Gerard Farrés (Manresa, 1979) se sent en pau amb si mateix després de protagonitzar una de les anècdotes del Dakar. Líder de la general de buguis abans de començar la darrera etapa, va complir ordres d’equip i va deixar passar el seu cap de files, Austin Jones, havent-se de conformar amb la segona plaça final, la mateixa que ja va assolir el 2019 quan va debutar amb les quatre rodes.
Com se sent després d’haver hagut de renunciat al triomf final just en la darrera jornada?
Quan estava a cent metres de la meta i anava primer, em van passar uns quants pensaments per dins, però jo valoro l’esforç fet durant els quatre anys que porto corrent amb els buguis. L’equip South Racing m’havia contractat per fer aquesta feina, l’Austin és un pilot nord-americà conegut als Estats Units, que genera moltes vendes. Hi havia ordres explícites de frenar i no anar a per la victòria, i jo no trairia mai un equip que em va contractar i em va permetre disputar el ral·li.
La segona posició en el podi final, doncs, el deixa content?
Sí, estic molt content, sé que estava a prop de la meta però vam complir les ordres d’equip. Feliç per tot el que hem fet, l’important és valorar d’on vinc, ja sé que a vegades s’ha de ser egoista, però si no fos com sóc no seria jo. Estic content, i també perquè va guanyar el ral·li un company d’equip.
Vostè portava els recanvis dels seus caps de files?
Sí, el meu cotxe portava els recanvis per Austin Jones, Molly Taylor i Aron Domzala. En una etapa, fins i tot ens vam aturar a ajudar la Molly i l’Aron perquè van bolcar. Havia fet el mateix amb el Marc Coma i el Chaleco López quan corria amb moto, el Marc va guanyar i el López va fer podi també gràcies a aquesta feina. I això et fa estar content.
El seu estatus ha canviat. Correrà el Dakar de l’any vinent?
L’equip ens ha assegurat que tenim cotxe assegurat pel 2023. És com un premi!
Un cotxe oficial?
Tant de bo ... la idea és lluitar per guanyar. Aquest any s’han alineat tots els astres, perquè nosaltres dúiem el quart cotxe de l’equip. Però vam tenir sort perquè els altres van tenir problemes i jo no i em vaig posar al davant.
Sort i talent.
Som gent treballadora, hi ha anys que hem anat de Dakar a Dakar, fent només la Baja Aragón, arribant-hi sense ritme. No m’agrada parlar de sort, perquè la sort s’ha de buscar, però aquest any n’hem tingut una mica.
Una de les etapes més recordades d’aquest Dakar és la segona, en que molts pilots van perdre temps perquè no trobaven un control. Com ho va viure?
El Dakar sempre et posa al màxim, per això és important el treball d’equip, l’empatia amb el copilot. A vegades veus com un cotxe es perd i hi ha crits donant la culpa al copilot ... en situacions límit cal baixar el gas i tenir tranquil·litat. Aquell dia, molts corredors no van trobar un punt de control, però nosaltres sí.
Encara quedava molt, però va pensar que li aniria bé?
No, al Dakar no li pots perdre mai el respecte, mai, has d’estar atent fins que no creues la meta. Però després de l’etapa de descans, hi havia dos companys que havien perdut dues hores, i nosaltres estàvem al davant. Això et dona aire, a l’inrevés d’altres vegades en que era jo qui havia patit avaries.
Ara, doncs, el seu torn?
S’ha de veure què passa, no hem tornat a parlar, però l’equip no m’ha fallat mai. Ja veurem com es concreta tot plegat, per fer una temporada es necessiten molts diners, i no sé quines curses podré fer, però l’important és preparar el Dakar de setembre a gener.
Però el segon lloc li haurà obert portes de patrocinadors?
Els primers símptomes i trucades són bons, ja veurem, ara tenim mig any, nou mesos, per anar-ne parlant. Jo estic esperançat.
Repetirà amb Diego Ortega de copilot?
El Diego em va trucar explicant que s’havia quedat sense lloc a darrera hora, i la veritat és que ens hem complementat molt bé, és un copilot amb qui comparteixo uns mateixos valors d’humilitat, treball i agraïment. L’any vinent repetirem plegats.
El nivell de la categoria de buguis ha evolucionat des del 2019?
Només t’has de fixar veure que hi ha quatre cops més cotxes. La igualtat és enorme, tots els cotxes són iguals, amb les mateixes mecàniques. Les diferències de temps són mínimes, i això fa la conducció sigui més complicada.
