Les cartes estaven marcades i va acabar passant el que havia de passar. Gerard Farrés va demostrar que era el campió real del Dakar 2022 en buguis, però al final va haver-se d’aturar perquè el nom que aparegui al palmarès sigui el del seu company Austin Jones. Aquest és fill de Jesse Jones, pilot durant més de vint anys a la prova i que va ser qui va permetre que Farrés disputés aquest Dakar com a part de l’equip Can-Am South Racing, amb el qual el manresà ja havia corregut, sense gaire sort, al costat d’Armand Monleón les últimes temporades.

Isidre Esteve i tot el seu equip | MEDIAGÉ COMUNICACIÓN

Austin, que ara té 25 anys, va ser vuitè en el seu debut, el 2020, quan la victòria va ser per al seu company d’equip Casey Currie. L’any passat era líder, però faltant quatre dies va perdre la primera posició en favor del xilè Chaleco López, campió aquest cop en prototips lleugers. Aquesta era la seva oportunitat en un conjunt de capital estatunidenc i amb ell de cap de files. Havia de guanyar per força. I ho va fer.

Marco i Checa, després de l’última etapa | PRESS C. CHECA

Aturats al final

Perquè Gerard Farrés ja sabia dijous que el seu lideratge, obtingut després d’una avaria de Jones, era efímer. Tot i les declaracions prèvies del director d’equip, Scott Abraham, la resolució era clara. Farrés sortia ahir 38 minuts abans que Jones i va fer millors temps en tots els controls de pas. Fins i tot augmentava l’avantatge. Però a pocs metres de la meta es va aturar. Va argumentar motius mecànics que va resoldre ràpidament per acabar l’etapa. Sabia que darrere, Jones no tenia problemes i la seva tasca de gregari s’havia acabat. El seu cap de files era campió i ell obtenia el seu tercer podi, després del tercer lloc de motos del 2017 i el segon de buguis del 2019.

Tots els protagonistes de la història: Scott Abraham, Ortega, Farrés, Gugelmin i Jones | HAMAD MOHAMMED/REUTERS

En acabat, mostres d’alegria a través de Facebook i discurs oficial. «Hem tingut un problema en l’últim quilòmetre i hem treballat per solucionar-lo de seguida. El nostre objectiu era treballar per l’equip. Estic molt emocionat de tornar al podi després d’uns anys durs. En l’edició passada, tot i els problemes, vaig aguantar i aquell sacrifici va donar resultat». Perquè el fet de no plegar potser ha permès que els Jones confiessin en ell i li donessin un vehicle enguany. Ahir va pagar el deute i al podi va mostrar el bon tarannà habitual, abraçant el campió.

De la resta de la jornada, Sam Sunderland va confirmar el seu triomf en motos, que també és en part un triomf per a casa nostra. El britànic corre amb Gas-Gas, la filial catalana de KTM, on els directors esportius són l’igualadí Jordi Viladoms i l’avianès Marc Coma. Ahir va certificar la seva segona victòria a la cursa, després de la del 2017. Segons Coma, «ha madurat i ara és un pilot que pensa dues vegades les coses». El guardiolenc Marc Calmet va acabar 52è, lluny del 34è lloc del 2021.

En cotxes, Al-Attiyah va confirmar el triomf després d’un Dakar decebedor per als nostres pilots. Roma i Haro, d’una banda, i Checa i Marco, de l’altrA, havien trencat el cotxe la primera setmana. Álvarez i l’igualadí Monleón, que aspiraven al podi, van patir un mal dimarts i van ser divuitens i Esteve continua lluitant sense arribar al top-20. També va acabar el navassenc Pedregà com a copilot de clàssics, 16è. Ja se sabia feia dies que no ho farien els camions de Marc Torres, ni el d’Aguirregaviria i Salisi.