Ferran Torres va trigar anit una bona estona a deixar el terreny de joc després de l’empat (1-1) assolit pel Barça contra el Nàpols que deixa oberta l’eliminatòria d’accés als 8ns de final de l’Europa League. El conjunt de Xavi es va imposar en tot moment a un rival que pugna per guanyar la lliga italiana, però només va obtenir la magre recompensa d’un resultat igualat que no va fer justícia als seus mèrits. Va faltar el gol, i en bona part per culpa de la falta de punteria del davanter valencià, que es va redimir executant amb maestria un penal que va xiular el VAR. Ferran Torres no es va posar a plorar per poc, era conscient que havia fallat més que una escopeta de fira, però el seu orgull ferit és el reflex d’un Barça que es continua reconstruint assumint els entrebancs d’un procés tan complex com aquest.
En els darrers temps se li ha criticat molt al Barça que és massa tou i imprecís en defensa, que el rival marca en la primera arribada i que encaixa massa gols. Ni Ter Stegen, no fa tant lloat sense mesura, és objecte d’anàlisis poc afalagadors. Ahir, el Nàpols pràcticament no va existir en atac, ofegat durant molta estona per la pressió blaugrana. Però a la mitja hora de joc, Elmas va entrar per la dreta, va deixar Alba sentat a terra i va centrar perquè Zielinski rematés sol. El porter alemany del Barça va refusar, però la pilota va tornar a caure als peus de l’internacional polonès, molt més ràpid que els defensors, i va marcar el 0-1.
Xavi va deixar Busquets i Gavi a la banqueta, va donar a De Jong la responsabilitat del mig centre i va fer titulars Mingueza al lateral, Nico al mig i Aubameyang al centre de l’atac, desplaçant Ferran a l’esquerra. El joc, durant una bona estona, va transcórrer per aquest cantó, sorprenent, tenint present les bones prestacions d’Adama contra l’Atlètic i l’Espanyol.
Sense desmai
El Barça va demostrar des del primer minut que no té cap intenció de menystenir l’Europa League. En el 5, Pedri va enviar la pilota per sobre el travesser, en el 14 Nico va xutar amb poc angle al cos de Meret, i tres després Auba ho va fer desviat. L’equip pressionava i no deixava maniobrar el Nàpols que, malgrat tot, mantenia latent l’amenaça d’Oshimen. Sortosament, Èric i Piqué van tirar bé la línia del fora de joc en la majoria de les ocasions. Menys al minut 22, en que el poderós davanter nigerià va culminar un ràpid contracop disparant a la porteria d’un Ter Stegen atent a l’acció.
I aleshores, just en la jugada anterior al gol de Zielinski, va començar el flirteig de Ferran Torres amb el desencert. Auba va rebre d’un Pedri magnífic tot el partit i va deixar la pilota a Ferran Torres, sol amb tota la porteria per a ell, però va trigar a rematar i va enviar la bola als núvols. Un xut ras i un cop de cap que no van trobar porteria van ser les altres ocasions que el 19 del no va saber marca.
Els primers minuts del Barça després del descans van ser la demostració que l’equip no es rendia ni es conformava a la dissort. Una centrada d’Adama que Juan Jesús va tocar amb la mà estesa va passar desapercebuda fins que uns segons després el VAR va avisar l’àrbitre: penal i gol de Ferran enganyant Meret.
El Nàpols va intentar pujar les línies però l’empenta li va durar poc davant d’un Barça entestat a guanyar. Busquets, Gavi i un Dembelé xiulat -també aplaudit pels qui entenen que no s’ha d’esbroncar un jugador del teu equip quan el partit és viu- van irrompre al terreny de joc per refrescar les cames del motor del mig del camp i els catalans van persistir.
Ferran va xutar alt en una falta, Fabián va complicar la vida al seu porter, de nou el 19 va xutar als núvols quan semblava que el més fàcil era marcar i Luuk, que va entrar a darrera hora, va fer una xilena que per poc no va ser un dels gols de l’any. L’empat ja no es va moure i dijous vinent l’Stadio Diego Armando Maradona decidirà.
