El potencial actual del Barça, comparat amb els grans equips europeus, és tan baix que ja no se sap ni quina cara fer sabent que, si es fa cas del que va dir el president Laporta ahir, Koeman seguirà d’entrenador unes setmanes més. Tothom s’adona que no és per confiança en l’entrenador, sinó per necessitats econòmiques i per no trobar ningú millor que vingui de franc. Almenys, a força de ser sincers, ahir el Barça va millorar la cara i va ser més reconeixible amb la pilota que dimecres a Lisboa. Però l’equip és inexistent en atac i horrorós en defensa. Els matalassers van fer el partit de tota la vida, el que els ha fet incomodar el Barça quan aquest era gran. Ahir, sense tants problemes davant, ho van tenir fins i tot fàcil per imposar-se.

El guió de la primera part va ser l’esperat. El Barça va situar un 4-2-3-1, amb Busquets i Nico de doble pivot i Coutinho enllaçant amb Memphis. I no semblava fer-ho malament. Però Simeone va trobar un cràter de grans dimensions a la banda dreta de la defensa barcelonista, on Mingueza sortia massa per buscar el carriler Carrasco, Araujo es desplaçava per aturar un bon Joao Félix i creava un espai que no tapaven ni Busquets ni Piqué. Així, de la manera més senzilla va arribar el primer gol, amb una finta del portuguès, una deixada de l’uruguaià i una entrada des de segona línia de Lemar que va afusellar Ter Stegen.

Tot seguit va estar a punt d’empatar Coutinho, en disparar a fora una pilota solta que, si arriba a agafar porteria, era gol. Però en atac el Barça era innocu. En canvi, Suárez ja va estar a punt de marcar el segon en la repetició de la jugada i el va aconseguir al límit del descans. Després que Frenkie de Jong no arribés a dues deixades de Memphis a l’àrea, Mingueza torna a perdre la pilota, Araujo surt massa lluny i una simple passada de Joao Félix deixa sols Lemar i Suárez contra Piqué. El francès assisteix perfectament i l’ex del Barça, amb tota la tranquil·litat del món, consuma la venjança contra Koeman.

Sense opcions

Faltava tota la segona part, però tothom sabia com aniria. L’Atlètic encara es va tirar més enrere i el Barça va provar-ho infructuosament. Només un robatori d’orgull de Gavi, novament el millor ahir, va propiciar una contra. L’andalús va donar el gol fet a Coutinho, qui, lent com el cavall del dolent, va permetre a Oblak tapar porta i aturar el seu ridícul xut.

Va entrar Ansu Fati al camp i va protagonitzar un parell de bones accions, amb xuts defectuosos. El davanter va anar de més a menys i els darrers minuts van ser de penjar pilotes, però ningú no sap centrar prou bé perquè les pugui rematar Luuk de Jong. Nova derrota d’un Barça que cau en una mediocritat que sembla que veurà ni tan sols un revulsiu des de la banqueta.