Primer en la classificació de l’any amb 3.350 punts i tercer del rànquing ATP amb 7.715 punts, a només 750 del número 1, que torna a ser aquesta setmana Novak Djokovic. Després d’encadenar una ratxa de 20 partits sense conèixer la derrota i tres títols guanyats d’una tirada a Melbourne, l’Open d’Austràlia i Acapulco, Rafael Nadal no va poder tancar el cercle perfecte a Indian Wells, on va caure davant el nord-americà Taylor Fritz per 6-3 i 7-6 (7-5).  

El seu cos va dir prou a la final del Masters 1.000 californià en el qual aspirava a mantenir la ratxa invicta amb la 21a victòria consecutiva el 2022 i un quart títol en el torneig californià que havia guanyat en tres ocasions anteriors el 2007 (davant Djokovic), 2009 (Murray) i 2013 (Del Potro). 

«El final ha sigut lleig. El meu objectiu era fer-ho perfecte abans d’arribar la gira de terra. Han sigut dos mesos excepcionals, inoblidables i molt emotius. Vaig disfrutar de coses que mai hagués imaginat poder reviure uns mesos abans», valorava després de la derrota. 

Després d’un «inici irreal, inimaginable» per al mateix, quan va començar l’any amb màxims dubtes després de més de cinc mesos fora del circuit, per la seva lesió crònica a la planta del peu esquerre, Nadal, als seus 35 anys, ha tornat a la competició amb una força sorprenent, fins i tot per a un tennista acostumat a tot tipus de remuntades miraculoses.

A la recerca d’una solució

Ara Nadal, que ja havia decidit no jugar el Masters 1.000 de Miami que comença aquest dimecres, intentarà recuperar-se físicament per jugar a Montecarlo (10 al 17 d’abril), si el seu cos l’hi permet. «Hem de mirar de trobar una solució a aquest problema l’abans possible. Ara ve una part de la temporada que m’encanta jugar, espero estar a punt», deia abans de viatjar a Manacor. 

«Estic trist, però no soc algú que es deixi portar o s’ensorri depenent de la situació. Soc una persona estable, poso les coses en perspectiva. El que em preocupa és saber l’abast de la meva lesió i què fer per recuperar-me». 

Diumenge en l’últim partit en pista dura les forces no li van donar per competir al màxim nivell davant Fritz. «Respirava com si tinguessin una agulla clavada al pit. Era un dolor intens que em limitava», va explicar sense treure mèrit a la victòria de Fritz. «Ho ha fet molt bé. Taylor és el guanyador, s’ho mereix», deia,

Fritz, vuitè mundial

Nadal va arribar a dubtar a jugar per les seves molèsties al pit, que va començar a patir en la semifinal davant Carlos Alcaraz. No va ser l’únic. Tampoc Fritz arribava a la final en la seva millor forma. El nord-americà també es va plantejar abandonar després de l’escalfament matinal. «Vaig pensar que m’hauria de retirar. Plorava de dolor pel turmell», va explicar.

Però una vegada a la pista, Fritz va superar la situació amb un embenat especial i va poder moure’s millor que Nadal amb els seus dolors al pectoral, que limitaven molt més les seves accions.

El premi per a Fritz, de 24 anys, va ser el seu primer títol en un Masters 1.000, el primer que guanyava un tennista nord-americà a Indian Wells des que el va conquistar André Agassi el 2001, a més d’un triomf que el propulsa fins a la vuitena plaça mundial.