«Els miracles no existeixen, però amb treball, es poden aconseguir reptes que semblaven inabastables». L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, va descriure amb aquesta frase, una de les darreres de la seva intervenció, el tarannà inconformista d’un equip que ha fet factible l’impossible: el títol de lliga i l’ascens a la Segona Divisió RFEF.
La capital del Bages i el seu Ajuntament van retre ahir un senzill però emotiu homenatge al primer equip del Centre d’Esports Manresa. La junta directiva del club blanc-i-vermell va convocar a tots els socis, aficionats, tècnics, jugadores i jugadors dels equips formatius a la Plaça Major, per fer el passadís d’honor als campions als volts de dos quarts de vuit del vespre. Amés, es van suspendre els entrenaments programats dels conjunts formatius a petició de les famílies dels jugadors.
Així doncs, a les 19.25 hores, ja es podia identificar, per les seves bufandes i samarretes, una quarantena d’aficionats blanc-i-vermells repartits per la plaça, entre els quals destacava la presència de pares amb nens abillats amb la indumentària del club. Un fet del tot inèdit.
Els jugadors de dos o tres equips formatius del club van arribar a l’espai a les 19.37 hores, mentre els jugadors es desplaçaven en autobús des de l’estadi del Congost fins a la Plaça d’Europa. Per fi, a les 19.53 hores, una espectacular traca va donar la benvinguda als campions que van optar per adreçar-se a saludar els quasi 250 espectadors que els esperaven a la Plaça Major. Tot seguit, Jordi Porcel, l’ànima de la Grada d’animació del CE Manresa, es va erigir en el mestre de cerimònies dels cants que els aficionats vam compartir amb els jugadors i els membres del cos tècnic, al bell mig de la plaça, al ritme dels tambors.
Després d’aquest acte de comunió entre l’equip i els seus entusiastes, la plantilla va accedir a l’Ajuntament i, tot i que inicialment no estava previst, va haver de sortir a saludar els assistents des dels tres balcons centrals de l’edifici del consistori, a les 20.04 hores. Aleshores, els futbolistes es van mostrar relativament tímids amb l’excepció del lateral esquerre mallorquí Toni Sureda, que va delectar els presents amb una pinzellada de bon humor.
Marc Aloy, va rememorar, en la intervenció inicial de l’acte institucional, al qual van assistir nombrosos regidors de l’equip de govern i dels grups de l’oposició municipal, que «ara fa un any, Ferran Costa em va prometre que un dia portaria al primer equip del Centre d’Esports Manresa a una recepció a l’Ajuntament. Doncs, dit i fet! Aquell dia ja ha arribat». Tot seguit, el regidor d’Esports. Toni Massegú, va recordar que ara fa dos anys i escaig, «el gener del 2020, l’entitat vivia una situació molt complicada» i va fer un reconeixement explícit «a les dues persones que van aguantar el club llavors, els tècnics Víctor Casado i Xavier Ribera». Massegú va agrair a l’actual junta directiva «tota la feina feta des d’aleshores, sempre tocant de peus a terra» i va destacar «la tasca diària que desenvolupa als budells de l’estadi del Congost Ferran Costa». Per últim, el regidor d’Esports va relacionar els reptes que afronten aquest maig diverses entitats i esportistes de la capital del Bages i va sentenciar que «ens hauríem de sentir molt orgullosos dels resultats que assoleixen els representants de l’esport manresà».
La presidenta del CE Manresa, Ruth Guerrero, va iniciar la seva al·locució amb una referència explícita «a aquell dia, ara fa dos anys, que l’alcalde i el regidor d’Esports ens van proposar fer-nos càrrec d’una entitat que estava a punt de desaparèixer, d’extingir-se. Quan vam sortir de la reunió, davant de l’Ajuntament, ens preguntàvem si havíem d’entomar el repte de capitanejar una nau que no sabíem cap a on aniria». «Finalment, vam optar per ser valents i per fer un salt al buit», va concloure Guerrero, doncs «les famílies dels jugadors dels equips base necessitaven que algú entomés el repte i els donés esperança». Ruth Guerrero va detallar que els dos grans objectius de la seva junta directiva eren «després de salvar l’entitat, recuperar-ne l’estabilitat econòmica i esportiva» i «recobrar la complicitat i els vincles entre el club i la ciutat». Ruth Guerrero va finalitzar la seva intervenció amb un missatge als jugadors de tots els equips del CE Manresa. «Aquesta junta directiva us acompanyarà allà on vosaltres vulgueu arribar». «Juntes som més fortes!».
Les intervencions del capità Gerard Puigoriol Putxi i del tècnic Ferran Costa van precedir a l’entrega d’un obsequi a tots els futbolistes i membre del cos tècnic. Putxi va agrair als seus companys «el present d’aquesta temporada. Ho hem aconseguit perquè no sabíem que era impossible» i va incitar el club a mirar endavant i a créixer. «Hem de seguir evolucionant. Qui s’atura, al final, va enrere, retrocedeix».
Per la seva part, Ferran Costa va explicitar que «no pretenem ser els millors, però sí treballar per ser-ho» i va emplaçar el Baxi Manresa «a fer història a Bilbao, per retrobar-nos d’aquí a una setmana i protagonitzar una rua conjunta d’equips campions». D’altra banda, el tècnic no es va poder estar d’evidenciar la seva ambició insadollable. «Avui, diuen que és impossible que d’aquí un temps ens retrobem per celebrar un hipotètic ascens a la Primera Divisió RFEF, però... Ja ho veurem!». L’entrega d’una figura de l’àliga de la ciutat i la fotografia conjunta de tots els protagonistes van posar el punt final a la recepció. A les 20.55 hores, una vintena d’aficionats encara esperaven els campions a la Plaça Major. Un fet simptomàtic?
