Regió7

Regió7

Renaixement i ascens del Club Gimnàstic de Manresa

El primer equip de l’entitat escapulada es proclama campió del grup segon de Quarta Catalana i segella l’ascens de categoria

Els escapulats van celebrar efusivament el títol de lliga i el preceptiu ascens a Tercera Catalana ALEX GUERRERO

La reaparició a les competicions federades del primer equip del Club Gimnàstic de Manresa no podia ser més reeixida. Dissabte, els escapulats van afrontar el partit de l’última jornada del grup 2n de Quarta Catalana conscients que havien de vèncer el FC Sant Vicenç 2018 per assolir el campionat i el consegüent ascens. Els manresans van golejar els santvicentins (3 a 0) i van posar un llustrós epíleg al primer exercici des de la reconstitució de la formació.

La confluència de dues inquietuds

Després de diverses temporades sense tenir primer equip, l’estiu passat, una dotzena de jugadors dels juvenils C i D del club escapulat que finalitzaven la seva etapa formativa van transmetre als directius de l’entitat i a l’àrea de coordinació de futbol 11, que aleshores encapçalava Adrià Talavera, el seu interès per continuar la seva carrera esportiva al si del Club Gimnàstic de Manresa.

Aquest grup de futbolistes no era suficient per reactivar el primer equip, però la iniciativa dels joves jugadors va coincidir amb la inquietud dels experimentats Joel Fonseca, Jonathan Peñalva, Álvaro Sánchez, David Sánchez i Sergi Suárez Sua «per jugar junts, per fi, en un mateix equip», detalla Jonathan Peñalva. «Érem i som un grup d’amics inseparable fora del camp, però mai havíem pogut formar part de la mateixa plantilla», relata el central. Un àpat entre Jonathan Peñalva i Adrià Talavera va propiciar la confluència d’ambdós grups de futbolistes en un únic projecte i Natxo Sobrerroca va entomar el repte de convertir-los en un equip. «Primer, s’havia de transmutar en un únic grup humà dues generacions de futbolistes i, després, conjuntar l’ànsia competitiva dels uns i la veterania dels altres al terreny de joc», exposa el tècnic escapulat.

Tot i que la lliga es presentava extremadament competida al grup 2n de Quarta Catalana i malgrat la derrota encaixada al camp de la UE la Balconada (2 a 1) a la segona jornada, el Club Gimnàstic va protagonitzar un excel·lent inici de la competició i va guanyar nou dels deu primers partits del campionat. L’empat cedit contra el CE Marganell al Gimnàstic Parc abans de les festes nadalenques (2 a 2) i la golejada encaixada al terreny de joc del Palillo CF (5 a 1), el conjunt que es perfilava com el principal oponent dels escapulats, van iniciar una breu crisi de resultats.

De l’atzucac a una volta triomfal

Natxo Sobrerroca assenyala que «la principal dificultat va raure en la gestió emocional d’aquell període. Havia de convèncer els jugadors que la lliga era una cursa de fons». Oimés quan «encara érem un equip en construcció amb molt marge de millora». Jonathan Peñalva conclou que «va ser una etapa d’aprenentatge, sobretot per als joves. Des d’aleshores, tots vam assimilar què havíem de fer per competir i vèncer».

Superat l’atzucac, l’equip va signar una segona volta impol·luta. Quinze victòries en quinze partits. El duel contra el Palillo CF, el primer cap de setmana de maig, va ser clau en el desenllaç de la lliga. «Aconseguir dotze triomfs consecutius no ens havia permès arrabassar el lideratge als santjoanencs», emfasitza Natxo Sobrerroca. Els manresans havien de sotmetre l’experimentat Palillo CF per posar-se líders. Hi ho van aconseguir. «Era fonamental jugar amb la seva mateixa intensitat, tenir la possessió de la pilota i ser efectius», especifica Jonathan Peñalva. El Club Gimnàstic va vèncer (3 a 0) i, després, tampoc va fallar en els dos últims partits de la competició.

Darío Riera, president del Club Gimnàstic de Manresa rememora que «van recuperar el primer equip pels beneficis que podia reportar a l’entitat a nivell social». «El mèrit de l’ascens és dels futbolistes i del cos tècnic. Des de la junta, els acompanyarem en l’aventura de jugar a Tercera Catalana. Sense cap pressió, però sense posar límits a l’ambició dels jugadors», sentencia el dirigent.

El modest CF Calders domina el grup 1r i puja a Tercera Catalana

El campió de l’altre grup de Quarta Catalana que aplega a equips del Bages, el Berguedà, la Cerdanya i el Moianès va ser el CF Calders. Els moianesos ja havien estat entre els millors equips del grup 1r la temporada 2020-21, però no van poder superar les prestacions d’un CE Navàs B que, aquest exercici, ha segellat la permanència al grup 5è de Tercera Catalana. La primera volta de l’equip entrenat per Ramon Estrada i presidit des de fa dècades per l’incansable Pere Aguilar va ser irregular i el balanç de set victòries, dos empats i quatre derrotes no feia preveure un final reeixit. La clau de l’ascens del CF Calders va ser, com en el cas del Club Gimnàstic de Manresa, signar una segona volta immaculada. Els calderins van aconseguir tretze victòries en els tretze partits que configuraven el segon tram de la competició. Ni la UE Avià B, ni el FC Montmajor, ni el CE Avinyó, ni l’Atlètic Gironella B van poder mantenir un ritme equiparable al del CF Calders. El colofó a una temporada inoblidable va ser segellar l’ascens al camp del conjunt avinyonenc (0 a 1).

Compartir l'article

stats