L’afició del Barça s’ha d’apuntar una data al calendari: el 23 de novembre es jugarà l’accés als vuitens de la Lliga de Campions davant del Benfica, al Camp Nou, després de fer els deures ahir a l’Olímpic de Kíev (0-1). Un gol d’Ansu Fati quan l’equip semblava immers una vegada més en una espiral d’angoixa i imprecisions, de joc desordenat i d’incapacitat per inquietar el porter rival, va donar aire als de Sergi Barjuan, que també van rebre bones notícies de Munic. Perquè els càlculs funcionessin, calia que el Bayern derrotés el Benfica i els de Nagelsmann no van fallar (5-2). Per increïble que sembli, aquest Barça submergit en la foscor de l’era post Messi, té a les seves mans entrar a les eliminatòries de la principal competició europea després d’encaixar dos 3-0 en les dues jornades inicials. I es jugarà l’accés, molt probablement, amb Xavi ja assegut a la banqueta.

Conscient de la importància de l’envit, el Barça va sortir a jugar en camp contrari i a evitar els contracops del Dinamo. L’equip es va situar sobre el camp molt més compacte que en etapes precedents, amb la defensa molt avançada i les línies més juntes. Sense Dest, que va ser baixa per lesió a última hora, i amb els recuperats Ansu i De Jong en l’onze titular, l’equip de Sergi va aconseguir dominar el partit durant el tram inicial del període, amb un joc combinatiu i una bona execució del fora de joc.

Aquesta proposta, però, tenia dos riscos. Un, la falta de precisió, que va invalidar moltes de les passades llargues amb que el Barça va provar d’arribar amb velocitat a l’àrea rival -un recurs ahir molt utilitzat. I l’altre, el contracop dels homes de Lucescu. El Barça només va inquietar amb un xut de Memphis que va topar amb un defensa, mentre que Shaparenko va irrompre sol al minut 23 i, des del punt de penal, va xutar malament i desviat.

El Dinamo havia sortit indemne de la pressió del Barça i va començar a sovintejar el territori blaugrana. Ter Stegen, al 24, va aturar un xut potent de De Pena, i el mateix Shaparenko va culminar amb una rematada desencertada un contracop propiciat per una pèrdua de Busquets.

La davallada de la influència de Gavi en el partit era el símptoma de la caiguda del domini dels barcelonistes. El jove talent blaugrana va estar una bona estona desaparegut i fins que l’equip no va tornar a agafar la pilota, el Dinamo va crear sensació de perill.

Desgavell, gol i victòria

El Barça va transitar per la segona part atrapat primer en l’angoixa de la possibilitat de l’ensopegada i després preocupat perquè l’alegria pel gol d’Ansu Fati no quedés en un sentiment efímer. Mingueza va avançar la seva posició, Gavi va mirar més cap a l’interior i, amb un De Jong del que fa dies que no se sap què fa ni a què juga, l’equip es va fer llarg. Karavaev, amb una rosca, va estar a punt de causar un disgust a l’equip de Barjuan.

I aleshores va aparèixer Ansu. Mingueza va centrar arran, un defensa va tocar la pilota i el 10 va disparar a gol amb un xut potent que Bushchan no va ni veure passar. En un partit amb poca participació, i sense acabar de trobar-se amb Memphis, l’hereu de la samarreta de Messi va solucionar un mal tràngol que aporta un raig de llum a una temporada complicada. Ter Stegen, amb un mà miraculosa, va evitar que el Dinamo empatés en un tram final, ja amb el reaparegut Dembelé al camp, d’autèntic infart.