Va agafar el relleu de l’emblemàtic Àlex Alarcón Postils Moski com a capità del primer equip del CF Solsona la temporada 2019-20. Llavors, els escapulats acumulaven set reeixits cursos esportius en els quals havien assolit les dues millors classificacions de la nau capitana del club des de la constitució de l’entitat. D’aleshores ençà, tot i perdre la plaça a Primera Catalana a finals de maig, el CF Solsona ha completat una dècada prodigiosa que Arnau Murcia ha capitanejat des de la defensa blava.

«La decisió de retirar-me al final de l’exercici la vaig prendre durant la pretemporada. A hores d’ara, les meves obligacions professionals m’impedeixen assistir a tots els entrenaments i donar-hi el cent per cent. Sovint, arribo a les sessions preparatòries esgotat i la sensació que tinc és de no poder gaudir del futbol com ho feia abans. Per això, prefereixo acomiadar-me ara, quan encara em sento en plenitud de condicions», exposa el central i capità escapulat.

Arnau Murcia va constituir amb un altre soci, ara fa un any, la clínica de fisioteràpia Activa Solsona. Centre de Salut Integral. El solsoní compagina aquesta activitat amb la tasca que desenvolupa en una clínica barcelonina els dilluns, dimecres i dijous. Tot i que per a Arnau Murcia haver de viatjar de Barcelona a Solsona només per entrenar-se és habitual des que es va establir a la Ciutat Comtal el curs lectiu 2012-13 per estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) a l’INEFC, una formació que va ampliar amb un Màster en Activitat Física i Salut i amb un Grau en Fisioteràpia, enguany, ha considerat que era el moment de posar punt final a la seva trajectòria com a futbolista. «He jugat tots els partits de lliga com a titular menys el que ens va enfrontar a la UD Vista Alegre a Solsona, que em vaig perdre per acumulació d’amonestacions», certifica. En el darrer partit de la competició, contra el CF Martorell, el central, de 28 anys, va protagonitzar una exhibició de facultats i va oferir un nivell propi d’un defensa de Tercera Divisió.

La culminació d’una dinàmica

Per al solsoní, «la destresa a l’hora de cohesionar el grup» dels tècnics David Andreu i Joan Corominas va ser fonamental per tal que el CF Solsona «mantingués la dinàmica positiva que es va iniciar amb la tornada a Segona Catalana l’exercici 2012-13» i que s’assolís l’històric ascens a Primera Catalana la temporada 2019-20, coincidint amb el primer curs en què va exercir de capità, conjuntament amb Robert Tripiana.

La lliga no es va poder completar per l’esclat de la pandèmia, però la segona posició que ostentaven els escapulats al grup 5è de Segona Catalana en aturar-se les competicions els va donar l’ascens . La crisi sanitària va propiciar que «no poguéssim fer ni un sopar de celebració. No ens vam poder retrobar amb els companys fins al primer entrenament de la pretemporada següent». La caiguda d’un mur de contenció de l’IES Francesc Ribalta va obligar l’equip a exiliar-se al cardoní Camp de Futbol Municipal Vida Activa. Un contratemps més. «David Andreu i Joan Corominas van insistir als jugadors que ens havíem d’habituar a jugar a un ritme més alt per assolir la permanència. D’altra banda, vam haver d’adaptar el nostre joc a les reduïdes dimensions del terreny de joc cardoní. Finalment, els tècnics van incidir a dotar els futbolistes d’una forma física immillorable». Tot plegat va propiciar que «ara sí, poguéssim gaudir de la consecució de la permanència. Va ser un alliberament, l’epíleg d’una etapa molt complicada, la constatació que havíem superat totes les adversitats». La quarta posició que va signar el CF Solsona la temporada 200-21 es va convertir en la millor classificació de la història del primer equip escapulat.

La decisió del tàndem d’entrenadors de tancar la seva etapa com a màxims responsables tècnics del conjunt solsoní va generar incertesa. Arnau Murcia considera que el manresà Víctor Vera, el substitut de David Andreu i Joan Corominas, «no va saber guanyar-se la complicitat dels jugadors. L’arribada a la banqueta blava de David Jaray i Eduard San José «va ser un revulsiu. Ens vam tornar a sentir futbolistes i, per això, després de vèncer al Catllar, ens vam posar líders». Malauradament, les prestacions dels solsonins van minvar en el segon tram de la lliga i l’onzena posició final els va abocar al descens. «Aquesta darrera temporada ens ha faltat tenir un grup amb més caràcter i autoexigència, una plantilla amb la implicació i compromís de l’exercici anterior», constata Arnau Murcia. El central admet que la limitada presència de jugadors solsonins a la plantilla del primer equip ha generat debat a la ciutat. «Des de la meva òptica, superar aquesta controvèrsia era una qüestió de temps. Si haguéssim pogut mantenir l’equip tres o quatre exercicis més a Primera, els jugadors dels equips base haurien millorat la seva formació i l’haurien nodrit amb assiduïtat».

Una pilota per córrer

Arnau Murcia va néixer al si d’una família sense una remarcable tradició futbolística. Tot i això, el solsoní rememora que, «des de ben petit, em posava a jugar a futbol per tot arreu». Fins i tot, afirma que «no sabia córrer si no hi havia una pilota pel mig». Lògicament, aquesta dèria per l’esport rei va afavorir la seva integració als equips formatius del CF Solsona «amb només sis o set anys», un fet que no va frenar l’ímpetu d’aquell vailet. «Em feien entrenar amb malles per tal de minimitzar les pelades que lluïa a les cames i per tot el cos», rebla. La banda esquerra, ja fos com a extrem o com a lateral, va ser el seu hàbitat natural quan jugava a futbol 7.

Arnau Murcia no recorda quin entrenador de futbol 11 el va situar com a central per primera vegada, però relata que, «al principi, no m’agradava gens. Amb el pas del temps, em vaig adonar que ho feia bé i que els companys d’equip agraïen la meva tasca, i vaig acceptar aquesta nova posició al camp». El solsoní rememora la transcendència dels derbis anuals que protagonitzaven els equips del CF Solsona i els de l’escola Arrels. «Érem els de l’escola pública contra els de la concertada i els jugadors d’ambdues formacions els vivíem intensament».

El solsoní assenyala que Miquel Alsina, l’únic tècnic que va tenir en l’etapa juvenil, «va forjar el meu caràcter com a futbolista». El bagenc Josep Manel Prieto el va fer debutar amb el primer equip escapulat quan era juvenil de primer any. Després de tres exercicis a cavall d’una i altra formació, Candi Viladrich el va convertir en jugador de la primera plantilla solsonina la temporada 2013-14. En aquestes últimes nou temporades, el CF Solsona ha aconseguit les tres millors classificacions de la seva història. «Faig 1,71 m. Per tant, soc un central baix. Potser per això em caracteritzo per la capacitat d’anticipació i la rapidesa a l’hora de córrer d’esquena i de recuperar la posició. La contundència i el domini del joc aeri són dues altres de les meves habilitats. Però, per sobre de tot, soc un futbolista que mostra determinació . Per jugar a aquest esport la constància i el compromís són imprescindibles», conclou Arnau Murcia.