Tant parlar de l’estil i el partit es va decidir en una jugada més vella i primària que el futbol. Xut avall de Ter Stegen, tip que la seva defensa no tragués cap pilota jugada en condicions, errada d’Estupiñán en el refús i Memphis que ho fa tot. Se’n va d’Albiol, retalla el porter Rulli i li fa un túnel al lateral equatorià, que havia recuperat la posició massa tard. El penal amb gol transformat per Coutinho en el descompte ja va ser una anècdota. El Barça guanyava (1-3) per primer cop en sis partits a domicili a la lliga i de la manera menys esperada, just quan semblava que el Vila-real remuntaria.

El partit va ser una muntanya russa de sensacions que va començar bé, amb els blaugrana errant mil ocasions a l’inici. Amb dos pals, d’Abde de cap en un córner, després que la toqués Rulli, i de Gavi i amb dues errades de Memphis davant de la porteria de les de creure en fantasmes.

Però el Vila-real va trobar una via d’aigua. Un estrany plantejament de Xavi provocava que Eric Garcia deixés el lateral per perseguir Moi Gómez. Per allà trobava forat Pau Torres per projectar Pedraza i Danjuma, que es van fer un tip de tenir ocasions, que o van disparar fora, o al cos d’un Ter Stegen erràtic en algun córner.

Xavi ho va arreglar a la represa amb Memphis tapant la sortida de Pau i, al cap de cinc minuts, gol amb suspens. L’excel·lent Abde centra de banda a banda i Alba torna a posar la pilota a l’àrea. Memphis la toca i De Jong remata a gol. Fora de joc, segons l’assistent, gol segons el VAR.

Emery va fer entrar Chukwueze i, a més, es va lesionar Alba, amb la qual cosa va haver de jugar Mingueza de lateral esquerre. L’entrada de Dembélé no va servir aquest cop de res i els grocs van avisar fins que van empatar en aprofitar les desatencions de Busquets, Piqué i el mateix Mingueza en un servei de banda propi. Els castellonencs, a més, van tenir grans ocasions per desequilibrar, amb dos xuts d’un gran Trigueros i una rematada de Danjuma que va anar a fora per poc.

Semblava que l’empat seria un mal menor per als blaugrana si aconseguien aguantar el resultat fins al final quan va arribar el xut avall de Ter Stegen i la genialitat de Memphis. Créixer guanyant, i amb una bona dosi de sort, sempre és millor que perdent.