop, ja que també van entrar Demir i Araújo, i el Llevant va tenir les dues millors ocasions. Primer, Morales va xutar alt després de superar Dest i, després, Ter Stegen va salvar la rematada de Cantero, que havia superat un lent Piqué.

Va ser el cant del cigne dels granota que, a sobre, van veure com, amb justícia, s’enduien un tercer gol d’èxtasi. Ansu agafa la pilota al centre del camp, avança i, quan té Riqui Puig millor situat, etziba un tir sec per sota del defensa que supera Aitor. Deliri i alegria entre la família i el públic. Enmig de la terra cremada, l’esperança torna al Camp Nou.