«Ara que estic jubilat tindré més temps per dedicar als nens del campus». Amb la murrieria habitual, Rafa Martínez va presentar la catorzena edició del campus que organitza cada any a Artés, amb la col·laboració del club de bàsquet de la vila bagenca, de l’Ajuntament i el suport de tot d’empreses que ajuden a convertir-lo en un dels que tenen més requesta de la Catalunya central. El poder de convocatòria del ja exjugador del Baxi Manresa va aplegar força gent, entre amics, coneguts i una bona quantitat de quitxalla davant del Frankfurt cal Xavi de la capital del Bages, on es van presentar les línies mestres d’unes trobades que ja fa dies que han esgotat les places.

Així, el director tècnic del campus, Martín Momotiuk, explicava que «hem esgotat les 135 places que hi havia per als dos torns i, a més, tenim 30 o 40 nens en llista d’espera per si hi ha baixes». Va explicar que, de cara a la propera edició, «tenim pendent una ampliació que ajudi a que ningú no es quedi a fora».

Momotiuk va explicar que «teníem moltes ganes de recuperar el format habitual, que no podíem tenir des del 2019. A més, en aquesta edició també recuperem els participants interns [aquells que no marxen a casa cada dia, sinó que es queden a dormir a Artés], que representaran entre el 30% i el 40% del total».

Entre el 3 i el 16 de juliol

Com sol ser habitual, les dues setmanes del campus de Rafa Martínez s’escamparan durant la primera quinzena del mes de juliol. El primer torn serà entre el 3 i el 9 i el segon, entre el 10 i el 16. Va destinat a nois i noies de 6 a 16 anys que aniran separats per grups d’edat, sexe i nivell.

Els organitzadors també van explicar que les activitats externes, aquelles que no comprenen activitats directament relacionades amb el bàsquet, tindran algunes novetats. Tampoc no es va explicar quins tècnics hi assistiran, però les influències de l’exbasquetbolista santpedorenc se solen comprovar cada any en forma de visites de luxe. L’acte d’ahir, en què també va intervenir Jordi Prat com a representant del CB Artés, va acabar amb un berenar-sopar a la fresca, preludi d’un estiu que ja és aquí.