Has de tenir molta passió per la teva feina perquè, arribada a una edat, amb una nena petita a la família i sense res a demostrar, deixis la comoditat que t’ofereix tot un Barça per perseguir el teu somni a una competició desconeguda i caòtica. Però Ricard Casas no entén què significa això de conformar-se. Amb contracte a l’equip blaugrana, al qual havia arribat l’hivern del 2018 de la mà de l’actual seleccionador serbi, Svetislav Pesic, aquest estiu no va dubtar a tornar a agafar les maletes i traslladar-se a viure al Caire, una de les ciutats més enormes i incontrolables del món. Tot per ser entrenador, allà on sigui i de la manera que sigui.

Ricard Casas (Manresa, 1962) és des de l’agost l’entrenador del Gezira, un dels molts conjunts de la capital egípcia. Tenia contracte amb el Barça després que Pesic fos rellevat per Sarunas Jasikevicius l’estiu del 2020. Ell es va quedar a fer tecnificació amb joves valors del club, però això no l’acabava d’omplir.

Disposat a entrenar

L’explicació del canvi és clara. «La meva passió és entrenar i ho vull fer allà on sigui, és el meu desig. Al Barça hi feia una feina però no tenia sentit que hi seguís. Jo vaig arribar amb Pesic i quan ell va marxar, jo n’havia de marxar». Recorda que «jo treballo a un nivell alt i al Barça tampoc hi feia ben bé el que jo volia. De tota manera, no en vaig marxar malament, ni molt menys. No cal fer-ne cap més lectura, sinó que vaig seguir el camí que volia seguir».

Així, enmig de la pandèmia va fer cap a un país en què la situació segurament no està tan controlada com a casa. Però novament surt amb el mateix argument. «El més important és que puguis fer allò que t’agrada. Hi ha dificultats? Sí, n’hi ha. Aquí tenen uns altres paràmetres de com enfrontar-se a aquesta situació i nosaltres, el que hem de fer, és adaptar-nos-hi. Dins de les nostres possibilitats, hem de controlar allò que fem, però tal com va passar quan vaig ser a Veneçuela i Angola, ets tu qui s’ha d’adaptar allà on va».

I el lloc on ha anat no és fàcil. «El Caire és una ciutat enorme i caòtica. Té trenta milions d’habitants i és molt poc confortable. I del trànsit ja no en parlem. Aquí si la gent fes cas dels semàfors, els embussos encara serien més grans. Per tant, si hi ha dos carrils s’adapten a la situació i se n’inventen un tercer . I així funcionen aquí les coses».

Un club social

Des del punt de vista professional, Casas ha aterrat al Gezira, un club que no és dels grans del país. Explica que «aquí hi ha dos clubs rics, l’Al Ahly i l’Al Ettehad. Són els que tenen els millors jugadors». De fet, en el segon hi ha Ahmed Khalaf, pivot que va arribar a debutar a la Lliga Endesa amb el Manresa i que semblava una gran esperança de futur. «Aquests són els que porten també els millors americans. No et pensis, aquí els estrangers poden cobrar molts diners». Al seu costat,el Gezira intenta créixer i lluitar amb ells. De fet, la setmana passada va jugar contra l’Al Ahly en una de les semifinals del primer torneig de l’any. «Vam perdre el primer partit per un punt amb un bàsquet fora de temps i el segon per quatre. L’any es distribueix en tres tornejos, aquest d’ara [en què el Gezira ha estat quart després de perdre també per un punt contra el Somouha en la final de consolació, aquest dilluns], després la Copa i finalment la lliga». Explica que el país ha de millorar molt «organitzativament. Hi ha molta incertesa sobre on jugaràs, els arbitratges, sobre tot. Però t’hi has d’adaptar. Per sort, tret d’un equip de vora el Mar Roig, la resta són del Caire i d’Alexandria [a poc més de 200 km] i els desplaçaments no són gaire llargs».

El Gezira, a més, està concebut «més com un club social. Té seccions de futbol, de bàsquet... fins i tot de cavalls. Aquest tipus d’entitats són un llegat que van deixar els anglesos i representen com un món a part dins del món desorganitzat de fora». Això sí, «aquí mana el futbol. Quan hi ha un partit, és l’únic moment en què el trànsit és més tranquil». En aquest entorn viu ara Casas, perseguint el seu somni des del primer dia, quan «em van donar l’oportunitat d’entrenar a Manresa».