La concessió de la Pilota d’Or a la blaugrana Alèxia Putellas i la incapacitat dels setze clubs de la Primera Divisió per aprovar uns estatuts que converteixin la competició en una lliga professional són les dues cares de la moneda del futbol femení espanyol, que viu atrapat en un joc d’interessos que perjudica les mateixes entitats, les jugadores i els aficionats. Fins al punt que hi ha partits del Barça campió de tot que no es poden veure perquè no hi ha cap cadena o plataforma que els emeti.
L’amenaça d’una vaga és sobre la taula. En les últimes jornades, les jugadores han mostrat el seu disgust per la situació quedant-se quietes al camp durant els primers trenta segons dels partits. Si no s’arregla la situació, podrien passar del gest a l’acció.
El setembre de l’any passat, el Consejo Superior de Deportes va decidir que la primera divisió femenina de futbol es podia equiparar a la 1a i la 2a masculines i a la primera masculina de bàsquet en la seva condició de lligues professionals. Un fet que implica tenir una personalitat jurídica pròpia, gestionar la competició i no dependre de la Federació Espanyola, amb la qual s’hi estableix un conveni de col·laboració.
I perquè això sigui possible, el CSD vol que els setze equips de l’elit aprovin uns estatuts per unanimitat, una fita que sembla que, per sentit comú, hauria de ser assequible però que ara mateix està enfrontant, d’una banda, els integrants de l’Associació de Clubs de Futbol Femení i, de l’altra, el Madrid, el Barça i l’Athletic Club.
El nucli del conflicte és l’explotació comercial dels drets, amb els de televisió en primer lloc. Mediapro va renunciar a l’últim any del contracte que tenia per la conflictivitat que li suposava no poder fer els partits dels clubs que no són a l’ACFF, i això ha propiciat una invisibilitat en la present temporada que només pal·lien parcialment els canals dels clubs que en tenen o TV que fan alguns partits com Esports 3 i Teledeporte.
Si no hi ha acord, no hi ha estatuts. I, per tant, no hi ha lliga professional, ni la possibilitat legal de renegociar el primer conveni del futbol femení, signat el febrer del 2020, denunciat per l’Associació de Futbolistes Professionals i que està prorrogat fins juny del 2022 com a data límit.
I sense conveni, el buit: les jugadores es queden sense cobertures com el plus d’antigüitat, la maternitat, la conciliació familiar, els drets d’imatge, les vacances nadalenques o la protecció davant els riscos laborals. Segons el conveni vigent, el salari mínim d’una jugadora de 1a divisió és de 16.000 euros al 75 % de parcialitat o de 12.000 euros a contracte parcial.
Constituïts en una lliga professional, els clubs gestionaran pel seu compte la competició, i disposarien dels 31 milions d’euros que el CSD va prometre per posar en marxa la nova entitat. Tota aquesta feina la dirigirà una persona escollida pels clubs però que no estigui vinculada a cap d’ells, com és el cas de Javier Tebas amb La Liga (l’antiga LFP) i Antonio Martín a l’Associació de Clubs de Bàsquet.
El fins ara últim capítol de tota aquesta història és la convocatòria d’eleccions sindicals. Després de la reunió de la Comissió Paritària del Conveni del Futbol Femení, l’AFE va decidir que les votacions tindran lloc el 15 al 21 de desembre, una mesura que altres sindicats com FutbolistasOn han denunciat perquè fa inviable que es puguin donar a conèixer els seus programes a tots els clubs.
La Pilota d’Or de l’Alèxia llueix amb un fulgor radiant, però el futbol femení necessita que aquesta llum arribi a la patronal. És a dir, al consens entre els clubs.
El Rayo de la fruitosenca Paula juga sense tenir un metge a la banqueta
El darrer cap de setmana abans de les vacances de Nadal visitarà l’Estadi Johan Cruyff un Rayo Vallecano que les està veient de tots colors. I cap d’ells bonic. L’equip en el que juga i destaca Paula Fernández, filla de Sant Fruitós de Bages, està coneixent la cara fosca del menyspreu.
Durant la pretemporada, les jugadores van deixar d’entrenar perquè la directiva no les convocava a signar els contractes laborals. Van estar uns dies preparant el nou curs amb el risc que, si alguna d’elles es lesionava de gravetat, no tenia cap cobertura perquè, simplement, no estava contractada. Amb el suport de l’Associació de Futbolistes Professionals, la plantilla es va plantar i va convocar la premsa per explicar que es negaven a continuar entrenant fins que es resolgués la seva situació. Faltaven quinze dies per a l’inici de la competició, i el mal moment es va resoldre.
Però la precarietat persisteix. De fet, no ha desaparescut. En el partit contra l’Sporting de Huelva, la bagenca va rebre una entrada i qui la va atendre va ser el metge de l’equip andalús. Una situació que es va repetir fa uns setmanes contra l’Athletic: el facultatiu de les basques va entrar al camp quan la rayista Sáez va requerir atenció per una topada. Fartes, les jugadores van emetre un comunicat el 6 de novembre denunciant que porten tota la temporada sense gimnàs, ni metge, fisioterapeuta ni delegat en els partits, no saben mai el plan de viatge ni els menjars que faran i que el club ha deixat de pagar-los els pisos on viuen.
