Setze punts és ara mateix la diferència entre el Madrid i el Barça a la Lliga un cop s’han disputat 16 jornades. Si bé els de Xavi tenen un partit pendent, que jugaran el dimarts 21 de desembre al camp del Sevilla, la diferència comença a ser inassumible per pensar en la possibilitat del títol. La derrota de dissabte contra el Betis (0-1) i la victòria blanca a Anoeta (0-2 davant la Reial Societat) simbolitzen dues inèrcies contraposades.

Sempre queda, però, el recurs de l’hemeroteca i recordar un gol, precisament, de Xavi al Bernabéu el 25 d’abril del 2004. En el primer any de Laporta i Rijkaard, el Barça va fer una primera volta que va fer perillar el cap de l’entrenador holandès, però va arribar Davids, els resultats van millorar a partir d’un gol de Kluivert a Sevilla, els blaugrana van remuntar 18 punts al Madrid (42 a 24 en la jornada 18) i van acabar dos per sobre dels de Queiroz en una lliga que es va endur el València.

El triomf al coliseu madridista per 1-2, amb un gol de Kluivert i un altre de l’ara tècnic blaugrana a passada de Ronaldinho i fent-li una vaselina a Casillas, va ser la icona d’una remuntada que presagiava el breu però reeixit cicle que va incloure una Lliga de Campions i dues lligues. Sense necessitat de mirar tan enrere, el Barça va remuntar l’any passat 12 punts a l’Atlétic i va lluitar pel títol. Però hi havia els gols de Messi, ara criticat al PSG.

En tot cas, el futur immediat és a Munic, on l’equip es juga l’accés als vuitens de final: si guanya, fa el mateix resultat que el Benfica a casa contra el Kiev o perd però els portuguesos empaten, passarà a les eliminatòries. Si no, se n’anirà directament a l’Europa League. Un destí impensable fa poc per a un Barça immers en una profunda reconstrucció.