L’Anadolu Efes seguirà com al rei del bàsquet europeu. Una victòria ajustada davant el Reial Madrid a la final de Belgrad (57-58) li va permetre retenir el títol de campió, després d’un pols agònic, que l’equip de Laso va dominar durant tres quartes parts, però en què li va faltar l’instint assassí que sí que va mostrar davant el Barça. L’onzena Copa d’Europa blanca haurà d’esperar.
Vasilije Micic, en una nova demostració de talent, va carregar amb el pes del quadro turc fins als últims minuts i els 23 punts (i sobre tot el triple clau en semifinals) el van catapultar, per segon any, com el MVP a Belgrad. Però el pivot alemany Thibor Pleiss va tenir un paper clau i l’Efes, amb 19 punts, 7 rebots i, sobretot accions decisives en un desenllaç jugat a cara i creu. L’expivot blaugrana va anotar les dues últimes cistelles de l’Efes, una d’elles en un rebot ofensiu, que van fer possible que revalidessin el títol aconseguit fa un any a Colònia.
L’experiència del campió va ser clau per a l’Anadolu Efes, tot i que d’entrada va acusar molt més la tensió i els nervis de la final que un Madrid dominant d’inici, amb un Tavares devastador a la zona. L’actuació del pivot capverdià en els primers minuts va llançar l’equip de Laso.
Amb 12 punts, 7 rebots (tres d’ells ofensius), Tavares va imposar el terror i va contagiar confiança a un equip molt físic, en què Abalde i Hanga van assumir, des de l’inici, la direcció de joc, davant la lesió en semifinals de Williams-Goss. La insinuació de Laso de recórrer a Heurtel no es va concretar.
El Madrid es va sentir molt còmode, amb avantatges de fins a set punts (15-8) fins que es va veure obligat a iniciar les rotacions. La segona falta ràpida de Tavares va obligar Laso a protegir-lo a la banqueta i la seva absència va permetre als jugadors turcs més accions a prop de cistella. Larkin, molt actiu, i Micic, també van començar a trobar més espais, després de la defensa intensa imposada pels blancs, amb Rudy, Hanga i Taylor en el mateix quintet. L’encert de les dues estrelles de l’Efes va tornar l’equilibri al marcador per moments en el segon quart (31-29, m. 18), però un parell de triples de Randolph, que no havia jugat ni un minut en semifinals, va donar aire als madridistes al descans (34-29).
Domini de les defenses
La font es va assecar després del descans per als dos equips. Les defenses van fer un pas endavant, el joc es va espessir i es va fer més físic i la conseqüència va ser un raquític 9-11 de parcial en el tercer període per a l’Anadolu Efes, que va intentar recuperar la iniciativa. Tavares va desaparèixer, de la mateixa manera que havia aparegut a la final: de sobte, igual que els tiradors blancs. Ni Causeur ni Llull van tenir la inspiració de 48 hores abans, i la pressió també va pesar sobre Yabusele (3 punts).
Però el panorama també es va espessir per al quadro turc, perquè només Micic va aconseguir sumar, mentre l’equip d’Ataman va trobar a faltar Larkin i un desaparegut Bryant. En aquest escenari necessitat d’herois, va aparèixer inesperadament Pleiss, que ha completat una de les millors temporades. La presència a la zona va reequilibrar la baralla pel rebot, que havia sigut blanc en el primer temps, i es va imposar en la batalla amb Poirier. I, sobretot, va estirar el canell privilegiat per complementar en atac Micic. Entre tots dos van tornar la iniciativa a l’Efes en els últims minuts i van donar el cop definitiu sense que el Madrid aconseguís canviar la seva sort.
