Pocs dies abans de la destitució de Ronald Koeman al FC Barcelona, Leo Messi va atendre en exclusiva el diari Sport, del mateix grup editorial de Regió7, i va repassar la seva sortida de Barça, les primeres setmanes al PSG i les expectatives a curt i llarg termini.
De Barcelona a París. Quin canvi.
La veritat és que sí. Va ser un canvi gran que, com vaig dir en el seu moment, no m’imaginava. Per sort, ja estic acomodat, els nens ja estan a l’escola, nosaltres instal·lats més o menys a la rutina del dia a dia. Estem contents.
Han passat dos mesos de la sortida del Barça. Ja ho ha assimilat?
Sí. Quan veig els partits encara sento aquella coseta ... recordo coses dels partits al Camp Nou, amb la gent... És reviure una mica tot el que va ser. Però ara, com he dit, ja estic més tranquil, ho he assimilat tot més i, òbviament, penso en tot el que tinc aquí i el que ve en l’àmbit esportiu i familiar. I gaudim de la ciutat, meravellosa malgrat el clima.
Laporta va comentar que pensava que vostè diria de jugar gratis al Barça. Ho hauria fet si li ho haguessin demanat?
La veritat és que, com vaig explicar en la meva sortida, vaig fer tot el possible per quedar-me, mai en cap moment se’m va demanar que jugués gratis. Se’m va demanar que em rebaixés el sou un 50 per cent i ho vaig fer sense cap problema. Estàvem en disposició d’ajudar més el club. Les ganes i el desig meu, i de la meva família, eren de quedar-nos a Barcelona. Ningú em va demanar jugar gratis, però al mateix temps em sembla que estan fora de lloc les paraules que va dir el president. Em van saber greu perquè crec que no té necessitat de dir això, és com treure’t la pilota de sobre i no assumir les conseqüències, ni fer-se càrrec de les coses. Això fa pensar a la gent o genera un tipus de dubtes que crec que no em mereixo.
Ha tornat a parlar amb Laporta?
No, no.
Tornarà a Barcelona quan acabi el seu contracte amb el PSG, d’aquí a dues temporades?
No sé si quan acabi el meu contracte amb el PSG. El que està gairebé confirmat és que tornarem a viure a Barcelona i que la nostra vida serà allà. És el que vol la meva dona i el que vull jo. No sé si serà quan acabi el meu contracte amb el París, però tornarem a viure a Barcelona.
I al Barça?
Sí. Sempre vaig dir que m’encantaria poder ajudar el club en el que pugui ser útil i pugui sumar i ajudar que el club estigui bé. M’encantaria ser secretari tècnic en algun moment. No sé si serà al Barcelona. O si tornaré d’una altra manera. Si hi hagués la possibilitat, m’agradaria tornar-hi i aportar en el que pugui perquè és el club que estimo i m’encantaria que continuï estant bé, que continuï creixent i que continuï sent un dels millors del món.
Com veu el Barça en aquests moments? Creu que pot guanyar títols aquesta temporada?
Té una gran plantilla, juga molt bé. Els veig cada vegada que puc. Han sortit nois importants i molt bons com el Gavi. Com a equip estan bé. El Kun i Dembélé, si torna bé, seran una gran ajuda. El Barça sempre estarà amunt perquè és un dels millors del món. Sempre lluitarà per la Lliga i pels objectius, encara que llavors passa o no passa.
Manté relació amb algun dels seus antics companys?
Sí. Parlo sovint amb el Kun, que no va ser company però és un gran amic. Amb Busi i Jordi Alba també hi parlo de forma habitual.
Es va sentir acompanyat per ells en el moment de la seva sortida? Algú el va decebre?
No, decebre’m no, perquè els conec a tots molt bé. Els que esperava que em donessin suport ho van fer. Els va agafar de sorpresa, com a mi. Van estar al meu costat i em van donar suport en tot moment.
Què troba a faltar de Barcelona i el Barça?
En realitat tot. Va ser molt temps en un mateix lloc, la rutina, el dia a dia, el fet d’arribar a un vestidor que coneixia de memòria, el centre d’entrenament, la ciutat, la meva manera de viure. Arribar a París va ser canviar-ho tot de dalt a baix. Tot era nou, tant la ciutat com el club, els companys, el vestidor. Jo estimava la vida que portava a Barcelona, el club, i ho trobo a faltar una mica tot. Això no vol dir que aquí no hi estigui bé, sinó tot el contrari. Estem bé, feliços, però òbviament el que és bonic es troba a faltar sempre.
Quines diferències ha trobat entre l’estructura de club del Barça i la del PSG?
El Barça és un club gran, un dels millors del món, amb molta història. El PSG es va fer gran en els últims anys, continua creixent i té la possibilitat de fer-ho molt més. Té els millors jugadors del món. I una ciutat esportiva nova, que serà una bogeria. El Barcelona és un club amb molta història que sempre serà un dels referents. El PSG està a aquesta altura, continuarà creixent.
Com estan sent aquests primers mesos a París i al PSG?
Des del moment que vaig arribar aquí em vaig sentir com si fes molt temps que estigués al vestidor perquè hi tinc molts coneguts, gent que parla espanyol, que fa que l’adaptació sigui molt més ràpida, sincerament. Esportivament, sembla que no acaba d’arrencar mai perquè tinc partit amb la selecció cada mes. No acabes d’acomodar-te perquè quan sembla que ho fas ja te n’has d’anar una altra vegada i això dificulta més les coses, però de mica enn mica vaig entrant en la dinàmica del club. Encara no he jugat gaires partits i m’estic acostumant a diverses coses.
Quin ha estat el pitjor moment i el millor d’aquests dos mesos?
Els mals moments van ser a l’inici. Tot va ser molt de cop, venir fins aquí, estar un mes i mig a l’hotel, i no és fàcil fer-ho amb els nens, que ja havien començat el col·legi. Estàvem al centre i això feia que el trànsit fos inaguantable. Una hora per anar a l’escola i una hora per anar a l’entrenament. Els nens ja no aguantaven més estar a l’hotel. Però també intentàvem gaudir de l’experiència, de la ciutat, d’anar-ho coneixent una mica tot fins que vam venir a aquesta casa. Això va fer que tot fos millor.
Quins són els seus objectius amb el PSG? Es veuen favorits per guanyar la Champions?
Sí, va ser un dels principals motius per venir aquí. Com vaig dir en el meu comiat, mentre jugui intentaré continuar guanyant. Quan vaig prendre la decisió de venir al PSG va ser per això, perquè té una gran plantilla. Desitjo ajudar per continuar creixent com a club, guanyar la Champions després de tants anys d’intentar-ho.
Quina relació té amb Neymar i Mbappé. Com el van acollir?
El vestidor és espectacular, m’ha fet les coses més fàcils. Amb Ney tinc relació de fa temps, continuàvem parlant malgrat que no jugàvem junts. Amb Kylian, a l’inici va ser estrany perquè no sabíem si es quedava o se n’anava. Ell estava amb les seves coses. Per sort, ens anem coneixent més, tant dins com fora del camp. Ens portem espectacularment bé. Hi ha un grup bo i sa al vestidor.
Quin trident és millor: la MSN del Barça o la MNM del PSG?
No es pot comparar. Són diferents. Luis és un altre tipus de 9, de característiques diferents a les de Mbappé. Kylian estava jugant per fora en els últims anys. Aquesta temporada, i no recordo si també l’anterior, està jugant més de 9. Luis és més un golejador dels d’abans, davanter centre pur. Kylian es més de venir a jugar, de ser potent i matar-te amb espais. És difícil comparar. Vaig tenir la sort d’estar en aquell trident del Barça, que va ser meravellós, i espero que amb aquest puguem aconseguir el mateix que amb l’altre.
Com és la seva experiència a la lliga francesa? És una competició més física que l’espanyola?
He jugat pocs partits. És una lliga més física, es trenquen molt els partits, es fa molt joc d’anada i tornada, hi ha jugadors forts i ràpids. A la lliga espanyola, tots els equips intenten jugar molt més i poden arribar a prendre’t la pilota si no pressiones bé. Els francesos són més de cop per cop, d’esperar-te i sortir a la contra. La major diferència és a nivell físic.
Quin estil li va millor?
Estic acostumat a estar tota la vida al Barcelona, on teníem la pilota gairebé tot els minuts en tots els partits. A més, controlàvem els ritmes i els temps. Ara m’adapto a un nou club, a una nova manera de jugar, a una nova lliga. No sé què em va millor. Intento adaptar-me ràpid al que tinc avui per continuar rendint al màxim i ajudant.
A la Champions ha començat bé, amb tres gols en els tres partits que ha disputat. És el gran objectiu per a aquesta temporada?
Sí. És el meu gran objectiu i el del club. Fa temps que aposta per guanyar la Champions. En les últimes temporades, va estar molt a prop, i és el seu gran objectiu. Som un dels candidats, però no l’únic. Tothom parla del PSG pels jugadors que té, però hi ha altres equips molt bons que fa anys que treballen junts, que també han fitxat, com City, Bayern, Liverpool, Atlètic de Madrid, Chelsea... Hi ha un munt d’equips amb potencial per guanyar. I no sempre guanya el millor perquè depèn de molts detalls o de les circumstàncies. Pot passar de tot.
En el partit contra el Leipzig va fer dos gols que van significar la remuntada i el triomf. Ho esperava?
Aquesta competició és molt complicada. El Leipzig és un rival complicat, dinàmic, fort físicament, té jugadors molt bons i que, encara que hagi canviat el tècnic, fa molts anys que juga de manera similar. És un grup difícil, vam començar malament, i va ser important guanyar el City i el Leipzig.
Com és la seva vida a París?
A Castelldefels estàvem mal acostumats. Ho teníem tot fàcil, a prop. Portava els nens a l’escola, tornava a casa, anava a entrenar-me, després a casa a dinar, els anava a buscar. No ho puc fer ara, no tinc temps.
El canvi va ser dolorós?
Molt. La veritat és que sí. Va ser dolorós l’any anterior quan havíem dit que me n’anava amb el tema del burofax. Els nens, al final ho van entendre, els havíem convençut, més o menys. Això d’ara va ser de cop. Feia temps que els havíem dit que ens quedàvem a Barcelona, ells ho havien dit als seus amics. I, de cop, hem de marxar i en una setmana ja estàvem en una altra ciutat. Va ser difícil per a tots.
Es va treure una espina en guanyar la Copa Amèrica amb la selecció argentina?
Va ser bo treure’m l’espina després de perdre unes quantes finals i de tot el qüestionament que hi va haver cap a mi i al grup. Tenia clar que no em podia retirar de la selecció sense guanyar res.
Què espera del Mundial 2022?
Després del títol amb Argentina, la il·lusió que tenim és gran. Estem bé avui en dia. Encara ens falta per ser un dels grans candidats. No ho som perquè hi ha seleccions que són millors. Estem en el bon camí, la dinàmica és bona i l’ambient també. Guanyar ajuda molt i ens farà créixer.
Després de Qatar tindrà 35 anys. Es retirarà?
No. La veritat és que no. Després del que em va passar, visc al dia. No sé què passarà al Mundial o després.
Creu que pot guanyar la seva setena Pilota d’Or?
Si et soc sincer, no ho penso. El premi més gran va ser el que vaig assolir amb la selecció. Si arriba la Pilota d’Or, seria extraordinari. La setena seria una bogeria. Si no, no passa res.
L’hem vist plorar per haver-se’n d’anar del Barça, per guanyar la Copa Amèrica, per la celebració del títol amb l’afició... Hem vist potser un Messi més sensible?
He, he, he... Van ser coses molt significatives, tant el fet de poder guanyar amb la selecció com poder-ho celebrar amb la gent, ja que era el primer cop que hi havia públic. Havia pensat molts cops poder mostrar un trofeu. Ho havia fet molt al Barça, però no amb el meu país. I pel que fa al Barça ... me’n vaig anar de casa després de vint anys. Era un canvi molt gran. I jo també soc més gran, i per tant estic més sensible.
Una hora a la casa del Leo a París
A Messi li canvia la cara quan compara Castelldefels amb París. Per a molta gent, no hi hauria color entre la ciutat de la llum, de la moda, de l’amor i de la cultura i la població del Baix Llobregat. Però Messi no ho veu així. Ell tampoc dubta entre la lluentor del sol de la costa catalana i el cel gris amb el que es desperta a la capital francesa. Ni tampoc la facilitat amb què es movia des de Castelldefels a Gavà per anar a recollir els nens o fins a Sant Joan Despí per entrenar-se. Res a veure comparat amb el recorregut entre el centre de la ciutat, on ara viu, amb Saint-Germain a Laye, on hi ha el centre esportiu del club i hi va a entrenar-se. El trànsit és insofrible, les hores al voltant són interminables... Si a Messi el deixessin escollir entre els dos llocs, ho tindria clar.
Per sort, ja ha deixat l’hotel on es va allotjar les primeres setmanes d’estada a París per instal·lar-se amb la seva família en una casa ubicada en una zona noble de la ciutat. Com a conseqüència, ara ja respira una mica més tranquil, amb la sensació d’estar més assentat, d’estar en disposició de començar una nova etapa de la seva vida.
«Benvinguts, gent del Sport»
Mentre s’acomiada d’Antonela, que surt de viatge amb els tres fills, dona la benvinguda a la delegació de Sport. No és normal que Leo Messi concedeixi entrevistes a casa seva, però ofereix un tracte especial al nostre diari, conscient que la presència dels periodistes no l’incomoda. Fins i tot sembla al contrari, tenint en compte el somriure amb què ens rep. Està descalç (normes de la casa) al rebedor i ens fa passar al menjador de la casa presidit per un sofà enorme i una televisió en consonància.
En la primera conversa explica les bondats i els inconvenients amb què s’ha trobat a París, un destí que no estava escrit a la seva agenda. Estava convençut que es retiraria a Barcelona, però Laporta li va dir que no era possible. I, ben de pressa, va haver de canviar el guió de la seva vida. Li va costar, però l’ésser humà s’adapta amb una naturalitat brutal. I Leo i la seva família sembla que han trobat un nou hàbitat on s’hi poden trobar a gust.
El jugador ens condueix fins a una sala on es farà l’entrevista, mentre conversa amb Lluís Mascaró, el director de Sport, comentant com és el seu dia a dia a París, al club i, sobretot, amb els seus nens, pels quals es desviu, es preocupa i s’alegra. Ells han passat a ser el motor de la seva vida i, com tots els pares, s’amoïna més del compte.
El menjador té una sortida a un pati, no desproporcionada, amb dues porteries i moltes pilotes, l’escenari en el qual Valentí Enrich pren algunes fotografies. Pregunta molt per Barcelona, per jugadors, per interioritats del vestidor i pel funcionament del club.
Abans de marxar, una hora després d’haver començat la trobada per fer l’entrevista, el Leo s’acomiada amb el mateix somriure amb què ens va rebre. I espera ell, i també nosaltres, veure’ns aviat. I que sigui com en aquesta ocasió, sense que sapiguem res del Hulk, el gos de la família. Gràcies per tot, Leo!
