Quiosc

Regió7

Emília del Hoyo
ENTREVISTA Emília del Hoyo. Atleta La trajectòria de la velocista entrenada per Fanny Majó agafa volada. Després de ser subcampiona de Catalunya a Tarragona a principis de mes, abans-d’ahir només va cedir davant les tres primeres en l’estatal dels 100 metres tanques. Una prova que va preferir a les combinades i on se sent capaç de millorar encara més

Emília del Hoyo, atleta manresana: «La meva mentalitat canviarà a partir del quart lloc de l’estatal»

L’atleta manresana de l’Avinent va millorar el seu registre personal al campionat que es va celebrar durant el cap de setmana passat a Nerja i es veu lluitant aviat per pujar al podi

Emília del Hoyo, amb la plata del català | ARXIU/AVINENT MANRESA

La quarta posició en la final del Campionat d’Espanya que es va disputar el passat cap de setmana a la localitat malaguenya de Nerja ratifica que la decisió d’Emília del Hoyo (Manresa, 1997) de deixar enrere les proves combinades i centrar-se en els 100 metres tanques va ser encertada. La velocista de l’Avinent Manresa va rebaixar la seva millor marca, en les eliminatòries, fins als 13.53 que la situen 7a del rànquing estatal. En semifinals va fer 13.54 i a la cursa decisiva 13.55. Va viatjar a la cita amb 13.66, setè registre entre les participants, i en va sortir quarta. Avui tindrà una nova oportunitat en el míting de Màlaga.

Quina valoració fa del resultat obtingut a l’estatal?

Molt positiu, tenia la setena marca, vaig fer el meu rècord i vaig finalitzar quarta. L’actuació va estar per sobre de les expectatives que tenia.

Després dels 13.66 amb que va guanyar la plata al Campionat de Catalunya, fins on s’imaginava que podia arribar?

Quan vaig veure 13.53 al marcador electrònic no m’ho creia, no era conscient de la marca, i molt menys encara perquè tot just eren les eliminatòries dels 100 metres tanques. En aquell moment vaig pensar que el campionat seria interessant i la marca em va motivar encara més.

Com va plantejar la final?

Sempre vols més, jo em sentia bé, amb ganes de posar la cinquena marxa. Però feia molt vent, més de 3 metres/segons, i en la nostra prova, si no treballes bé entre tanca i tanca, quan fa tant vent te les menges perquè t’embales molt i no controles. De fet, una de les participants va anar per terra.

No poder millorar a la final el registre de 13.53 la va deixar amb un regust agredolç?

Pel temps, no va anar tant bé la final com la primera ronda, però estava molt contenta per la quarta posició.

El vent, de fet, va ser favorable en una intensitat de 3,4 m/s, una constant en moltes proves del campionat. Almenys, el seu millor registre va ser en condicions legals per homologar la marca (1,8 m/s). Aquesta ventada de la final sí que va invalidar els excel·lents 12.94 de Xènia Benach, la campiona. La va veure gaire disgustada?

Ella es pensava que ja tenia la mínima per l’Europeu de Múnic feta, i quan va veure que el vent superava els 2 m/s li va saber greu. Però té 13.03 i encara li queden dies per intentar-ho.

La final va tenir també un inici accidentat amb l’eliminació de l’atleta de Logroño Elba Parmo, clara candidata al podi, per una sortida falsa que va reclamar als jutges. Al final, se’n va anar visiblement enutjada. Tot aquest enrenou la va alterar?

De fet, jo estava molt tranquil·la perquè havia fet una sortida fluixa i sabia que no era jo la que seria expulsada. Vaig pensar ‘gràcies!’. Jo anava pel carrer vuit i no vaig percebre res, però les normes són iguals per tothom i si t’escapes ja saps que et poden fer fora. Quan es va tornar a donar la sortida, no estava gens nerviosa, vaig pensar que tenia una altra oportunitat per sortir millor.

En els plans que tenia a l’inici de la temporada hi havia aquests resultats?

Gens! He anat superant les expectatives que tenia. Sí que tenia clar que volia arribar a la final estatal, i a la pista coberta em vaig quedar a un lloc d’entrar a la final del Campionat d’Espanya.

Els 100 m tanques a l’estat tenen dues grans dominadores com són Teresa Errandonea i Xènia Benach, i al darrera hi ha un segon nivell amb atletes com Elba Parmo, Aitana Radsma i Carmen Sánchez, amb marques entre 13.3 i 13.4. Es veu capacitada per atrapar-les?

Ara ja m’ho crec, sí. Sabem que hi ha la Tere i la Xènia, però després del campionat la meva mentalitat canviarà i treballaré per estar en aquest segon nivell que comentes. Crec que en el futur puc lluitar per pujar al podi estatal. De fet, només fa dos anys que estic centrada en les tanques.

Vuit atletes de la Catalunya central seran a l’autonòmic

Sis atletes de l’equip femení de l’Avinent Manresa integren la selecció catalana que aquest dissabte disputarà la 47a edició del Campionat d’Espanya de Federacions, a Granollers. La selecció comptarà a la capital vallesana amb Meritxell Soler als 5.000 m, Emília del Hoyo en els 100 m tanques, Marina Guerrero en els 3.000 m obstacles, Mònica Clemente en perxa, Montserrat Montañès en pes i Laura Bou al relleu de 4x400 m. En l’equip masculí hi seran el santjoanenc del Barça David Martín (martell) i Aitor Caldito (llargada), del CA Igualada Petromiralles. Eloi Santafé (CAI) és el reserva.

Compartir l'article

stats