«Hem tornat!» Aquest era el lema que lluïa a la pancarta d’una previsora família que va senyorejar pel mig de la pista durant la celebració posterior al partit. Sí, una dècada després que el Sala 5 Martorell, l’entitat que es va constituir el juliol del 2010 per agafar el relleu de l’històric FS Miró Martorell, club que es va dissoldre al cap de set mesos, jugués per última vegada a la segona categoria estatal, aleshores anomenada Divisió de Plata, el futbol sala martorellenc recupera el seu lloc a l’elit.
El Sala 5 Martorell es va imposar amb solvència a la Unión Tres Cantos FS en el partit de tornada de la tercera i última eliminatòria del play-off d ‘ascens a Segona Divisió (7 a 3) . Després de vèncer el seu oponent a domicili en el partit d’anada (3 a 5), els jugadors de Víctor González en tenien prou amb una derrota per la mínima per pujar de categoria. Però davant 1.250 espectadors, els martorellencs van optar per completar unes fases impol·lutes amb 5 merescudes victòries en 5 partits.
Els jugadors d’Héctor Bambino van palesar des del servei inicial que pretenien competir per l’ascens i durant el primer minut de joc van obligar Imad Ruiz a aturar una rematada, a Sánchez a tallar una assistència i a Rusines a bloquejar un xut frontal. El pivot Sánchez va protagonitzar la primera acció de perill dels amfitrions i, tot seguit, Fouad no va encertar a rematar una assistència d’Akarkach. La superioritat ofensiva del Sala 5 es va evidenciar durant els següents minuts, malgrat la tenaç resistència dels madrilenys. Les dues primeres ocasions van dur el segell del pivot martorellenc. Primer, va rematar d’esperó arran del pal i després Fernández va evitar el gol de Sánchez sobre la mateixa lìnia. López i Arrojo van replicar amb dues gardeles que va conjurar Ruiz. Va ser el preludi del primer gol dels madrilenys. El refús d’una acció ofensiva va habilitar López per marcar,
El gol dels madrilenys va estroncar la fluidesa de l’atac dels amfitrions. Tot i això, els visitants només van tenir una oportunitat per marcar el 0-2. Una gardela de Quintana que va aturar amb seguretat Ruiz (min 9). Per fi, una pilota pispada pels martorellencs va propiciar un contracop amb avantatge. Fouad va obrir a l’esquerra a Oussama i aquest va reequilibrar el marcador amb una impecable rematada (min 10). Sánchez va estar a punt de segellar la remuntada un minut després, però el seu enverinat xut a la mitja volta va sortir fregant el pal. Els martorellencs generaven més accions de perill, però el seu oponent no defallia. Sánchez no va poder materialitzar les següents ocasions que va tenir (minuts 15 i 16), però va rematar a gol per la mateixa creueta superior esquerra de la porteria d’Arrojo el tercer servei de cantonada servit pel seu equip (min 17). Un golàs! Un dels millors jugadors del Tres Cantos, el pivot Corrales, va empatar.
El Sala 5 Martorell va iniciar el segon acte amb determinació i va generar tres ocasions de gol en 52 segons. Els visitiants van tardar quatre minuts a posar a prova Ruiz i, quan ho van fer, tan Concejal com Corrales van constatar que és un mur quasi infranquejable. L’astúcia dels amfitrions va sentenciar el guanyador en els següents minuts. «Pichín» és un porter que sovint participa com un jugador més en les accions ofensives. En aquest context, Ruiz va aprofitar un servei de cantonada per tornar a donar avantatge al seu equip. Primer, va bloquejar la rematada de Perea i, en constatar que el porter s’havia incorporat a l’atac, va marcar des de la pròpia pista. Simptomàticament, els altres quatre gols dels amfitrions també es van materialitzar des de la parcel·la defensiva. Ruiz va desfermar l’eufòria en fer el 4-2. Perea va escurçar temporalment la diferència. Els madrilenys van jugar amb porter jugador els últims onze minuts i van facilitar els gols de Pèrez, Sánchez i Chefraou.
Víctor González: «ha costat molt, però hem sabut mentalitzar-nos»
«Un somni complert»: així es va expressar l’entrenador del Sala 5 Martorell, Víctor González, després de l’ascens de categoria. «Teníem un plan i l’hem fet realitat, d’aquí a uns anys ens ho mirarem amb perspectiva i veurem el valor que té això que hem fet», va afegir el tècnic en declaracions a Ràdio Martorell.
«Ha costat molt, i no parlo només d’avui», va reconèixer González: «portem moltes setmanes lluitant i ha estat molt important la mentalització que hem tingut». L’entrenador del conjunt del Baix Nord va elogiar l’aspecte que va presentar la grada i va desitjar que «tant de bo l’any vinent el pavelló estigui així de ple, hem de tornar el futbol sala de Martorell al lloc on havia estat».
També va parlar «d’objectiu aconseguit» el president de l’entitat, Xavier Torras, recordant que la que es va assolir ahir era una fita que «feia temps que perseguíem». El mandatari va convidar l’afició a gaudir del futbol sala, oimès «amb els equips que vindran l’any vinent a jugar aquí».
Torras va recordar l’equip va baixar a Tercera i va recuperar l’a Segona B fa tres anys. Davant de l’ascens i del caliu de l’afició, va sentenciar que «Martorell és això, hem de recuperar l’essència del futbol sala i portar el nom de la ciutat arreu». El president també va revelar que «els tècnics estan treballant molt i ja tenim la plantilla del curs vinent molt avançada», si bé encara no va revelar cap nom. Jugadors com Ossama i Albacete es van referir a l’equip com «una família», clau en l’èxit que es va assaborir ahir a Martorell.
