Bé està el que bé acaba. Sobretot en aquests temps de precarietats i febleses en què un Elx en plena lluita per no baixar es converteix en la víctima propiciatòria d’una victòria que podríem adjectivar com a èpica per no posar-nos a plorar per la misèria defensiva que permet un rival abatut marcar dos gols en dos minuts i creure, fins a molt a prop del final, que podia puntuar en el que hauria de ser un dels estadis més inexpugnables d’Europa. Però del partit d’avui ha emergit la figura gegant d’un noi de 17 anys i 135 dies que ja és internacional, veu el futbol de meravella i lluita com el gladiador més ferotge. Gavi, a qui Luis Enrique no ha dubtat a fer internacional en partits decisius, és ara mateix, i amb Pedri i Ansu esperant torn a la infermeria, el far que il·lumina el Camp Nou. La Masia torna a brillar.
En les darreres temporades, el culé ha tingut sovint la sensació que el Barça necessita un gran esforç per marcar i, en canvi, el rival en té prou amb aprofitar alguna de les vies d’aigua de la defensa barcelonista per fer moure l’electrònic. Com avui.
En l’arrancada del partit, un debutant com Jutglà, osonenc de 22 anys i que ja es va estrenar dimarts en la Maradona Cup com a jugador i golejador del primer equip, ha trigat dos minuts a batre Èdgar Badia, però les línies del VAR han invalidat l’acció per fora de joc. Un quart d’hora després, el davanter ha respost a la confiança de Xavi en rematar de cap un córner llançat per Dembelé i, ara sí, l’1-0 ha pujat al marcador.
En un Camp Nou poc concorregut, amb només 44.000 persones, el Barça s'ha posat el partit de cara, sobretot quan dos minuts després Gavi ha realitzat una de les jugades de l’any i ha fet el 2-0. El jove del planter -de fet, encara viu a la Masia- ha rebut al mig del camp, ha regatejat amb un cop d’esperó i ha avançat cap a porteria, ha superat Roco i ha xutat al costat del pal. Impressionant: només Bojan i Ansu van marcar sent encara més joves.
Xavi veia com la seva aposta tàctica inicial, amb un 9 fix en la figura de Jutglà, Alba obrant d’interior en atac per deixar l’extrem esquerre a Abde, i amb tres centrals tancant al darrera, tenia recompensa. Entestat a recuperar el joc de posició -davant la premsa va insistir en l’estupefacció que li provoca la pèrdua d’aquesta filosofia en els darrers temps-, l’entrenador sap que el camí és llarg però inequívoc.
Al darrere, però, les badades es paguen cares. Roco, al 23, s'ha quedat sol davant Ter Stegen i ha enviat la pilota als núvols. Jutglà ha replicat però Èdgar ha aturat i un Abde molt actiu no ha tancat prou la rosca. 2-0 al descans.
Dos gerros d’aigua glaçada
Després del pas pels vestidors, l’Elx ha tingut dues bones ocasions provocades pel caos defensiu del Barça. Però l’equip també ha mirat endavant: un xut de Gavi ha sortit fora i un de Jutglà l'ha parat el porter visitant. L’equip seguia jugant a un ritme alt, movent bé la pilota, però les llums s'han apagat de cop per culpa d’un contracop de molts metres que ha culminat Morente. L’equip il·licità ha anat avançant sense una falta en contra, sense que cap jugador del Barça hi oposés resistència. I dos minuts després, Araújo ha fet una mala passada, l’Elx ha fet bascular la pilota, Morente ha centrat, Ter Stegen l'ha vist passar i Pere Milla, al segon pal, ha rematat de cap ben sol.
La desconnexió del Barça ha fet pujar els ànims i l’adrenalina de l’equip de Francisco, que es veia capaç de protagonitzar una sorpresa sonada. Però l’empenta dels joves jugadors del Barça continuava generant ocasions, com dues rematades de Jutglà i Nico que no han tingut premi. Fins que Gavi ha fet una paret amb Dembelé i, des de la línia de fons, ha endarrerit perquè Nico anotés el gol de la victòria blaugrana. Bé està el que bé acaba si sumes tres punts.
