El local del carrer Vilanova de Manresa acull aquests dies tot de paquets embolicats. Cadascun conté un pessebre. Són els 36 que el Centre Excursionista Montserrat (CEM) ha anat portant, durant 46 dies de Sant Esteve, al Port del Comte. Alguns anys s’ha repetit el de l’anterior. En d’altres, hi han anat quatre persones. En els més concorreguts, trenta. Els pessebres, creats primer per Domènec Forn i ara, des de ja fa força anys, per Josep Pierola, socis de l’entitat, són molt originals. Alguns són conceptuals, d’altres més figuratius, i seran el centre d’atenció en el primer acte de la celebració del centenari del CEM, que arrencarà divendres que ve al Casino.

La maqueta del nou refugi quan estigui ampliat | OSCAR BAYONA

La història del Centre és llarga i diversa. A més del punt de vista esportiu, el seu desenvolupament coincideix amb els fenòmens socials del país i de la ciutat. Per això, en unes èpoques ha tingut més socis i en d’altres menys, o s’han prioritzat alguns esports per damunt dels altres, depenent dels que tenien més requesta en cada moment.

El secretari del CEM, Antoni Sánchez, explica, per exemple, que «durant els anys setanta va tenir molta importància l’esquí. Això era perquè calia estar inscrit en una entitat com la nostra per poder-lo practicar. A mesura que ja no va fer falta, molts dels socis que teníem [van arribar a ser més de 700] van passar a integrar clubs d’esquí dels que es van formar a continuació i ara, finalment, ja cadascú pot practicar aquest esport individualment si paga un forfet, motiu pel qual els clubs d’esquí també han baixat.

Fusions i separacions

El CEM va néixer el 1922 gràcies a l’impuls de l’excursionista manresà Valentí Vallès, però ja existia en aquella data. Havia estat un grup integrat dins de l’altra gran entitat del mateix tipus de la ciutat, el Centre Excursionista de la Comarca de Bages. La unió, però, només va durar uns mesos. Quan es va independitzar, va inaugurar un local a la plaça Major de Manresa, inaugurat per Cèsar August Torras, un dels primers impulsors de l’excursionisme a Catalunya.

El Centre va tenir pes en la vida cultural dels anys trenta, amb l’organització d’actes com exposicions o conferències. La seva secció d’Art Antic i Arqueologia va destacar en l’excavació de sepultures en jaciments. Aquest patrimoni va ser salvat per socis del centre com Joan Simon, Lluís Rubiralta o Artur Duocastella durant la Guerra Civil i ara és al Museu Comarcal de la ciutat.

Durant les següents dècades,com explica el tresorer, Xavier Valdés, hi va haver molta diversitat. «En els seixanta i els setanta van destacar l’espeleologia, l’escalada i l’esquí i, després, va adquirir molta importància d’alpinisme», amb alguns socis, com Joan Belmonte, que va arribar a fer el cim de l’Everest.

Supervivent en un selva de clubs i associacions, el CEM vol mostrar la seva història en els actes que ha preparat pel centenari alhora que es vol projectar cap a un futur incert però en el qual entitats amb la seva capacitat camaleònica segur que tenen lloc.

El refugi dels Rasos, un emblema del CEM que ha d’afrontar una ampliació

Un dels emblemes del Centre Excursionista Montserrat és el refugi dels Rasos de Peguera. Construït el 1933, és el més antic que es manté dempeus al país perquè el d’Ulldeter és només una reconstrucció del que van fer volar les tropes nacionals durant la Guerra Civil per evitar que els maquis s’hi amaguessin.

Com explica Antoni Sánchez, el refugi ha portat maldecaps a l’entitat per la seva conservació. «Primer vam haver de recuperar-ne la propietat per via judicial i després va ser víctima d’un incendi (el 2012) que el va deixar en molt males condicions. Vam votar si deixar-lo morir o reconstruir-lo i els socis es van decantar per aquesta segona opció». Però no va ser fàcil. «La reforma va ser possible gràcies a les hores de treball dels socis. Si haguéssim hagut de llogar paletes, no hauríem tingut prou recursos». Xavier Valdés recorda que «a més, si el volíem reconstruir, calia fer-ho bé» i per això es va instal·lar una teulada nova, es va canviar el sistema de calefacció, es va millorar el sistema elèctric i es va adequar a les necessitats d’avui en dia.

El CEM es manté gràcies als socis i a una subvenció municipal de 1.000 euros que el converteix en la penúltima entitat, sobre les 24 que reben diners, del rànquing municipal d’ajudes, segons dades de l’Ajuntament. Sánchez diu que «no tenim res a dir sobre el repartiment que es fa, encara gràcies del que rebem, però mantenir el refugi és costós». Tot i això, volen endegar una ampliació ambiciosa, de la qual ja tenen la maqueta, per donar més vida a un projecte en el que creuen.