Aquest 25 de juliol se celebra el 30è aniversari de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, una fita històrica per Catalunya, on Barcelona saludava el món orgullosa de la transformació que havia fet després de gairebé una dècada d'obres. I en aquella gala, el punt culminant va ser l'encesa del peveter amb la flama olímpica que els dies abans havia recorregut tot el Principat. A Manresa, hi va ser el 18 de juny.
Encesa a Olímpia, Grècia, el 5 de juny, la llum dels Jocs va arribar per mar a Catalunya, desembarcada a les ruïnes d'Empúries. D'allà va començar tota una ruta que va fer parada a Manresa el 18 de juny. Aquella nit, la capital del Bages es va posar de gala per rebre la torxa olímpica. La Plaça Major de la ciutat era plena de gom a gom i Manel Estiarte, a les 22 hores i 8 minuts encenia un petit peveter davant la multitud i escoltat per dos waterpolistes manresans, Jordi Payá i Albert Canal. Va sonar l'himne olímpic i es van hissar cinc banderes: la de la ciutat, la catalana, l'espanyola, l'olímpica i la de Barcelona 92.
Una gegantina senyera amb el lema "Freedom for Catalonia" penjava de la Muralla del Carme, un dels punts del recorregut per la ciutat al llarg del qual algunes de les personalitats de l'època van córrer amb l'antorxa, platejada i daurada i que funcionava amb gas. La pluja va espatllar alguns dels preparatius que s'havien fet per abans de la festa, però no va espatllar la gran cerimònia, on l'alcalde en aquell moment, Juli Sanclimens, va fer el seu parlament de benvinguda afirmant que "ens sentim orgullosos d'aquest dia".
El mateix dia que va arribar a Manresa, a flama també va passar per Solsona, on la gent es va abocar al carrer a partir de primera hora de la tarda. Les banderes catalanes van omplir el recorregut i l'expositor de Seat Solsona va convertir-se en l'epicentre de la festa.
En una etapa anterior, que portava la flama de Vic a la Seu d'Urgell, la torxa va passar per les comarques del Berguedà i la Cerdanya. En aquell tram la van dur moltes cares conegudes, com el ciclista ceretà Miquel Cases, que en aquell moment tenia 71 anys.
