«Som el Barça i hem d’estar a la següent fase»: l’expressió que ahir va dir el neerlandès Memphis Depay als mitjans del club és el principal argument de l’equip de Xavi per confiar en el que sembla un miracle, entrar als 8ns de final de la Lliga de Campions. Els blaugrana es jugaran el pas a les eliminatòries ni menys ni menys que a Munic davant d’un Bayern aparentment intractable però que ja ho té tot fet en aquesta fase de la competició. I vist el que es va veure dissabte contra el Betis (0-1 al Camp Nou), val més aferrar-se a l’intangible de la samarreta.

Hategan, en el Dinamo-Barça | ANDREY LUKATSKY/EUROPA PRESS

«L’equip ho donarà tot», va assegurar Memphis, que porta vuit gols a la Lliga i cap a la Champions. El davanter va advertit que el de l’Allianz és un partit gran «i volem tenir un bon rendiment en els partits grans», afegint que seguir vius al torneig seria «un impuls molt positiu per guanyar en confiança. Tenim un projecte amb molts jugadors joves que necessita temps, i seria una bon punt de partida per seguir construint».

El Barça té tres camins per arribar al sorteig del proper dilluns: guanyar a Munic, fer el mateix resultat que el Benfica o, si perd, esperar que els portuguesos no passin de l’empat contra el Kiev. En cas contrari, la bola del Barça anirà al bombo de l’Europa League.

Guanyador en tres ocasions de la Copa de les Fires, als anys 50 i 60, el Barça no va guanyar la competició que la va rellevar, la Copa de la UEFA, si bé es va endur quatre cops la Recopa, que disputaven els campions de Copa de cada país. L’últim cop que els blaugrana van jugar la UEFA va ser el curs 2003-04, el primer de Rijkaard a la banqueta, i no van passar dels 8ns en ser eliminats pel Celtic.

Des d’aleshores, el Barça s’ha endut 4 Champions i ha jugat 5 semifinals. Un bagatge imponent que s’acabarà el mateix curs en que s’ha posat punt final a l’era Messi si demà no hi ha el que molts defineixen com un miracle.

Preguntat pels seus primers mesos al Barça, el davanter va dir que «faig la meva feina. Treballo per a l’equip amb tot l’amor i la passió i per a mi és important tocar pilota, però fer-ho als espais apropiats. És un aspecte que penso que podem millorar i que ens ajudarà a millorar l’efectivitat».

Ilias torna a l’equip

Després de jugar 45 minuts contra l’Espanyol, Xavi va renovar ahir la confiança amb el davanter Ilias Akhomach, fill d’Hostalets de Pierola i que va passar pel Gimnàstic de Manresa. El tècnic el va incloure en la llista de 23 jugadors en la que no hi ha Ansu, lesionat.

L’àrbitre que va passar el dol al terreny de joc

L’àrbitre romanès Ovidiu Hategan, de 41 anys, porta bona sort al Barça, ja que amb ell ha guanyat 4 partits i n’ha empatat 1. La darrera victòria va tenir lloc fa un mes a Kíev, amb Sergi Barjuan a la banqueta i gol d’Ansu Fati (0-1), una diana decisiva perquè l’equip tigui avui l’esperança de continuar viu a la Lliga de Campions.

Hategan és internacional des del 2008 i en la seva biografia hi ha dos episodis que l’han convertit en un àrbitre conegut més enllà de les seves accions al terreny de joc. El més recent va tenir lloc el desembre de l’any passat quan xiulava el partit entre el París Saint Germain i el Basakshir. Transcorregut un quart d’hora de joc, va expulsar Pierre Webo, ex-jugador de Mallorca i Osasuna, i aleshores membre del cos tècnic de l’equip turc. Abans de marxar, Webo va esclatar dient que l’assistent Sebastian Coltescu l’havia identificat a l’àrbitre anomenant-lo «el negre». Els dos equips es van unir en la decisió de deixar el camp i el partit es va reprendre el dia següent. Coltescu va ser inhabilitat fins el 30 juny d’aquest any.

Però l’experiència més colpidora que haurà viscut Hategan com a àrbitre va tenir lloc el 19 de novembre a Gelsenkirchen, mentre xiulava un Alemanya-Països Baixos de la Lliga de les Nacions. A la mitja part, el col·legiat va saber que la seva mare havia mort feia uns minuts, però va decidir continuar i, quan va acabar el partit, es va posar a plorar. Alguns jugadors, com el central del Liverpool, Van Dijk, li van preguntar què li passava i el van abraçar i li van dedicar paraules de suport en un moment tan dolorós.