Un gol de fantasia de Pedri va concretar anit la merescuda victòria d’un Barça que assalta la segona plaça que fins ara ostentava el Sevilla. I, de passada, envia al Madrid un missatge contundent: els de Xavi no es rendiran malgrat que només queden vuit jornades -nou per als blaugrana, que l’endemà de Sant Jordi es posaran al dia rebent el Rayo- i la distància és de dotze punts. Potser molt, o potser no tant, però si la classificació reflecteix un petit abisme entre líder i perseguidor, al terreny de joc el marge ha desaparegut.

No hi havia pitjor rival que un Sevilla que només havia perdut dos partits a la Lliga per perllongar les bones sensacions de l’exhibició del Bernabéu després de l’aturada per les seleccions. Els de Lopetegui tenen una de les plantilles més versàtils del campionat i ahir, malgrat patir baixes rellevants com la de Fernando, van intentar evitar que el Barça se sortís amb la seva. Pedri, però, ho va evitar amb un gol que es farà viral: el canari va fer veure que xutava a la frontal de l’àrea, va deixar que Rakitic passés de llarg, després va amagar la pilota enganyant Diego Carlos i va connectar un xut creuat al que Bono, que havia aturat altres rematades dels blaugrana, no hi va arribar.

El Barça va sortir sense complexos i la seva pressió va endarrerir el rival, un dels equips menys golejats de l’elit europea. Un xut mossegat de Ferran Torres i un altre creuat d’Aubameyang que Bono va aturar amb dificultats van ser els únics entre els tres pals dels catalans en els 45 minuts inicials, però l’equip va disposar de diverses ocasions per avançar-se en el marcador, sobretot en accions iniciades per la banda amb Dembelé com a protagonista.

El Barça va entrar al partit pressionant i tancant el Sevilla al seu camp, que va trigar una bona estona a poder fer algunes possessions llargues per espolsar-se el domini blaugrana. Un xut de Martial que va anar a córner va ser l’única acció semblant a una oportunitat de gol de la que van disposar els de Lopetegui.

Però si al davant no portava perill, el Sevilla, que només ha encaixat 19 gols en la present edició del campionat, de llarg el millor en aquest apartat, va complicar els intents del Barça per inaugurar el marcador. En el minut 7, Ferran Torres va fer una gran jugada però la seva rosca va sortir alta, i cinc minuts després a De Jong li va faltar rematar millor de cap. Un cop de cap d’Araujo, sengles xuts d’Alba i Pedri que es van escapar i diverses centrades de Dembélé i Auba que no van trobar rematador van completar el bagatge en atac del Barça.

Perseverar i guanyar

Xavi no va fer cap canvi fins el minut 74, quan el sempre intens i lluitador Gavi va entrar en el lloc de Frenkie de Jong. El tècnic barcelonista estava satisfet amb el que veia i va voler mantenir sobre el camp els jugadors que ho estaven fent gairebé tot bé. Gairebé, perquè la pilota no entrava.

La primera ocasió va ser pel Sevilla, amb un xut de Lamela que va aturar Ter Stegen, però el Barça movia bé la pilota, feia canvis d’orientació i trepitjava àrea rival amb facilitat. Només sobrava un punt de precipitació i la falta de punteria, sobretot quan, entre els minuts 63 i 64, va tenir tres grans ocasions a les botes de Ferran Torres -sobretot una, a boca de canó, que va aturar Bono- i en el cap d’Araujo, que va obligar el porter marroquí del Sevilla a lluir-se.

El Sevilla no es rendia i Rakitic va enviar fora, per poc, una falta. Tot seguit, Piqué va rematar de cap al travesser. Semblava impossible que el Barça, molt actiu des de les bandes, no marqués. Però el gol no arribava fins que, al 72, va aparèixer Pedri i va signar una de les dianes de la Lliga. I aleshores, a diferència de temps gens llunyants, l’equip no es va tirar enrera i va continuar perseverant: no va arribar cap més gol, però sí un triomf de molt prestigi que manté una espurna d’esperança.