Qualsevol cosa que no sigui la destitució de Ronald Koeman en les properes hores com a entrenador del Barça no s’entendria per part de l’afició. L’equip és el que és i arriba on arriba, però el desgavell tàctic el tècnic neerlandès ahir a la banqueta va ajudar molt a que l’equip blaugrana tingui un peu a fora de la Lliga de Campions. Primer, amb una defensa de cinc quan l’equip havia demostrat símptomes de recuperació diumenge amb l’esquema clàssic. Després, repetint operació al descans i allunyant de l’àrea Frenkie de Jong, el seu home més perillós. I finalment, amb tres canvis de cop que van precedir el gol que decantava la balança.
Els jugadors tampoc no se’n poden escapar. Alguns, com Piqué, demostrant que el final de la seva carrera és a prop. D’altres, sense assumir la responsabilitat que se’ls suposa. I una tercera, estavellant les seves bones intencions amb les limitacions actuals. El fet cert és que el Barça haurà de lluitar per entrar a la Lliga Europa, perquè no hi és, ni se li espera, tot i que amb un gir de rumb a la banqueta potser pot oferir millor cara.
Així, Koeman no en va tenir prou amb el partit de diumenge contra el Llevant, ni amb els seus molts anys jugant a Barcelona per no adonar-se de la voluntat de l’afició. Per això, va tornar a sortir amb la defensa de tres centrals pensant que, d’aquesta manera, l’equip defensaria millor. Tota la canalla a la banqueta, menys el reaparegut Pedri, perquè potser a Europa noten la pressió i confiança en els veterans. El partit va trigar dos minuts i escaig a fer-li veure que, com era d’esperar, s’havia equivocat.
Precisament Pedri va perdre una pilota que va agafar la defensa mal col·locada. La passada llarga cap a Darwin Núñez va deixar l’uruguaià encarat amb Eric Garcia que el va deixar girar, entrar a l’àrea i xutar pel pal curt. Ter Stegen no va arribar a una pilota aturable i el Barça havia de remar. I encara sort que en la següent acció, Iaremtxuk es va atabalar quan tornava a avançar en una posició franca. Si no, hauria pogut caure el segon.
Errades clamoroses
També és cert que els blaugrana no van tenir sort en els minuts posteriors. Sobretot al 10, quan una passada interior de Pedri a Frenkie va possibilitar aquest deixar-li el gol regalat a Luuk. Però el davanter va rematar massa fluix i va permetre que Veríssimo salvés l’anotació. En el rebot, el mateix Luuk va blocar el xut de Pedri i el segon del canari va anar a fora.
Van ser els millors minuts del Barça a la primera part, amb rematades de Frenkie i de Pedri a fora. El neerlandès era qui arribava amb més perill i un molt irregular Memphis va poder anotar en una transició.
Però també es veia que el Benfica trobava latifundis cada cop que robava. Piqué havia vist una targeta per arribar tard i el col·legiat li va poder perdonar la segona per una falta a Rafa Silva. Koeman en va tenir prou i va decidir que, ja que havia de canviar el dibuix i tornar al 4-4-3, se la jugava i treia del camp el veterà abans no l’expulsessin, en una decisió que aixecarà polseguera tot i que, en termes de mèrit al camp, va ser absolutament impecable.
Rectificació frenada
L’entrada de Gavi va recol·locar el Barça que, almenys, no va tenir més problemes en defensa, tot i que tampoc no va arribar amb la mateixa alegria en atac. El Benfica va reclamar un penal inexistent d’Araujo i també en va demanar un Memphis, però va rebre la falta a fora de l’àrea.
S’esperava una reacció a la represa, però Koeman va tornar a intervenir. Va recuperar la defensa de tres amb Frenkie, el seu millor home, de lliure. Un desastre que va estar a punt de castigar l’inefable Darwin Núñez rematant al pal en un mala sortida, en una altra actuació molt fluixa, de Ter Stegen. En els següents minuts, el Barça va intentar-ho de la mà de Memphis i, a l’equador, Koeman va fer els tres canvis de cop, després que Grimaldo salvés un gol de Sergi Roberto. Un minut després, amb l’equip mal situat, mig Benfica arriba a l’àrea. Iaremtxuk i Joao Mário fan el que volen amb el pobre Gavi, Ter Stegen salva la rematada del segon però Rafa Silva, tot sol, afusella el segon. El Barça ja és un poema i Iaremtxuk és a punt de fer el tercer abans de la rematada final, un estúpid penal de Dest obrint les mans a l’àrea. Orsato necessita el VAR per adonar-se del que tothom ha vist i Darwin completa el partidàs amb el tercer, de penal.
Fins al final, més impotència rematada amb l’expulsió d’un Eric Garcia que ahir va tornar a naufragar. Com a mínim, Ansu Fati va tenir minuts per continuar posant-se en forma per d’altres dies, no pas per avui. El canvi final de Sergi Roberto va deixar Ter Stegen de capità i els quatre principals fora del camp. El canvi d’era va de pressa, però segurament el liderarà un altre.
