El Barça de Xavi ja és un equip reconeixible, però li falta la qualitat suficient a dalt per derrotar un dels grans. Ahir va dominar el Sevilla a la primera part, va patir més a la segona i va jugar mitja hora amb superioritat numèrica per la infantil expulsió de Koundé. Va tenir la maduresa suficient per empatar quan se li havia posat el partit en contra, però la falta de gol va tornar a aparèixer per guanyar tres punts que haurien donat molta moral. S’està fent camí, però aquest encara serà llarg.

Xavi va presentar un esquema tàctic similar al del partit davant de l‘Elx, tot i que Jordi Alba no entrava tant pel mig sinó que es quedava més en el lateral. La primera mitja hora va ser de domini total del Barça, que va pressionar bé la sortida d’un rival que havia resituat Fernando de central i que no trobava opcions. Ferran Jutglà, que repetia com a titular, creava desequilibris venint a rebre a l’esquena dels mitjos centres i, a més, va avisar amb tres accions, la segona un cop de cap que va sortir massa alt i la tercera xutant massa de pressa quan Dembélé entrava sol per la dreta.

Gol del no-res

Els blaugrana tapaven bé tots els forats i aïllaven Rafa Mir en punta, però ni Abde, ni Dembélé podien trencar per les bandes i els avisos eren poc clars. El Sevilla va xutar per primer cop amb una rematada alta de Rafa Mir. Lopetegui va canviar la posició d’Ocampos, més obert a la dreta i, després d’un xut de Dembélé aturat per Bono, va arribar un cop dur.

Els locals no estaven fent res en atac, però es van trobar un córner i el van aprofitar amb una acció assajada. Rakitic el serveix tens, ras i al punt de penal, els atacants s’enduen els centrals, Jutglà no tapa i Abde no hi arriba i el Papu Gómez, entrant des del segon pal, remata amb classe a la xarxa. Massa poc per rebre un gol.

El Barça va notar la sotragada i va rebre una altra aproximació, però de seguida s’hi va tornar a posar. Alba i Abde van avisar abans d’un córner a l’últim minut. El llança Dembélé i Araujo, elevant-se molt, creua lluny de l’abast de Bono i restableix una igualada més justa amb el que passava damunt del camp.

El conjunt andalús va arrencar millor la segona meitat i més ficat en el partit. Aconseguia trencar la pressió del rival i robava bé per instal·lar-se en camp contrari. A més, va trobar dues ocasions en sengles rematades de Delaney després de tirs des de la cantonada. Els blaugrana van trigar fins a dotze minuts a treure’s els rivals del damunt i ho va fe ramb una bona sortida que va acabar en un córner en què Bono gairebé s’introdueix la pilota a la porteria. Tot seguit, en una altra transició, De Jong cedeix a Abde però el marroquí xuta massa alt.

Oportunitat perduda

Va ser en aquest moment, quan tot semblava equilibrat, quan Jordi Alba empeny Koundé en un fora de banda i el francès respon de manera irada llançant-li la pilota a la cara. Vermella directa sense discussió. Va ser l’excusa que va tenir el Sevilla per embrutar el partit. Perquè tot seguit Jordán va començar a fer faltes sense càstig a Gavi i Rafa Mir va lesionar Eric Garcia amb un cop de genoll al maluc que va deixar el martorellenc fora del partit.

Lopetegui havia fet entrar En-Nesyri per buscar pilotes llargues i no dubtava a seguir pressionant. Al Barça li costava fer palesa la seva superioritat numèrica, amb un Dembélé que no acabava de desbordar mai, però va estar a un pèl de marcar al minut 80 en una centrada d’Abde en què Gavi, amb tot a favor, va rematar de cap a la dreta de Bono.

El Sevilla ja estava amb Ocampos jugant de lateral i Xavi havia introduït Nico al camp per tenir superioritat al centre. I va estar a punt de marcar quan en l’enèsima entrada per la dreta de Dembélé el francès va xutar bé i la pilota es va estavellar al pal dret.

Xavi va veure aleshores que el final del partit seria un atac i gol i va introduir el recurs de Luuk de Jong a l’àrea i va avançar Piqué per fer de davanter centre. Els andalusos ja feien actuar jugadors del segon i va acabar el partit tancat a la seva àrea. Va patir en dues accions, un cop de cap d’un Luuk de Jong ovacionat per la seva antiga afició i un xut des de la frontal de l’àrea de Jordi Alba que va sortir massa centrat i que Bono va acabar frustrant.