Quiosc

Regió7

ENTREVISTA Gerard Pusó Badia Triple campió d’Espanya enguany com a tècnic de les seleccions catalanes benjamí, infantil i sub-16 de futbol sala.

«Una de les claus de l’èxit és ensenyar als jugadors a afrontar i gestionar la pressió»

El bagenc ha guanyat el ceptre estatal amb els tres combinats que entrena i es planteja assumir el repte de dirigir un equip d’elit

Gerard Pusó, durant un partit FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

La seva primera experiència com a monitor de futbol sala es va produir al pati de l’escola Bages. El mestratge de Quico Pons li va servir d’inspiració i les circumstàncies del seu debut com a tècnic del benjamí del Manresa FS van afermar la vocació d’entrenador de Gerard Pusó. Després de quasi dues temporades sense competicions degut a la crisi sanitària, ha conduït al títol els combinats catalans benjamí, infantil i sub-16 en reprendre’s els campionats d’Espanya de seleccions territorials.

S’esperava que tots els equips representatius de Catalunya que entrena s’imposessin?

La selecció que em generava més confiança era la sub-16. Aquest combinat l’integra la generació amb la qual vaig debutar en un estatal benjamí com a seleccionador. Dues temporades després, vam guanyar el campionat d’Espanya aleví. Per tant, era conscient que es tracta d’un grup de jugadors que no només sap competir, també sap vèncer. Pel que fa a la selecció infantil, estava convençut de la capacitat competitiva dels seus membres, però calia corroborar aquesta convicció íntima a la pista. L’últim partit de preparació que van jugar els benjamins va ser clau per a l’èxit a l’estatal.

El ceptre de la formació benjamí va ser el primer que va assolir. Què va passar en aquest darrer amistós previ al campionat?

La suspensió dels estatals la temporada 2020-21 va obligar el cos tècnic a començar de zero, sense tenir informació prèvia, amb llistes elaborades a través de dades estadístiques com a guiatge per anar a veure jugar en directe als jugadors que destacaven en algun apartat. La selecció va millorar de forma progressiva i abans de desplaçar-nos a San Javier per disputar l’estatal, vaig decidir fer l’últim partit de preparació contra l’aleví de l’Industrias Santa Coloma, líder de la Divisió d’Honor. Vam perdre per 5 a 4, però els jugadors es van adonar que havien estat capaços de competir de tu a tu contra esportistes dos anys més grans. Era evident que a Múrcia no hi hauria cap equip superior a l’Industrias. La confiança que els va donar aquest partit i el treball efectuat prèviament per ajudar-los a gestionar les emocions van ser cabdals.

Es poden donar estris als nens de tan sols vuit i nou anys per afrontar la pressió intrínseca a la competició?

Ensenyar als jugadors a enfrontar-se a la por escènica, a la pressió, és un dels principals reptes dels seleccionadors. Personalment, estic preparant el treball de final de carrera del Grau de Psicologia. A través de dinàmiques de grup i d’activitats diverses podem preparar els nens per afrontar l’estrès que comporta l’exigència de la competició. Per exemple, en aquesta categoria, és usual que algun jugador plori durant el campionat en sentir-se superat per la tensió. A Múrcia ens va passar, però van ser un fet transitori. Els esportistes es van refer i van continuar jugant.

Després de conquerir el títol amb el combinat benjamí hi va afegir l’infantil i el sub-16.

L’estatal infantil es va celebrar a Salou, una seu on havia tingut una primera experiència negativa com a seleccionador. Els jugadors no havien pogut participar en cap campionat aleví per la pandèmia i ben pocs tenien experiència prèvia amb el combinat benjamí. La seva qualitat va propiciar que tot anés rodat i vam arrasar i golejar tots els nostres oponents, fins i tot a la semifinal contra Ceuta. Només a la final, les Illes Balears va mostrar un nivell competitiu equiparable al nostre. Pel que fa als sub-16, no em van decebre, tot i la dificultat dels partits contra els combinat d’Andalusia i els de les comunitats valenciana i madrilenya. Després, ja a la final, vam mostrar la nostra millor versió. Per això, ens vam imposar amb solvència a la Regió de Múrcia (3 a 5).

La Federació Catalana de Futbol està immersa de ple en un procés electoral i la continuïtat de l’actual grup de seleccionadors dependrà de la voluntat de la nova cúpula directiva.

És així. A hores d’ara, els tècnics estem a l’expectativa, mentre redactem les memòries de les competicions i desenvolupem jornades de tecnificació a les instal·lacions dels clubs que ho sol·liciten. A nivell personal, m’agradaria tenir l’oportunitat de dirigir un primer equip com a professional. El treball amb les seleccions base i els equips formatius m’apassiona, però em sento preparat per assumir la direcció tècnica i l’exigència competitiva d’un equip d’elit.

Va començar a entrenar quan era jove, molt jove?

Quan era cadet de segon any, la temporada 2006-07, vaig dirigir una activitat extraescolar de futbol base a l’escola Bages. El curs esportiu següent, Miquel Bonilla em va proposar fer-me càrrec del benjamí de Divisió d’Honor del Manresa FS, amb Oriol Dalmau. A la plantilla hi havia jugadors com Xavi Cols (Peníscola FS) i Víctor Pérez (Barça B). L’inici va ser duríssim. No vam guanyar el primer partit fins a la vuitena jornada, però vam fer una gran segona volta i vam acabar la lliga a mitja taula. Fins aquell curs, em sentia essencialment jugador. A partir d’aleshores, de forma progressiva, va sorgir i es va consolidar la vocació d’entrenar fins a esdevenir predominant.

Gerard Pusó juga al primer equip del Covisa Manresa FS

Tot i que va néixer a Manresa, Gerard Pusó es va establir a Callús quan només tenia tres anys. Va iniciar el seu aprenentatge com a jugador de futbol sala a l’escola Joventut amb sis, però de seguida es va incorporar als equips base de l’aleshores incipient planter del Manresa FS. Es va plantejar canviar d’esport durant el primer any de cadet, però la confiança del tècnic Quico Pons va revertir aquesta situació i el seu guiatge li va transmetre la passió per entrenar. A hores d’ara, és a punt de completar la novena temporada al primer equip del Manresa FS, amb un breu parèntesi d’un any sabàtic i de dos cursos esportius al CEFS Santpedor.

Compartir l'article

stats