«El Breogán té dos exjugadors del Manresa com Lukovic, sobretot, i Sakho, que ho estan fent molt bé. Vindran amb una motivació extra comprensible, ja que moltes vegades passa». Pedro Martínez avisava ahir, en la roda de premsa prèvia al partit de demà davant del Rio Breogán (20 hores) d’un fenomen reiterat en el món de l’esport, l’anomenada maledicció de l’ex. Consisteix que els exjugadors d’un equip solen fer bons partits davant de la seva formació anterior, sobretot si no n’han sortit de bona manera, per l’extramotivació que suposa enfrontar-s’hi, i encara més si és davant de l’entrenador amb qui no van triomfar. Demà això pot passar amb Sakho i, en menor mesura, amb Lukovic.
Primer partit desvinculat
Dels dos casos, el jugador que pot tenir més incentius per fer un bon partit demà és Jordan Sakho. Fitxat pel Bàsquet Manresa la temporada 2016-17, en què l’equip aleshores entrenat per Ibon Navarro va descendir a la lliga LEB Or, va jugar onze partits a la màxima categoria abans de ser peça important en l’ascens de la campanya posterior, amb Aleix Duran i Diego Ocampo.
Amb l’arribada de Joan Peñarroya a la banqueta, l’estiu del 2018, Sakho va mostrar la seva millor cara a Manresa, sobretot en un tram inicial de temporada gairebé perfecta fins que es va lesionar a Fuenlabrada i es va estar gairebé tres mesos de baixa. En la tornada, les coses ja no van ser iguals. Després, Peñarroya va fitxar pel Burgos i va arribar Pedro Martínez. Va començar bé, però el seu protagonisme va anar disminuint i ja era baix quan va esclatar la pandèmia. L’estiu del 2020, el club va decidir cedir-lo al Burgos, on va guanyar la Champions novament amb Peñarroya, i va decidir apostar per un Yankuba Sima qui potser llavors no estava tan rodat, però que segurament tenia una ètica de treball més constant que el congolès.
Aquest estiu, Sakho ha quedat deslligat contractualment del Manresa i l’ha fitxat el Breogán, amb el qual està assumint el rol de cinc suplent, amb 15 minuts en pista i 3,2 de valoració. Sakho ja té experiència d’haver-se enfrontat dos cops amb el Baxi l’any passat, amb actuacions poc destacades i dos punts anotats per cita.
Vist i no vist
La història de Lukovic al Baxi no és tan llarga. Va durar sis partits. No va entrar bé a Manresa en l’any en què Joan Peñarroya era l’entrenador. El seu posat de despistat no hi ajudava, i tampoc no ho va fer una lesió al canell de la mà dreta que el va fer estar de baixa deu jornades. La gent recorda, precisament, que després de fracturar-se l’os, contra el Joventut, va anotar amb la mà esquerra, segurament en la seva millor acció vestit de vermell.
Lukovic, serbi, va ser tallat i rellevat pel croat Tomislav Zubcic. Va tornar als Balcans i allà els seus números i les seves prestacions van millorar. Va jugar a l’Igokea bosnià, al Koper eslovè i a l’Split croat, amb els quals va disputar les lligues locals i l’Adriàtica amb valoracions gairebé sempre per damunt del doble dígit.
Aquest estiu, el representant Misko Raznatovic, que en anys anteriors tenia molta relació amb el Manresa a través de la seva agència BeoBasket, va ser cridat per reformar mig Breogán, equip acabat de tornar de la LEB. A part de Lukovic, d’ell són Bell-Haynes, baixa demà per covid, el virtuós Musa, el pivot Mahalbasic i, precisament, també Sakho. Lukovic, amb 29 anys, està triomfant a Lugo amb 9,6 punts i 4 rebots per partit i, sobretot, un caràcter guanyador irreconeixible. Caldrà veure com es retroba demà amb la que va ser la seva efímera i crítica afició.
