A l’avi no li agradava córrer a Itàlia. Preferia la calor del públic francès que sempre va estar entregat a les seves gestes. Seria injust escriure que Raymond Poulidor mai es va vestir de rosa en el Giro. I tot i que aquesta afirmació és una veritat com un temple, si ‘Pou-Pou’ mai va liderar la ronda italiana va ser, senzillament, perquè mai es va apuntar a la carrera.

Poulidor era home de costums. El seu era el Tour i mai va considerar oportú partir-se l’ànima a Itàlia abans de la tradicional baralla entre les carreteres del seu país al juliol. En canvi, el net, Mathieu van der Poel, no se li assembla en res. Difícilment arribarà a tenir el poder de l’avi als cims, perquè ell és un corredor més explosiu, al qual li van millor les etapes d’orografia complicada, però lluny dels percentatges propis dels cims dels Alps, el Pirineu o les Dolomites.

No obstant, és un dels millors condiments de la salsa del ciclisme actual, que engreixa gràcies a les seves victòries a tot arreu, per tots els terrenys i sobre qualsevol tipus de bici, ja sigui de carretera, de ciclocròs o de muntanya. I és al costat del seu rival, Wout van Aert, enemic però de vegades col·legues en qüestions de negocis i bosses de recompenses per omplir-se de fang, la millor parella de l’actualitat fins que les muntanyes premen el botó vermell i d’altres són els protagonistes de la competició. Si ‘Pou-Pou’ mai es va vestir de groc en el Tour, el net ho va fer l’any passat. Si Poulidor mai es va animar a disputar el Giro, el seu descendent lidera la prova des d’aquest divendres i avui, si repeteix la gesta de la ronda francesa en la primera ‘crono’, no hauria de passar per gaires problemes en la contrarellotge que es disputa als carrers de Budapest, en la penúltima jornada de la carrera per terres hongareses i abans de prendre un avió cap a Sicília.

No va estar Alejandro Valverde immers en la lluita per l’etapa. Va pujar cap al castell de Visegrad, no molt lluny de la capital d’Hongria, en la clandestinitat del pilot, que va arribar trencat i partit, amb els velocistes deixant els deures per a un altre dia o anant-se’n al terra com Caleb Ewan, que va caure en l’últim sospir de l’etapa.

I per allà va estar Pello Bilbao convençut que corre amb l’espurna de la vida als seus pedals, en la seva millor temporada des que tardanament es va fer professional i sense que s’espantés, o es digués allò ‘què faig jo aquí’, quan va mirar de sorprendre Van der Poel i va buscar la primera victòria del Giro 2022, amb la consegüent recompensa de la ‘maglia rosa’.

Tardes d’alegria

Bilbao pot donar grans tardes d’alegria en aquest Giro, amb el seu company Mikel Landa entrant en el grup dels favorits. Tots junts a excepció de Richard Caparaz, el favorit número u a la victòria final, que va esgarrapar quatre segons de glòria als rivals.

La primera etapa es va resumir en els sis quilòmetres finals on es va fracturar el pilot, on els velocistes excepte Ewan ho van deixar estar i el lloc escollit per al primer toc amb categoria de Van der Poel en la carrera. I amb la millor notícia, amb Bilbao gairebé al seu nivell, el dia en què el ciclista neerlandès amb gens francesos va impedir a l’eritreu Biniam Girmay convertir-se en el primer líder de raça negra del Giro.