Sens dubte, el futbol combinatiu i de toc és l’expressió més evolucionada i atractiva d’aquest esport, però tocar i tocar la pilota, trenar el joc sense cap mena de profunditat és estèril en la vessant competitiva i no facilita la consecució de títols o d’altres objectius. Ahir, el CE Manresa va evidenciar que diposa d’un elenc de migcampistes d’alta escola, però que sense més gosadia i inspiració a l’hora de fer la passada decisiva, aquella que desarma l’última línia defensiva de l’oponent, i amb un únic davanter capaç d’encarar els defenses contraris i desbordar-los, l’incansable Noah, vèncer els partits determinants per signar una classificació històrica serà una quimera. No hi ha relleu per a jugadors amb el perfil d’Izan Checa i Èrik Rafael i aquest fet minimitza el potencial d’un centre del camp de luxe. Així doncs, en un duel en el quals els blanc-i-vermells van ser incapaços de crear cap ocasió de gol (van generar dues aproximacions perilloses i van rematar 12 vegades més a porteria), el millor resultat que es podia assolir era un empat sense gols. El conjunt gironí va estavellar al travesser les seves dues úniques oportunitats i el CE Manresa i el Girona FC B van tancar el partit sense que el marcador inicial s’hagués alterat (0 a 0).

Durant l’escalfament previ a la confrontació, el lateral esquerre Àlex Iglesias va notar unes molèsties musculars que li van impedir figurar a l’equip inicial i, aquesta circumstància, va obligar Ferran Costa a situar Álex Sánchez com a improvisat lateral esquerre i a precipitar el debut del sallentí David Batanero. El nombrós públic no va tardar a veure espurnes de la seva qualitat. El migcampista va posar a prova la concentració del porter Jona Morilla en executar un servei de falta (min 2). Els blanc-i-vermells es van fer amb la possessió de la pilota i amb la iniciativa ofensiva i van obligar els jugadors d’Axel Vizuete a parapetar-se rere un entramat defensiu que es revelaria com a infranquejable per dues raons: l’excel·lent treball dels gironins i la incapacitat dels manresans per desbordar amb una passada, d’encarar els defenses contraris, de fer circular la pilota amb la rapidesa necessària per sorprendre l’oponent. En aquest context, les rematades desviades de Javi López (minuts 7 i 22) i Nil Garrido (min 28) es van convertir en una anècdota estadística i el central Èric Monjonell va tallar una perillosa incursió per l’esquerra de Noah (min 32).

Els gironins ja havien constatat la dificultat dels amfitrions per crear ocasions i es van mostrar més agosarats a la represa. Adrià Gené va servir amb intenció una falta lateral i el central Èric Monjonill va rematar de cap al travesser (min 51). El primer xut entre els tres pals dels manresans va portar el segell de Noah, però no va comportar dificultats per a Jona Morilla. En contraposició, en els millors minuts dels visitants en atac, Dawda no va poder arribar a una enverinada centrada rasa d’Adrià Gené (min 66) i el potent xut creuat de Suleiman va topar, altra vegada, amb el travesser, després d’una perillosa centrada xut de Dawda que Òscar Pulido va refusar amb dificultats (min 67). Els xuts d’Aleix Díaz (min 71) i Biel Rodríguez (min 81) van permetre corroborar que Jona Morilla no cometria cap error. L’àrbitre va recuperar els 9 minuts que es van perdre arran de l’esfereïdora topada que va deixar inconscient Noah i que va obligar a traslladar Álex Sánchez a un centre mèdic, però el temps afegit es va consumir sense incidències. Tocar sense profunditzar equival, com a molt, a empatar.

Ferran Costa lloa l’actitud de l’equip i Vizuete lamenta no haver-se imposat

La lectura dels tècnics d’ambdues formacions després del partit va ser contraposada. L’entrenador del CE Manresa, Ferran Costa, va incidir en el potencial del joc del seu equip tot i reconèixer que havia faltat agressivitat ofensiva, mentre que el gironí Axel Vizuete es va felicitar d’haver trencat una ratxa negativa de dues derrotes, però va lamentar no haver sumat «una merescuda victòria» a l’estadi del Congost. El tècnic blanc-i-vermell va destacar que «hem dominat per complet l’oponent durant el primer període i només ens ha faltat ser més incisius en el joc entre línies, encertar a fer la passada per desbordar la seva última línia defensiva. La segona part ha estat més anivellada, però l’equip ha mantingut en tot moment l’esperit competitiu, un fet que haig de lloar». Ferran Costa va admetre que «tenir una mica més d’agressivitat en l’últim terç del camp ens hagués ajudat» a vèncer i va detallar que David Batanero «ens pot millorar amb la seva visió de joc i amb la capacitat per executar precisos serveis en profunditat». Axel Vizuete es va mostrar «satisfet amb el treball de l’equip. Hem aconseguit controlar el dinamisme en el joc interior que caracteritza el Manresa i generar ocasions. El fet de no haver-les transformat ens deixa un regust agredolç. Ens mereixíem sumar els tres punts, però hem revertit la dinàmica negativa de les derrotes encaixades a Vilafranca i contra el Figueres».