Passejant pels voltants del Camp Nou ningú diria que es feia la votació més important de la història del Barça. L’ambient no tenia res a veure amb el d’altres cites electorals, en què ja hi havia cues des que s’obrien les urnes. En la primera votació telemàtica de la història la majoria van preferir donar el seu sufragi des del llit o el sofà en lloc d’anar en processó cap a l’estadi que es planteja reformar.

Aquest diumenge no hi havia cues amb tertúlies improvisades d’amics discutint sobre si calia renovar Dembélé o no, debatent si Eric García era o no central per al Barça o si calia fer caixa amb De Jong i Ter Stegen per reforçar la davantera. Tampoc famílies que anessin a votar abans d’anar a dinar, com va fer Messi en les passades eleccions, quan va dipositar el vot al costat dels seus fills. El davanter argentí, que continua sent soci, aquest diumenge no va passar per l’estadi, com tampoc ho van fer els seus excompanys d’equip.

Leo va rebre com tots els socis un sms a les 9 del matí. «Socis i sòcies, és l’hora de votar». Al costat, un enllaç en què calia introduir la clau de soci, el pin i la data de naixement. A continuació arribava un codi de sis xifres que una vegada introduït desplegava les tres opcions: sí, no i en blanc. En menys d’un minut es podia votar sense cues ni esperes.

Els jugadors, des de la ciutat esportiva

«És un orgull ser el president del Barça el dia que els socis i sòcies podem votar per primera vegada per via telemàtica. És un pas senzill, ho pots fer des del mòbil, des de la tauleta o des de l’ordinador. Però alhora és un pas molt important en la història del club», relatava Joan Laporta a través de les xarxes de l’entitat. «Ja hem votat culers, ara us toca a vosaltres», compartia Gerard Piqué, que va donar la seva opinió des de la ciutat esportiva com la resta del primer equip, a excepció de Gavi. Malgrat ser el líder del triomf al Camp Nou davant l’Elx, el centrecampista andalús no va poder posicionar-se sobre el futur de l’estadi al ser menor d’edat. Si el 2014 van participar 37.535 aficionats (31,65%), a les quatre de la tarda havien votat ja 31.004 (28,14% del cens).

Conscient que la fractura digital podia complicar les coses als socis més grans, el Barça va habilitar que els abonats que ho precisessin poguessin exercir el seu sufragi des de les instal·lacions del club. En la primera hora només havien acudit 16 persones, gairebé tots amb edat d’haver vist Kubala al camp de les Corts, abans que s’inaugurés el 1957 el Camp Nou. Això sí, venien amb tota la motivació del món.

«¿És aquí on es vota?», preguntava el Jaume. Al rebre resposta afirmativa va fer dos bots sense que li caigués a terra la gorra grisa, demostrant no només bon humor sinó també un bon estat de forma. «Em sembla molt bé que es reformi el Camp Nou i el camp quedarà preciós. Tinc 83 anys i d’aquí cinc anys no sé on seré», sentenciava, explicant que hi havia anat perquè no s’aclaria. «El mòbil, per a la joventut».

Volar des de Mallorca, votar des del Japó

El Josep Maria, de 75 anys, havia agafat un vol per votar allà mateix. «No m’aclareixo i a més no me’n fio. He vingut des de Mallorca, perquè així almenys em quedo tranquil i els altres que facin el que vulguin», deia abans d’apuntar la seva negativa al projecte. A diferència d’altres ocasions, residents de fora de Catalunya han pogut votar sense haver d’agafar trens, cotxes o avions. Fa onze mesos, en ple confinament municipal, Carles Tusquets va ajornar les eleccions del Barça per la covid per garantir la participació. Ara, amb la sisena onada desencadenada, el vot electrònic va facilitar el sufragi a culers de tot el món movent només un dit.