Antoni 'Ton' Baliu i Piqué (13 de gener del 1989), un símbol de l'hoquei patins i el millor jugador igualadí del segle XXI, ha anunciat avui que es retirarà un cop s'acabi la present temporada a través d'un comunicat difós a les seves xarxes socials. "Dic adeu a l'esport que m'ha fet feliç durant més de 28 anys, i us dic adeu a tots aquells que d'alguna manera o altra heu format part d'aquest camí", ha escrit Ton Baliu, que va debutar amb el primer equip de l'Igualada HC (actualment patrocinat per Rigat) el 2007 i només n'ha estat absent les dues campanyes que va jugar al Porto.

Baliu admet que "no soc feliç jugant" en una nota extensa gens complaent i en la que acaba reconeixent que "darrera aquesta decisió hi ha molts factors, motius, persones, decisions, 'haters', crítiques, que al final entre tots m'han guanyat i han aconseguit que deixi de tenir ganes de seguir lluitant per fer camí en aquest esport".

Baliu es va iniciar en l'hoquei en el club de la seva ciutat natal i va anar pujant de categoria fins que va debutar amb el primer equip, on s'hi va estar fins al 2016. Aleshores, i després de fer un gol decisiu per classificar el conjunt per a la Copa de la CERS, va marxar al Porto, on va fer el doblet de Lliga i Copa (Taça, com n'hi diuen a Portugal) de la campanya 2016-17. En la següent, el Porto de Baliu va jugar la final de la Lliga Europea, a casa, contra el Barça, amb victòria blaugrana per 4-2. La tempoarda 2018-19, Baliu va tornar a l'Igualada, del que n'és l'actual capità.

Amb la selecció espanyola, l'igualadí va aconseguir dues medalles de plata a nivell internacional: la de l'Europeu d'Alcobendas del 2014, i la del Mundial de la Roche-Sur-Yon del 2015. El 2016, en l'Europeu d'Oliveira de Azeméis, es va penjar el bronze.

"No és gens fàcil posar-me a escriure davant d'una pantalla en blanc, em tremolen els dits, les cames, el cor, em fa mal de cap, ploro, però suposo que torna a ser l'adrenalina que també tenen els partits, els entrenaments, l'adrenalina que l'hoquei m'ha provocat durant tots aquests anys, però que ara ja no em motiva per seguir", escriu Baliu.

"Deixo l'hoquei perquè ja no puc més", afirma: "no em diverteixo com ho havia fet sempre, guanyant, perdent, patint pel club de la meva vida, ha arribat un moment que tot ha deixat de tenir una mica de sentit i que s'ha convertit en un jugar per jugar, en un patir constant i preocupar-me per massa coses, abandonant el meu hoquei i no trobant-me per molt que ho intenti. Porto molts anys carregant molt pes a l'esquena, sé que és el preu que s'ha de pagar a vegades quan portes molts anys en un club i et preocupes més per altres coses que per mirar per tu, però aquest pes ja pesa massa".

Baliu fa tot un seguit d'agraïments i, en el darrer s'adreça al seu company d'equip, el porter Elagi Deitg: "no volia acabar sense donar-te les gràcies especialment a tu. Els dos sabem tot el que hi ha darrera de tot plegat, i que segurament tot i fer-ho de la millor manera possible i que hem sabut, al final no tot acaba com segurament havíem imaginat".