«Davant de l’adversitat, aquest grup respon, això ens defineix», ha assegurat la baganesa Clàudia Pons, en l’acte d’homenatge a la selecció espanyola de futbol sala que ha tingut lloc aquesta tarda a la Ciudad del Futbol de Las Rozas. L’equip que entrena Pons va guanyar fa tres anys la primera edició de la competició, per 4-0, al mateix lloc -el pavelló Multiusos de Gondomar, Porto- i contra el mateix rival, Portugal, que ahir. En aquesta ocasió, però, el triomf va ser molt més complicat d’aconseguir: 2-2 al final del partit, 3-3 a la conclusió de la pròrroga i 1-4 en els penals amb una gran actuació de la portera Silvia Aguete.

L’endemà d’aquest èxit, tècnics i jugadores han estat rebudes pel president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales. En el seu torn, Pons ha explicat que «el camí que ens ha portat fins el títol pot semblar fàcil, però en la final sabíem qui era el rival, i que jugava a casa, sabíem que el pavelló estaria ple i que tenien molt fam de victòria». Després de comentar la importància de «mirar-se als ulls en els moments difícils» per tirar endavant, la baganesa ha indicat que «és important reconèixer no només el treball de les setze jugadores que hi ha aquí sinó també les 28 que han passat per la selecció durant la temporada i ens han ajudat a preparar-nos per arribar fins el títol».

A l’inici de l’acte, s’ha projectat un vídeo en el que es veia la xerrada motivacional de Pons a les jugadores abans de sortir a la pista. Preguntada per si recordava què era l’últim que els havia dit, ja al pavelló, la baganesa ha reconegut que «no me’n recordo, però segurament va ser ‘vamos, ostia!’», provocant les rialles dels assistents.

Així mateix, Clàudia Pons ha explicat que «el partit ha estat el reflex de la temporada, amb diverses incidències, la pandèmia, lesions, com les de Vanessa i Melli, replantejaments de concentracions, ...». Per aquest motiu, «l’única manera d’ajudar-nos en els moments difícils és mirant-nos als ulls».

Clàudia Pons (de blanc, al darrera a l'esquerra) i les jugadores, al podi després de guanyar la final al Multiusos de Gondomar MANUEL FERNANDO ARAUJO/EFE

Per la seva part, Luis Rubiales ha revelat que fa uns dies la va trucar Clàudia Pons per veure si podia intercedir a favor de guanyar uns dies de concentració amb les jugadores perquè s’estava disputant la final de la lliga estatal entre Burela i Navalcarnero, dos equips plens d’internacionals. «Els clubs ens van donar un cop de mà, i segur que guanyar algun dia per a la selecció va sumar en favor de l’èxit, per això cal reconèixer també el paper dels clubs», ha comentat Rubiales.

Sobre l’escenari de la Sala Luis Aragonés també hi havia les jugadores Ana Luján, Patrícia González ‘Peque’ i la portera Silvia Aguete. La primera ha aprofitat la trobada per reivindicar el paper de les generacions precedents i de les jugadores que no han pogut anar a l’Europeu però han entrenat amb la selecció. I ha reclamat «visibilitat» per al futbol sala femení. «Tenim la millor lliga del món i les millors jugadores», ha incidit: «el futbol sala femení interessa a la gent».

Per la seva part, Aguete ha reconegut que «vem entrenar els penals amb el preparador de porters i vem fer una coreografia perquè sabíem com xutarien les portugueses». La portera del Marín Futsal ha afegit que «dins meu sabia que guanyaríem, sabia que aturaria algun penal». Les seves companyes, que en van transformar quatre, tot i que Portugal va afrontar la tanda amb dues porteres, hi van fer la resta.

La selecció espanyola no pot ser campiona del món

Espanya ha guanyat els dos Europeus que s’han disputat fins ara, ajornat aquest segon per la pandèmia, en primer lloc, i després per l’inici de la invasió d’Ucraïna. Rússia, que era un dels equips classificats, va ser expulsat i en el seu lloc hi va entrar Hongria. El conjunt que entrena Clàudia Pons, però, no pot aspirar a ser campió del món perquè aquest torneig encara no existeix. El passat mes de setembre, el Sindicat de Jugadores de Futbol Sala Femení, d’abast internacional, va fer públic un manifest adreçat a la FIFA mostrant «amb profunda preocupació» el «maltractament i abandonament» que consideren que reben per part de l’organisme rector del futbol. Curiosament, la FIFA va permetre la celebració d’un campionat mundial oficiós entre els anys 2010 i 2015, dos dels quals, el primer i el del 2013, es van celebrar a Espanya. Brasil en va ser el vencedor les sis vegades. Per contrast, la FIFA ja ha organitzat nou edicions del Mundial masculí. Avui, a Las Rozas, Rubiales s’ha referit a la necessitat que el futbol sala femení també tingui el seu Campionat del Món, una realitat que tard o d’hora caurà pel seu propi pes.

Pons, al costat de Rubiales, amb la resta d'integrants de la selecció RFEF/EIDAN RUBIO