Ja no és un debutant i s’ha de notar a partir de dissabte. Marc Calmet (Guardiola de Berguedà, 1987) va ser 34è en el seu primer any i ara, tot i que admet que el més important segueix sent acabar, pensa que pot ser ambiciós.

Com es troba, abans d’afrontar el Dakar?

Bé. L’any passat vaig acabar una mica tocat per culpa d’una caiguda. Els dos o tres mesos següents vaig fer recuperació per problemes musculars a l’esquena i em va afectar una mica la temporada de curses de resistència i enduro. Però ja a partir de l’estiu he anat molt bé. He fet algunes curses de l’estatal d’enduro, amb quarts i cinquens llocs, i el Campionat de Catalunya de resistència, que he guanyat. Les curses me les prenc per arribar bé al Dakar.

Per tant, aquesta cursa ja és el centre de la seva planificació?

Sí. De petit ja hi volia participar, i ara que hi he pogut arribar vull gaudir-ne.

De tota manera, córrer el Dakar no és barat. Té assegurats els mitjans per fer-ho regularment cada any?

Això és el més difícil, ser a la línia de sortida. Tinc la sort de ser a l’estructura de Rieju, no l’oficial al 100% però sí de la fàbrica. La resta són patrocinadors privats, la majoria del Berguedà i d’Osona. Són difícils d’aconseguir. Per assolir-ne deu, n’has de trucar a cent, i ara, amb la crisi, és pitjor.

Tot i això, trucar-los havent acabat el primer any i en el lloc 34 deu ser més fàcil.

Ho és més perquè ja no ets un estrany, però segueix sent difícil. A més, el fet de ser català no ajuda. Els millors pilots espanyols són d’aquí, i potser si fos sol d’una altra comunitat, podria aspirar a recursos públics, com passa a companys que conec.

Què en va aprendre, del Dakar de l’any passat?

Em va ensenyar en pocs dies moltes coses. Que la cursa es gestiona amb el cap, i no amb el cor. Sempre podria córrer més, però assumiria més riscos. Hi ha molts perills, pedres amagades a la sorra. Són hores que acumules i vaig rebre bons consells dels meus companys Oriol Mena i Joan Pedrero. Van fer que relaxés el meu ritme, que abaixés una marxa, i al final és una cursa d’eliminació. També em va servir per entendre el desert. Havia navegat molt pels Monegres, però no tenen la magnitud d’Aràbia. Perds la noció de l’espai.

Una de les crítiques a l’organització, sobretot en motos, és que el ral·li és massa ràpid i, per tant, perillós. És un problema?

Tot i que s’ha volgut limitar aspectes com el nombre de pneumàtics que pots utilitzar, les etapes segueixen sent ràpides, perquè si volen fer 8.000 quilòmetres en quinze dies, ha d’anar així. Penso que són excessives les hores que has de mantenir una velocitat alta, per damunt dels 130 km/h, en una moto de fora pista. T’acostumes a anar a una velocitat molt alta. Vas a 120 molts dies i sembla que a 110 no corris. No hauria de ser així.

El lloc 34 de l’any passat és un llistó molt alt per a aquest?

Va ser una molt bona posició i penso que aquest any hi ha més inscrits i més competència. Serà més difícil, però he treballat per intentar ser dels trenta primers. Treballo per aconseguir-ho, tot i que l’objectiu principal segueix sent acabar.

Ha introduït canvis en la moto?

És la mateixa. Hem canviat el motor i hem treballat en les suspensions amb una configuració nova. Tot i ser Rieju, té la base de KTM. És molt fiable, hi confio, i és còmoda, fet que et permet estar-hi moltes hores. Hi estic molt adaptat.

Parli’ns de l’equip.

Som quatre pilots. Estic amb Joan Pedrero, del Maresme, Daniel Nosiglia de Bolívia, i Pato Cabrera, de Xile. El Joan és una peça clau i el que ens dona més consells. Entre ell i Nosiglia podem col·locar algun pilot entre els deu o quinze primers. Pedrero ha estat cinquè dos cops i Nosiglia un cop entre els deu primers. A part de la seva velocitat, t’ajuden molt pel que fa a consells. Per exemple, dies enrere parlava amb el Joan i em va dir que un dels meus errors és que m’entretinc massa als vespres, parlant amb els mecànics o xerrant amb companys, i no anava a dormir prou d’hora. Que ell dormia una hora més que jo i al cap de catorze dies són catorze hores més de descans i això es nota al final.

Com preveu que sigui la cursa?

Més dura, perquè hi ha moltes dunes. Que les etapes de la primera setmana siguin més curtes pot significar que siguin més difícils de navegació. Per això costarà més acabar el ral·li. El nostre problema amb la navegació, per als pilots d’aquí, és que el llibre de ruta europeu és diferent de l’africà o asiàtic. El que aquí és una pista, allà no està marcat igual. Pot ser un lloc per on han passat camells. Costa assimilar el llibre de ruta per les diferències.

Com influeix el clima?

Em va sobtar el fred. Esperes passar molta calor, però feia la que hi ha aquí a l’agost. En canvi, en els enllaços de matinada estàvem a zero graus, a part del vent. Condiciona el físic perquè, pel que fa a la musculatura, et contractura. Llavors, quan comences, ja et vas escalfant i et poses a lloc.

En general, què n’espera, del Dakar 2022?

Confio de consolidar-m’hi com a pilot, millorar la posició i acabar-lo en unes condicions millors des del punt de vista físic i mental que l’any passat.