Pere Miró i Sellarès (Manresa, 1955) ha posat punt i a part a tres dècades de dedicació al Comitè Olímpic Internacional: després de jubilar-se i deixar el seu càrrec de director general adjunt de l’organisme amb seu a Lausana, el dirigent bagenc mantindrà un peu en el moviment olímpic com a assessor de la presidència. Una nova ocupació que es vincula a la vigència del mandat de l’actual president, l’alemany Thomas Bach, fins a mitjans de l’any 2025.
Pere Miró, que es va incorporar a l’olimpisme el 1988 dins l’organigrama organitzatiu de Barcelona 92, primer com a subdirector esportiu i, posteriorment, en qualitat de subdirector general d’operacions, i després de la cita catalana va entrar al COI de la mà de Joan Antoni Samaranch, encara viurà uns altres Jocs Olímpics, el 2024 a París.
En una entrevista al programa de ràdio El món a RAC1, de Jordi Basté, Miró va explicar ahir que ja ha posat punt final a la seva vida laboral, que ha dut a terme en els darrers trenta anys al COI com a responsable de Solidaritat Olímpica, Director de relacions amb els comitès olímpics nacionals i, des del 2015, com a director general adjunt. El manresà va comentar que el dia abans li van fer un emotiu comiat i que ahir ja havia pres part en una reunió del comitè executiu de l’organisme olímpic en la seva nova condició d’assessor de la presidència.
Miró va reconèixer que ara ja no haurà de viatjar tant, però va confessar que té ganes de visitar algun dels països que encara no ha pogut trepitjar tot i que en el mapa del seu despatx ja hi ha clavades 167 xinxetes. Des del seu càrrec de director general adjunt, Miró va viure de molt a prop tant la difícil decisió d’ajornar els Jocs de Tòquio 2020 per culpa de la pandèmia, com la celebració d’aquesta cita un any més tard, sense públic i amb els participants immersos en una bombolla sanitària.
