És cert que el Madrid arribava al clàssic més descolorit que mai (per la diferència a la classificació i per les camisetes dels contendents) amb un avantatge irremuntable de 15 punts i amb poca motivació. També que li faltava el seu millor home, un Benzema que sembla que ara mateix és per al madridisme un Déu. Però si el que va passar ahir al Bernabéu no és un canvi de paradigma al que s’ha viscut els tres darrers anys, s’hi acosta molt. El Barça no vencia el gran rival des de feia tres anys, des d’un 0-1 amb gol prepandèmic de Rakitic. Els blaugrana han passat un infern, però sembla que n’han tornat.
Ahir, molt més desitjosos de jugar el partit que el seu adversari, es van passejar a Chamartín com feia molts clàssics que no aconseguien. En van fer quatre i n’haurien pogut caure molts més. El triomf és catàrtic, més que pels punts, per les sensacions i pel bon ànim, que potser a partir d’aquí torna a agafar el pont aeri.
Ancelotti no va substituir la baixa de Benzema amb un altre davanter centre, tot i que tenia Jovic i Mariano a la banqueta, i va apostar per un sistema estrany amb Rodrygo i Vinícius obert i Modric com a fals nou. Tret d’un robatori amb xut de Valverde que va parar Ter Stegen al minut 6, el sistema no va reeixir i totes les opcions del Madrid en atac es basaven en les esprintades de Vinícius, ben controlat per Araujo. L’uruguià va jugar ahir de lateral i, a davant, Dembélé va guanyar la partida a Adama Traoré.
El Barça va començar a agafar el control del partit a partir d’una ocasió molt clara. Va ser en una acció de Ferran per l’esquerra que va acabar a peus d’Aubameyang, que va xutar massa fluix. Courtois va refusar aquest xut i el posterior de Dembélé. Ferran va avisar dos cops després, el segon en una acció salvada per Casemiro al minut 23. El partit semblava que aturava el ritme, però tot d’una va arribar el gol. Dembélé va desbordar un Nacho molt superat i va centrar entre els dos centrals. Alaba no va tancar, Militao no hi va arribar i Aubameyang va rematar de cap a la xarxa.
El gol va fer mal al Madrid, que hauria pogut rebre el segon en una pilota llarga a De Jong, totalment sol. El neerlandès va assistir Aubameyang i aquest cop el porter belga del Madrid li va guanyar la partida.
Els blancs, ahir de negre, només van inquietar en un rebot després d’un córner a favor del Barça que va anar a peus de Vinícius. Ter Stegen va sortir a tapar-li espais i el brasiler va fer una capbussada que ni Michael Phelps en els seus millors dies. Martínez Munuera li va perdonar la targeta. Enmig del caos, l’equip blaugrana va aprendre la lliçó de minuts abans i es va estar de romanços. Dembélé va servir un nou córner a l’àrea i Araujo, novament entre els centrals, va rematar de dalt a baix a la xarxa. Fins i tot hauria pogut arribar el tercer si Aubameyang hagués arribat a una deixada de Jordi Alba amb el cap. Amb sensació de gran superioritat visitant va arribar el descans.
L’amic Carletto
Tot el que no va poder acabar de lligar el Barça en el primer període ho va fer en l’inici del segon. Ancelotti es va sumar a la causa posant una defensa de tres homes gens assajada i deixant latifundis en defensa. En la primera acció, pilota llarga a Ferran qui, arrencant des del mig del camp, i amb tot a favor, remata fora. Dos minuts després, nou desajustament, la pilota passa per Dembélé, Aubameyang fa una deixada de taló fabulosa i, ara sí, el davanter valencià clava la pilota a l’escaire.
I això no va ser tot. Quatre minuts més tard, una pilota llarga cap a Ferran acaba amb passada d’aquest toc subtil d’Aubameyang per damunt de Courtois. L’assistent aixeca la bandera i indica el fora de joc de Ferran, però de seguida es veu que no existeix. El VAR, amb Mateu Lahoz, ho arregla i 0-4 amb 40 minuts per jugar.
El Barça va intentar fer més sang durant uns minuts. El mateix Aubameyang va errar un gol fet a passada d’Alba amb tot a favor. Davant de tot això, el Madrid només oposava la voluntat de Mariano i algun xut de Valverde. Xavi, que es desesperava a la banqueta perquè no en tenia prou, va fer canvis per reactivar l’equip, però el tram final es va convertir simplement en un gran rondo. No calia més. L’avís de Laporta amb la lona dient «ganes de tornar-vos a veure» d’abans de les eleccions arriba un any tard al camp. Però ja és aquí.
