La gespa artificial és el manà del futbol d’avui en dia. Si no en tens, no ets ningú. Els clubs perden jugadors i equips perquè se’n van al barri o al poble del costat, on els genolls no pateixen tant per si es pelen en una caiguda i tot és més còmode. Això si tens la sort de disposar d’una instal·lació. D’altres, ni això, i han de traslladar-se com tribus nòmades buscant aixopluc. En aquests dos casos es troben tres entitats manresanes. La Font dels Capellans i l’ONG Diapo exigeixen que l’Ajuntament marqui terminis concrets per saber quan podran disposar de gespa per oferir als 230 futbolistes que practiquen el seu esport favorit al poc accessible camp de les Cots. Mentrestant, l’històric Sant Pau desitja celebrar el seu últim ascens disposant novament del seu camp propi, abandonat i que ja no es cataloga com a zona esportiva.
La unió vol fer la força
A les Cots, a l’est de la ciutat, ben a prop de la ronda, dos clubs han unit forces. Hi conviuen l’ONG Diapo, fundada i mantinguda durant molt temps per Moctar Thera i que ara disposa de 160 nens, des de prebenjamins fins a cadets, que competeixen en tornejos federats i del Consell Esportiu del Bages. El 2019 es va traslladar des del Congost, a l’altra banda de Manresa, on jugava els seus partits, a Les Cots «perquè des de la regidoria d’Esports em van dir que seria una bona manera de revitalitzar una zona que estava abandonada». En aquell moment, la unió entre els equips de la Sagrada Família i la Font dels Capellans en un conjunt anomenat Minorisa no tenia continuïtat i només hi jugava una formació de veterans.
El mateix any, la Font es va refundar i va tornar a agafar força. Presidida per Salvador Olmedo, ara té uns setanta futbolistes. La cohabitació entre Diapo i Font va funcionar i el resultat va ser que avui en dia es complementen, ja que mentre la primera abasta tot l’espectre de futbol infantil, la segona disposa de conjunt juvenil i sènior masculí. Fa unes setmanes, una delegació formada per Olmedo i Thera, com a representants dels clubs, i els presidents de les Associacions de Veïns de la Font dels Capellans i la Sagrada Família, Said Ghoula i Marina Hosta, van parlar amb el regidor, Toni Massegú, per arribar a concrecions. La seva voluntat, segons Hosta, és «tenir un horitzó per disposar de la gespa, un termini i saber que el camp es farà, no deixar passar anys i que sigui una altra promesa no complerta». Hosta creu que, «per anar bé, l’Ajuntament ho hauria de pressupostar durant el 2022 per tal que quedi segur que es faci durant el 2023», independentment del resultat de les eleccions municipals del maig d’aquell any.
Estudi i pressupost
Preguntat sobre el tema, el regidor manresà Toni Massegú ha explicat a Regió7 que «hem volgut constatar que el camp ha revifat i els projectes s’han consolidat. Durant el 2022 hem de fer un petit pressupost i un petit estudi per veure quina és la millor manera de posar-hi gespa. La meva idea és seguir la línia que hem adoptat al Xup i que ha d’acabar amb l’herba artificial, provinent del Congost, col·locada en aquest camp durant el primer trimestre de l’any». Massegú afegeix que «vol dir això que al final de la legislatura [maig del 2023] estarà posada? Treballem amb aquest objectiu, però no podem garantir que ho estigui, tot i que és la nostra voluntat».
Camp a partir de l’equip
Pel que fa al Sant Pau, al sud de Manresa, la seva situació és totalment diferent. El club, que la temporada passada va pujar a Tercera Catalana després d’una refundació, no té camp. El seu va deixar de ser zona esportiva després de l’abandonament del qual va ser víctima i ara és una esplanada de matolls on, curiosament, encara hi ha gent que hi va a fer a quatre xuts a les porteries que queden dretes.
L’entrenador del primer equip masculí, Marc Andreu, recorda que «des que vam tornar a l’activitat hem anat donant tombs, del Congost al Xup, després a Castellgalí i al camp de la Pirinaica. Ara tornem a ser al Congost» adaptant-se als horaris que els posen. «Ens solem entrenar a les 21.30 hores» i algun partit, com el de diumenge passat, se situa en una hora tan intempestiva com les vuit i vint del vespre, tot i que «estem agraïts al CE Manresa per les facilitats rebudes» fins ara.
Andreu explica que el seu principal dèficit és que «no tenim local social. El del camp de futbol no està habitable i devem ser dels pocs clubs de la comarca que no disposem de recursos propis, ni de bar, ni per poder organitzar tornejos, ja que no tenim camp». Ho exemplifica explicant que «quan ens arriben les pilotes, jo les he de guardar a casa. També vam comprar una rentadora per a la roba pensant que tindríem un local, però un altre membre de la junta se l’ha haguda de quedar ell».
De tota manera, segons Andreu, «econòmicament som solvents i hem arribat a cent socis. Hi ha interès per l’equip». La seva demanda a l’Ajuntament és que «ens ajudin a condicionar les instal·lacions per tenir-hi el local social. Llavors, si hem de jugar en un camp de terra, ja l’arranjarem nosaltres. Simplement volem un lloc propi». Explica que «des de l’Ajuntament ens han dit que no poden invertir-hi res perquè no tenen la seguretat que el projecte es mantingui dret d’aquí a deu anys, per dir una data. Però som gent jove, de 23 i 24 anys, els que som al davant i fins ara hem demostrat, amb ascens inclòs, que estem fent les coses bé».
Adequació pròpia
Sobre el tema, segons el regidor Massegú, «vam quedar que poguessin utilitzar els antics vestidors com a local social. En principi se l’adeqüen i esperem que es puguin anar fent seu el camp, tot i que ja no és zona esportiva. Ens sembla que a la llarga l’han de poder fer servir almenys com a espai social i lloc d’entrenament».
Amb herba a la resta de camps de la ciutat, a Les Cots i encara més a Sant Pau es consideren els germans petits o pobres i pensen que si la seva situació no millora, la pagaran amb la marxa de jugadors buscant la terra promesa, en forma de gespa artificial o camp propi.
