Encara tossint força per culpa d’una covid persistent que li fa la murga, el president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, va ser ahir a Sant Fruitós. Es va reunir amb els presidents dels clubs del Bages, properament ho farà amb els del Berguedà i laCerdanya, dins de la ronda de contactes postcovid que està duent a terme per tot el país.

Parlant de salut, quina és la de la federació?

Sembla que s’està superant el pitjor, tot i que no estigui solucionat. S’ha treballat bé a la federació des del punt de vista econòmic. En l’assemblea es van presentar pèrdues perquè hi eren. Aquestes van anar a càrrec dels fons propis. Ens vam comprometre que ho resoldríem de cara a l’assemblea del proper juny i aquests fons propis es tornaran a recuperar amb tota seguretat.

D’on surten, aquests diners que es recuperen?

De la bona gestió. De gastar poc. Seguirem amb les contribucions dels clubs catalans i tot el que estàvem fent, però la política econòmica de la federació que ens vam proposar era la d’ingressar tot el possible i gastar menys.

Quines preocupacions són les que li transmeten els clubs?

Vaig venir a donar la cara després de reprendre la competició de la covid. Em vaig comprometre que faria trobades d’aquest tipus almenys dos cops a l’any. Han passat cinc o sis mesos i cal fer-ho i ara es pot parlar de present i de futur. Ja no cal de passat. Parlar, sobretot, de que volem millorar, modificar i modernitzar el pla de competició i el reglament. Ens està quedant obsolet

Cap a on camina, aquest canvi?

No es podrà fer en un any, però en dos o tres sí. S’ha de modernitzar la competició. Cal anar a grups de menys equips i acabar amb fases d’ascens perquè no passi el de sempre, que quan falten molts partits per acabar la lliga ja ningú no s’hi juga res. Hem de donar emoció i que la gent tingui ganes de jugar fins al final.

Hi ha temes generals que, de vegades, se centren en un lloc. Diumenge hi va haver un altre episodi racista a Moià. Què pot fer la federació per reduir-los?

Les campanyes contra el racisme i d’altres situacions ja fa anys que les fem, però això és una lluita entre tots, començant per la premsa i acabant pel president, amb clubs, pares, mares i espectadors. Ho hem de solucionar entre tots perquè som una societat moderna tot i que de vegades ens comportem com al segle XIX.

Fa anys la federació es va proposar que tots els clubs de Catalunya tinguessin camps de gespa artificial. Continua ferma, aquesta voluntat?

Ja n’hi ha una gran majoria. De tota manera, vaig pujar a Manresa l’altre dia i vaig quedar parat que encara hi haguessin dos camps de terra. Aquests són temes dels ajuntaments. El 99% de les instal·lacions són municipals. El propi municipi ha de posar-s’hi seriosament. Avui en dia, les gespes costen quatre vegades menys que fa deu anys.

Un dels clubs que ha canviat la gespa és el Centre d’Esports Manresa. Com són les seves relacions actuals amb el club?

Com estan les relacions amb el Manresa de futbol? [s’ho pensa]. El Manresa és un club català, adscrit a la federació, que juga a la Tercera Divisió RFEF. Amb la presidenta [Ruth Guerrero] no tinc la millor relació del món, però ella deu saber si li convé tenir aquesta relació o una altra. Per a mi és un club més,. Tanta importància té el Manresa com el Xup. No puc fer passos que no em corresponen a mi.

Després de les acusacions que vostè va rebre durant l’assemblea de la federació [de malgastar diners i de situar a la federació persones properes a dit], tot segueix igual?

Acusacions, de qui?

D’algunes plataformes que s’han creat contra la seva gestió i d’alguns mitjans de comunicació?

Un sol mitjà de comunicació.

Mundo Deportivo?

Sí, un sol mitjà de comunicació. Mira que en sou, de mitjans a Catalunya. Només n’hi ha un que diu moltes mentides sobre la meva persona. Però ell sabrà [en referència al periodista Manuel Ayala]. Jo no estic imputat. Aquest senyor que escriu a Mundo Deportivo sí que ho està perquè l’he denunciat jo. Sobre les acusacions, poden fer les que vulguin. Cap d’elles no va arribar a bon terme. Crec que va ser una assemblea plàcida, a part de la poca sensibilitat que alguns van tenir xiulant uns pobres difunts. No vam ser nosaltres sinó uns altres, entre ells la senyora aquesta del Manresa. Es van guanyar tots els punts i per majoria. Aquí tothom és lliure de presentar-se, ser president i voler arribar a la federació. Però no accepto ni la mentida, ni la manipulació, que és el que fan els senyors d’aquestes plataformes i el que venen. Només fan brindis al sol. Faig el meu camí, bona administració a la federació, he fet una feina extraordinària en la part econòmica. En la part social no tenim cap problema i tot el que es diu, que es faci amb coneixement de causa. Si surt un senyor a escriure... L’únic que he fet amb ell és no acceptar l’extorsió, per això surto en aquest mitjà.

Dins del seu camí també hi ha ser vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol. Com pot repercutir en el futbol català que vostè hi sigui?

Crec que és molt positiu. Des que hi soc tenim un gran desembarcament de gent catalana a la federació catalana, ara vuit o nou. Però d’això ningú no en parla.

Jo li ho he preguntat...

Ara mateix sortirà una notícia sobre que a un vicepresident nostre l’han posat a la comissió executiva de la Segona Divisió RFEF a Madrid. Un altre càrrec que hem col·locat. Hem d’estar contents d’estar ben representats. Més que res repercuteix a nivell de representació, de demostrar que a Espanya se’ns escolta.